Es mostren 88953 resultats

■ electrolític
| electrolítica

■ electrolític
| electrolítica

adjectiu electroquímica Relatiu o pertanyent a l’electròlisi o a un electròlit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrolitzable

■ electrolitzable

adjectiu química Dit de la substància que pot ésser descomposta per electròlisi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

electrolitzador

electrolitzador

masculí química Cella electrolítica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrolitzar

■ electrolitzar

verb transitiu química Sotmetre una substància a una electròlisi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrologia

■ electrologia

femení electricitat Part de la física que tracta dels fenòmens elèctrics magnètics i electromagnètics i de la relació amb altres fenòmens
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroluminescència

■ electroluminescència

femení electricitat Luminescència que presenten certs sòlids en ésser excitats per un camp elèctric Luminescència produïda per acció d’una descàrrega elèctrica a través d’un gas
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electromagnètic
| electromagnètica

■ electromagnètic
| electromagnètica

adjectiu electricitat Relatiu o pertanyent a l’electromagnetisme Produït per electromagnetisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electromagnetisme

■ electromagnetisme

masculí electricitat Magnetisme produït per un corrent elèctric Part de l’electricitat que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electromecànic
| electromecànica

■ electromecànic
| electromecànica

electrotècnia adjectiu Dit dels aparells o dispositius de maniobra, regulació, etc, constituïts per un conjunt de peces mecàniques el funcionament de les quals és produït per elements elèctrics femení Tècnica d’aplicació de l’electricitat a la mecànica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electròmer
| electròmera

■ electròmer
| electròmera

adjectiu i masculí química Dit dels composts que presenten electromeria
Traducció