Es mostren 88939 resultats

eleoplast


<title type="display">eleoplast</title>

Partició sil·làbica: e_le_o_plast
    masculí botànica
  1. Plast ric en lípids.
  2. Glòbul d’oli present en les cèl·lules de les bacil·lariofícies.

eleoplast

masculí botànica Plast ric en lípids Glòbul d’oli present en les cèllules de les bacillariofícies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eleosoma

■ eleosoma

masculí botànica Teixit de reserva, ric en lípids, que presenten externament les llavors d’algunes plantes de disseminació endozoocora, com ara els marxívols, el romaní i l’herba fetgera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elet
| eleta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">elet</title>

Etimologia: del ll. electus, -a, -um ‘elegit’, que en cat. ant. tingué el significat etimològic, de ‘elegit, triat’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu i masculí i femení
  1. antigament Elegit.
  2. Dit d’una persona molt eixerida, que la sap molt llarga. Quin elet n’hi ha, d’aquell!

■ elet
| eleta

adjectiu i masculí i femení antigament Elegit Dit d’una persona molt eixerida, que la sap molt llarga Quin elet n’hi ha, d’aquell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eleusini
| eleusínia

■ eleusini
| eleusínia

adjectiu i masculí i femení D’Eleusis ciutat de Grècia adjectiu i femení plural història de les religions Dit de les festes celebrades a Eleusis en honor de Demèter
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eleuterozous


<title type="display">eleuterozous</title>

Partició sil·làbica: e_leu_te_ro_zous
    masculí zoologia
  1. plural Subembrancament d’equinoderms integrat per individus lliures, mancats de peduncle.
  2. singular Equinoderm del subembrancament dels eleuterozous.

eleuterozous

masculí zoologia plural Subembrancament d’equinoderms integrat per individus lliures, mancats de peduncle singular Equinoderm del subembrancament dels eleuterozous
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elevació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">elevació</title>

Partició sil·làbica: e_le_va_ci_ó
Etimologia: del ll. elevatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció d’elevar o d’elevar-se;
    2. l’efecte.
  2. Qualitat d’elevat. Hi ha molta elevació en els seus escrits.
  3. astronomia Arc d’un cercle vertical interceptat per un cos celeste i l’horitzó.
  4. ballet Tècnica coreogràfica consistent en la creació d’un efecte d’ingravitació per mitjà de salts i altres moviments complementaris.
  5. esports Part de l’acció de salt enlaire que s’inicia quan l’atleta perd el contacte amb el sòl.
  6. esports En gimnàstica, moviment lent dels membres superiors o inferiors que se separen de l’eix principal per a disposar-se de front o de costat, per sobre o al nivell de l’articulació corresponent.
  7. geometria Alçat.
  8. litúrgia
    1. Gest de presentar una ofrena a la divinitat.
    2. A la missa romana, gest de mostrar l’hòstia i el calze a la veneració dels assistents.

■ elevació

femení Acció d’elevar o d’elevar-se l’efecte Qualitat d’elevat Hi ha molta elevació en els seus escrits astronomia Arc d’un cercle vertical interceptat per un cos celeste i l’horitzó ballet Tècnica coreogràfica consistent en la creació d’un efecte d’ingravitació per mitjà de salts i altres moviments complementaris esports Part de l’acció de salt enlaire que s’inicia quan l’atleta perd el contacte amb el sòl esports En gimnàstica, moviment lent dels membres superiors o inferiors que se separen de l’eix principal per a disposar-se de front o de costat, per sobre o al nivell de l’articulació…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elevadament

■ elevadament

adverbi Amb elevació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elevador
| elevadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">elevador</title>

Etimologia: del ll. td. elevator, -ōris, íd.
  1. adjectiu Que eleva.
  2. masculí aeronàutica Timó de profunditat o de capcineig.
  3. adjectiu i masculí anatomia Dit dels músculs l’acció dels quals és elevar les parts a què van inserits. Elevador comú de l’ala del nas i del llavi superior. Elevador de l’anus.
  4. masculí electrotècnia Transformador destinat a augmentar la tensió d’un corrent altern.
  5. masculí arts gràfiques Cadascun dels mecanismes de la linotip que condueixen les matrius abans i després de les operacions de justificació i de fosa.
  6. masculí manutenció, emmagatzematge Aparell emprat per a elevar verticalment o amb una certa inclinació una càrrega.

