Es mostren 88940 resultats

■ emancipador
| emancipadora

■ emancipador
| emancipadora

adjectiu i masculí i femení Que emancipa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emancipar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emancipar</title>

Etimologia: del ll. emancipare, íd., der. de mancipium ‘propietat; esclau’ 1a font: 1272, CTort.
    verb
  1. transitiu
    1. dret civil Alliberar (algú) de la pàtria potestat, d’una tutela, de la servitud.
    2. per extensió Alliberar de qualsevol mena de dependència.
  2. pronominal La nació s’emancipà de la tirania oligàrquica.

■ emancipar

verb transitiu dret civil Alliberar algú de la pàtria potestat, d’una tutela, de la servitud per extensió Alliberar de qualsevol mena de dependència pronominal La nació s’emancipà de la tirania oligàrquica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emarginat
| emarginada

■ emarginat
| emarginada

adjectiu botànica Dit de la fulla o altre òrgan vegetal que presenta a l’àpex una osca o esmotxadura poc profunda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emasculació

■ emasculació

femení cirurgia i terapèutica Castració de l’home
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emascular

■ emascular

verb transitiu cirurgia i terapèutica Castrar l’home
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embabaiar

■ embabaiar

verb transitiu i pronominal Embadalir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embacinar

■ embacinar

verb transitiu Enganyar algú valent-se de la seva inexperiència o bona fe
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embadalidor
| embadalidora

■ embadalidor
| embadalidora

adjectiu i masculí i femení Que embadaleix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embadaliment

■ embadaliment

masculí Acció d’embadalir o d’embadalir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embadalir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embadalir</title>

Etimologia: probablement format de la forma adjectival embadalit, dissimilació d’un embadadit, der. de badat per influx de delit 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
  1. transitiu Suspendre, la contemplació d’una cosa, l’ànim d’algú.
  2. pronominal Restar amb l’ànim suspès en la contemplació d’alguna cosa.

■ embadalir

verb transitiu Suspendre, la contemplació d’una cosa, l’ànim d’algú pronominal Restar amb l’ànim suspès en la contemplació d’alguna cosa
Informació complementària
Traducció