Es mostren 88939 resultats

■ electroòptic
| electroòptica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electroòptic</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_òp_tic
  1. adjectiu física Dit del fenomen que modifica les propietats òptiques d’un medi, a causa de la presència d’un camp elèctric.
  2. efecte electroòptic òptica i electricitat Canvi en les propietats òptiques d’un cristall piezoelèctric en ésser-li aplicada una diferència de potencial elèctric.
  3. femení òptica i electricitat Branca de l’òptica que estudia la influència dels camps elèctrics en els fenòmens òptics.

■ electroòptic
| electroòptica

adjectiu física Dit del fenomen que modifica les propietats òptiques d’un medi, a causa de la presència d’un camp elèctric efecte electroòptic òptica i electricitat Canvi en les propietats òptiques d’un cristall piezoelèctric en ésser-li aplicada una diferència de potencial elèctric femení òptica i electricitat Branca de l’òptica que estudia la influència dels camps elèctrics en els fenòmens òptics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroosmosi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electroosmosi</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_os_mo_si
femení química física Fenomen consistent en el pas de líquid a través d’un diafragma porós quan hom aplica una força electromotriu a dos elèctrodes situats a ambdós costats del diafragma i submergits en aigua o en un altre líquid conductor.

■ electroosmosi

femení química física Fenomen consistent en el pas de líquid a través d’un diafragma porós quan hom aplica una força electromotriu a dos elèctrodes situats a ambdós costats del diafragma i submergits en aigua o en un altre líquid conductor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electropositiu
| electropositiva

■ electropositiu
| electropositiva

adjectiu química física Dit de l’àtom de la molècula o de l’element que per deficiència d’electrons té una càrrega positiva Capaç de cedir electrons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

electroquímic
| electroquímica

electroquímic

    electroquímica i química física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’electroquímica.
  2. femení Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.

electroquímic
| electroquímica

electroquímica i química física adjectiu Relatiu o pertanyent a l’electroquímica femení Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

electroradiologia

electroradiologia

femení medicina Conjunt d’aplicacions de l’electricitat i de la radiologia en la diagnosi i el tractament mèdic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroscopi

■ electroscopi

masculí electricitat Instrument per a constatar la presència d’electricitat estàtica en un cos i determinar, a més, el signe de l’electricitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroscòpia

■ electroscòpia

femení química física Mesura del grau d’ionització d’un gas, efectuada a partir del desplaçament d’una làmina d’or carregada elèctricament, en un electroscopi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrosonda

■ electrosonda

femení meteorologia Radiosonda que mesura les variacions del potencial elèctric en l’atmosfera lliure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrostricció

■ electrostricció

femení electricitat Variació de les dimensions d’un dielèctric per efecte d’un camp elèctric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrotècnia

■ electrotècnia

femení electrotècnia Part de la tècnica que tracta de l’aplicació pràctica dels fenòmens elèctrics i magnètics i de les relacions entre ells
Traducció