Es mostren 88939 resultats

■ elusiu
| elusiva

■ elusiu
| elusiva

adjectiu Que eludeix Una resposta elusiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elutriació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">elutriació</title>

Partició sil·làbica: e_lu_tri_a_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. elutriare ‘netejar rentant, esbaldir’, de la mateixa arrel de eluĕre
femení química industrial Procés de separació dels materials polvoritzats segons llur volum i densitat.

■ elutriació

femení química industrial Procés de separació dels materials polvoritzats segons llur volum i densitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eluviació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eluviació</title>

Partició sil·làbica: e_lu_vi_a_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. eluvio, -ōnis ‘inundació’
femení pedologia Emportament descendent vertical de substàncies dissoltes o partícules en suspensió per l’aigua d’infiltració dels sòls.

■ eluviació

femení pedologia Emportament descendent vertical de substàncies dissoltes o partícules en suspensió per l’aigua d’infiltració dels sòls
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eluvial

■ eluvial

adjectiu geologia Dit del dipòsit que presenta caràcter d’eluvió pedologia Dit del sòl format en el mateix lloc a partir de la roca mare pedologia Dit dels horitzons lixiviats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eluvió

■ eluvió

masculí geologia Conjunt de sediments que no han estat transportats i han restat al lloc de formació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elxà
| elxana

■ elxà
| elxana

adjectiu i masculí i femení D’Elx Baix Vinalopó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

elzevirià
| elzeviriana


<title type="display">elzevirià</title>

Partició sil·làbica: el_ze_vi_ri_à
Etimologia: del nom de la família d’impressors i llibreters holandesos Elzevier (s. XVI-XVII)
adjectiu arts gràfiques Dit del caràcter d’impremta introduït pels Elzevier i que és inclòs en la família estilística denominada romà antic.

elzevirià
| elzeviriana

adjectiu arts gràfiques Dit del caràcter d’impremta introduït pels Elzevier i que és inclòs en la família estilística denominada romà antic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ em


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">em</title>

Homòfon: amb
Etimologia: del ll. me, acusatiu del pronom ego ‘jo’, per un procès igual a l’experimentat per l’article el1
pronom [i les formes m’, me, ’m] Acusatiu i datiu del pronom personal de primera persona del singular. No em miris així. Em donen un bon sou. Em rento.

■ em

pronom i les formes m’, me, ’m Acusatiu i datiu del pronom personal de primera persona del singular No em miris així Em donen un bon sou Em rento
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ em-1

■ em-1

variant d’ en- davant b , m i p Prefix, del llatí in , que significa ‘posar dins’, ‘posar en estat de’ Ex embarcar, emmurallar, empaquetar Vegeu també em- 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

em-2

em-2

variant d’ en- davant b , m i p Prefix, del llatí inde , amb valor adverbial de procedència d’un lloc, que significa ‘d’allí’ Ex emmenar, emportar-se Vegeu també em- 1