■ elevador
| elevadora

adjectiu Que eleva masculí aeronàutica Timó de profunditat o de capcineig adjectiu i masculí anatomia Dit dels músculs l’acció dels quals és elevar les parts a què van inserits Elevador comú de l’ala del nas i del llavi superior Elevador de l’anus masculí electrotècnia Transformador destinat a augmentar la tensió d’un corrent altern masculí arts gràfiques Cadascun dels mecanismes de la linotip que condueixen les matrius abans i després de les operacions de justificació i de fosa masculí manutenció, emmagatzematge Aparell emprat per a elevar verticalment o amb una certa inclinació una càrrega
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elevar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">elevar</title>

Homòfon: alabar
Etimologia: del ll. elevare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Pujar, transportar a un nivell més alt. Elevar l’aigua d’un pou mitjançant una bomba.
    2. pronominal Pujar, anar cap amunt. Si no fa vent, el fum s’eleva ben dret.
    3. transitiu figuradament Portar a un càrrec, dignitat, grau, etc., superior. Elevar un príncep al tron.
    4. pronominal figuradament S’ha elevat a la presidència il·legalment.
    5. transitiu figuradament Posar més amunt, molt amunt. Elevar els sentiments del poble.
    6. pronominal figuradament El seu pensament s’eleva en especulacions filosòfiques.
    7. transitiu figuradament Transportar a un alt grau de contemplació, superior als sentits. Elevar l’ànima envers Déu.
    8. pronominal figuradament S’eleva en contemplacions místiques.
    9. transitiu Dirigir un escrit oficial a una autoritat, persona de categoria superior, etc. Elevar una petició al govern.
    1. transitiu Fer més alt, estendre fins a una major alçària. La fosa de la neu ha elevat el nivell del riu.
    2. pronominal En aquest barri industrial, el nivell de la pol·lució atmosfèrica s’eleva un 20%.
    3. transitiu Tenir a una certa alçària. L’alzina elevava les seves branques per sobre dels altres arbres.
    4. pronominal Aquell cim s’eleva molt més que els altres.
    5. transitiu Erigir, construir (un temple, un monument, etc.) en honor d’algú.
    6. pronominal Ésser situat, existir en un lloc determinat, un edifici de notable alçària, una muntanya, etc. Al costat del riu s’eleva un gran monestir.
  3. figuradament
    1. transitiu Augmentar en intensitat, grau, quantitat, etc. La calor eleva el volum dels gasos.
    2. pronominal Aquesta setmana s’han elevat els preus dels llegums.
  4. elevar a una potència matemàtiques Obtenir la potència d’un nombre.
  5. elevar una perpendicular geometria Traçar una perpendicular a una recta en un punt determinat.

■ elevar

verb transitiu Pujar, transportar a un nivell més alt Elevar l’aigua d’un pou mitjançant una bomba pronominal Pujar, anar cap amunt Si no fa vent, el fum s’eleva ben dret transitiu figuradament Portar a un càrrec, dignitat, grau, etc, superior Elevar un príncep al tron pronominal figuradament S’ha elevat a la presidència illegalment transitiu figuradament Posar més amunt, molt amunt Elevar els sentiments del poble pronominal figuradament El seu pensament s’eleva en especulacions filosòfiques transitiu figuradament Transportar a un alt grau de contemplació, superior als sentits Elevar l’ànima…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elevat
| elevada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">elevat</title>

Etimologia: de elevar
    adjectiu
  1. Alt, que ateny una alçària considerable. Un cim elevat.
  2. figuradament Que ocupa una alta posició. Té un càrrec elevat en la magistratura.
  3. figuradament Que excel·leix o sobrepassa el grau intel·lectual, moral, social, etc., ordinari. Sentiments elevats. Estil elevat.

■ elevat
| elevada

adjectiu Alt, que ateny una alçària considerable Un cim elevat figuradament Que ocupa una alta posició Té un càrrec elevat en la magistratura figuradament Que excelleix o sobrepassa el grau intellectual, moral, social, etc, ordinari Sentiments elevats Estil elevat
Informació complementària
Traducció