Es mostren 88953 resultats

■ electronegatiu
| electronegativa

■ electronegatiu
| electronegativa

adjectiu química física Dit de l’àtom, de la molècula o de l’element que, per excés d’electrons, té càrrega negativa Capaç de capturar electrons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electronegativitat

■ electronegativitat

femení química física Capacitat que té un àtom per a atreure’s els electrons de l’enllaç covalent que forma amb un altre àtom, és a dir, tendència que presenta un àtom a compartir desigualment els electrons de l’orbital o els orbitals del seu enllaç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrònic
| electrònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electrònic</title>

Etimologia: de electró1
    adjectiu
  1. física i electrònica
    1. Relatiu o pertanyent a l’electró o als electrons.
    2. Relatiu o pertanyent a l’electrònica.
  2. informàtica Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista de l’emmagatzematge i la transmissió d’informació i de la comercialització. Adreça electrònica. Correu electrònic. Diner electrònic. Publicació electrònica.
  3. música electrònica música Tècnica de composició creada a Colònia (1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.

■ electrònic
| electrònica

adjectiu física i electrònica Relatiu o pertanyent a l’electró o als electrons Relatiu o pertanyent a l’electrònica informàtica Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista de l’emmagatzematge i la transmissió d’informació i de la comercialització Adreça electrònica Correu electrònic Diner electrònic Publicació electrònica música electrònica música Tècnica de composició creada a Colònia 1950 en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrònica

■ electrònica

femení electrònica Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids sota la influència de forces elèctriques i magnètiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

electronografia

electronografia

femení astronomia Tècnica que permet d’enregistrar una imatge electrònica sobre una pellícula fotogràfica
Gran Diccionari de la llengua catalana

electronogràfic
| electronogràfica

electronogràfic
| electronogràfica

adjectiu astronomia Relatiu o pertanyent a la electronografia Cambra electronogràfica
Gran Diccionari de la llengua catalana

electronvolt


<title type="display">electronvolt</title>

Etimologia: de l’angl. electronvolt, íd.
masculí [símbol eV] metrologia i física atòmica Unitat d’energia que adquireix una càrrega elemental (electró) en traslladar-se entre dos punts amb una diferència de potencial d’un volt.

electronvolt

masculí símbol eV metrologia i física atòmica Unitat d’energia que adquireix una càrrega elemental electró en traslladar-se entre dos punts amb una diferència de potencial d’un volt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroòptic
| electroòptica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electroòptic</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_òp_tic
  1. adjectiu física Dit del fenomen que modifica les propietats òptiques d’un medi, a causa de la presència d’un camp elèctric.
  2. efecte electroòptic òptica i electricitat Canvi en les propietats òptiques d’un cristall piezoelèctric en ésser-li aplicada una diferència de potencial elèctric.
  3. femení òptica i electricitat Branca de l’òptica que estudia la influència dels camps elèctrics en els fenòmens òptics.

■ electroòptic
| electroòptica

adjectiu física Dit del fenomen que modifica les propietats òptiques d’un medi, a causa de la presència d’un camp elèctric efecte electroòptic òptica i electricitat Canvi en les propietats òptiques d’un cristall piezoelèctric en ésser-li aplicada una diferència de potencial elèctric femení òptica i electricitat Branca de l’òptica que estudia la influència dels camps elèctrics en els fenòmens òptics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroosmosi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electroosmosi</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_os_mo_si
femení química física Fenomen consistent en el pas de líquid a través d’un diafragma porós quan hom aplica una força electromotriu a dos elèctrodes situats a ambdós costats del diafragma i submergits en aigua o en un altre líquid conductor.

■ electroosmosi

femení química física Fenomen consistent en el pas de líquid a través d’un diafragma porós quan hom aplica una força electromotriu a dos elèctrodes situats a ambdós costats del diafragma i submergits en aigua o en un altre líquid conductor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electropositiu
| electropositiva

■ electropositiu
| electropositiva

adjectiu química física Dit de l’àtom de la molècula o de l’element que per deficiència d’electrons té una càrrega positiva Capaç de cedir electrons
Traducció