Es mostren 88939 resultats

■ elegant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">elegant</title>

Etimologia: del ll. elĕgans, -ntis ‘distingit, de bon gust’, emparentat amb elĭgĕre ‘elegir’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    adjectiu
  1. Que presenta una distinció en les maneres, els moviments, en el vestir, etc., plena de gràcia i de bon gust i sense afectació. Un xicot, una noia, elegant.
  2. Que es distingeix per la gràcia, la propietat i el refinament. Mobles elegants. Un escriptor, un estil, elegant.
  3. Dit del càlcul, la demostració, etc., que denota enginy i alhora és simple i transparent.

■ elegant

adjectiu Que presenta una distinció en les maneres, els moviments, en el vestir, etc, plena de gràcia i de bon gust i sense afectació Un xicot, una noia, elegant Que es distingeix per la gràcia, la propietat i el refinament Mobles elegants Un escriptor, un estil, elegant Dit del càlcul, la demostració, etc, que denota enginy i alhora és simple i transparent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegantment

■ elegantment

adverbi D’una manera elegant, amb elegància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegia

■ elegia

femení música i poètica Petit poema d’assumpte trist o planyívol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegíac
| elegíaca

■ elegíac
| elegíaca

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’elegia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegíacament

■ elegíacament

adverbi A la manera d’una elegia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegibilitat

■ elegibilitat

femení Qualitat d’elegible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegible

■ elegible

adjectiu Que pot ésser elegit o té la capacitat legal necessària per a ésser-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">elegir</title>

Etimologia: del ll. elĭgĕre, íd., der. de lĕgĕre ‘collir, recollir, escollir, llegir’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Escollir per a un fi determinat.
    2. especialment dret Escollir per votació algú per a un càrrec, dignitat, etc.
    3. elegir domicili dret Escollir un domicili per a l’exercici dels drets de ciutadà.
  2. teologia Déu, destinar (l’home) a la beatitud eterna.

■ elegir

verb transitiu Escollir per a un fi determinat especialment dret Escollir per votació algú per a un càrrec, dignitat, etc elegir domicili dret Escollir un domicili per a l’exercici dels drets de ciutadà teologia Déu, destinar l’home a la beatitud eterna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

elegit
| elegida


<title type="display">elegit</title>

Etimologia: de elegir
adjectiu i masculí i femení teologia Dit de l’home en tant que és destinat a la salvació. Els elegits de Déu.

elegit
| elegida

adjectiu i masculí i femení teologia Dit de l’home en tant que és destinat a la salvació Els elegits de Déu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ element


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">element</title>

Etimologia: del ll. elementum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. filosofia Nom donat pels antics a cadascuna de les substàncies simples o principis de què és compost l’univers físic.
    2. química Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.
    3. element natiu mineralogia Element químic que hom pot trobar a la natura sense combinar amb cap altre element (or, argent, coure, arsènic, ferro, etc.).
    4. element superpesant química Element químic de nombre atòmic superior a 109.
    5. element traça mineralogia Element no essencial que apareix en quantitats molt petites en un cristall, substituint o no els elements essencials.
    1. L’aigua o l’aire considerats com el medi en què viu un ésser. L’aire és l’element dels ocells.
    2. plural Les forces naturals que agiten la mar o la terra. Desencadenar-se els elements. La fúria dels elements.
    3. estar (o trobar-se, o viure, etc.) en el (o fora del) seu element figuradament Estar algú perfectament ambientat, o no gens ambientat, traslladar-se en una situació que s’adapta perfectament, o no s’adapta gens, als seus gusts, les seves inclinacions, les seves aptituds, etc.
    1. Cadascuna de les coses la reunió o combinació de les quals forma una altra cosa. Construir un moble per elements.
    2. especialment Part integrant d’una cosa. Els elements d’una màquina. Els elements de la personalitat. L’economia és un element bàsic de la vida social.
    3. especialment Cadascuna de les parts més simples o principis en què una cosa pot ésser analitzada. Els elements dels mots són els fonemes.
    4. per extensió Una cosa com a productora d’un cert efecte. Un element de riquesa.
    5. plural per extensió Mitjans necessaris per a fer una cosa; materials. Ja tens prou elements per a escriure el llibre?
    6. electrotècnia Cadascuna de les unitats que formen una bateria de piles (element primari) o d’acumuladors (element secundari).
    7. lingüística Unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d’abstracció.
    8. matemàtiques Cadascun dels objectes, sigui material o ideal, que poden ésser considerats com a pertanyents a un conjunt.
    9. element florístic geobotànica Conjunt d’espècies vegetals d’àrea coincident, la qual correspon a una regió florística.
  4. Cadascuna de les dades o valors de què depèn un sistema de càlcul, sobre què es basa una conclusió, etc. Els elements geomètrics d’un cristall. Els elements d’una òrbita.
  5. plural Principis fonamentals, simples, d’un sistema en filosofia, en ciència, en art, etc.
  6. plural Principis pels quals comença l’estudi d’una disciplina, primeres nocions, rudiments.
    1. Cadascun dels individus o dels grups socials que integren una col·lectivitat. En Joan és un bon element dins l’empresa. L’element militar.
    2. per extensió Persona, individu, especialment en sentit pejoratiu. La policia ha detingut alguns elements sospitosos. Quin element, en Jordi!
    3. ésser un bon element irònicament Ésser una bona peça.

■ element

masculí filosofia Nom donat pels antics a cadascuna de les substàncies simples o principis de què és compost l’univers físic química Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics element natiu mineralogia Element químic que hom pot trobar a la natura sense combinar amb cap altre element or, argent, coure, arsènic, ferro, etc element superpesant química Element químic de nombre atòmic superior a 109 element traça mineralogia Element no essencial que apareix en quantitats molt petites en un cristall, substituint o no els elements essencials L’aigua…
Informació complementària
Traducció