Es mostren 88940 resultats

■ elegància

■ elegància

femení Qualitat d’elegant L’elegància d’una noia L’elegància d’un vestit L’elegància d’una demostració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">elegant</title>

Etimologia: del ll. elĕgans, -ntis ‘distingit, de bon gust’, emparentat amb elĭgĕre ‘elegir’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    adjectiu
  1. Que presenta una distinció en les maneres, els moviments, en el vestir, etc., plena de gràcia i de bon gust i sense afectació. Un xicot, una noia, elegant.
  2. Que es distingeix per la gràcia, la propietat i el refinament. Mobles elegants. Un escriptor, un estil, elegant.
  3. Dit del càlcul, la demostració, etc., que denota enginy i alhora és simple i transparent.

■ elegant

adjectiu Que presenta una distinció en les maneres, els moviments, en el vestir, etc, plena de gràcia i de bon gust i sense afectació Un xicot, una noia, elegant Que es distingeix per la gràcia, la propietat i el refinament Mobles elegants Un escriptor, un estil, elegant Dit del càlcul, la demostració, etc, que denota enginy i alhora és simple i transparent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegantment

■ elegantment

adverbi D’una manera elegant, amb elegància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegia

■ elegia

femení música i poètica Petit poema d’assumpte trist o planyívol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegíac
| elegíaca

■ elegíac
| elegíaca

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’elegia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegíacament

■ elegíacament

adverbi A la manera d’una elegia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegibilitat

■ elegibilitat

femení Qualitat d’elegible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegible

■ elegible

adjectiu Que pot ésser elegit o té la capacitat legal necessària per a ésser-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elegir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">elegir</title>

Etimologia: del ll. elĭgĕre, íd., der. de lĕgĕre ‘collir, recollir, escollir, llegir’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Escollir per a un fi determinat.
    2. especialment dret Escollir per votació algú per a un càrrec, dignitat, etc.
    3. elegir domicili dret Escollir un domicili per a l’exercici dels drets de ciutadà.
  2. teologia Déu, destinar (l’home) a la beatitud eterna.

■ elegir

verb transitiu Escollir per a un fi determinat especialment dret Escollir per votació algú per a un càrrec, dignitat, etc elegir domicili dret Escollir un domicili per a l’exercici dels drets de ciutadà teologia Déu, destinar l’home a la beatitud eterna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

elegit
| elegida


<title type="display">elegit</title>

Etimologia: de elegir
adjectiu i masculí i femení teologia Dit de l’home en tant que és destinat a la salvació. Els elegits de Déu.

elegit
| elegida

adjectiu i masculí i femení teologia Dit de l’home en tant que és destinat a la salvació Els elegits de Déu
Informació complementària
Traducció