Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ embalum

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embalum</title>

Etimologia: de embalumar

masculí

Volum d’una cosa, especialment quan és desmesurat. Això fa massa embalum.
Cosa o pilot, munt, etc., de coses que, pel seu volum, és de difícil manejar, embarassa, etc. Hi havia un embalum de cordes darrere la porta.

■ embalum

masculí Volum d’una cosa, especialment quan és desmesurat Això fa massa embalum Cosa o pilot, munt, etc, de coses que, pel seu volum, és de difícil manejar, embarassa, etc Hi havia un embalum de cordes darrere la porta

■ embalumar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embalumar</title>

Etimologia: probable dissimilació de envolumar ‘donar volum’ 1a font: s. XX, Ruyra

verb transitiu Carregar amb coses que fan embalum, que embarassen.

■ embalumar

verb transitiu Carregar amb coses que fan embalum, que embarassen

■ embambar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embambar</title>

verb transitiu i pronominal dialectal embadalir.

■ embambar

verb transitiu i pronominal dialectal embadalir

■ embambat

| embambada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embambat</title>

Etimologia: der. de bambo, bamba, alteració i variant de babau

adjectiu dialectal Embadalit.

■ embambat

| embambada

adjectiu dialectal Embadalit

embancadura

<title type="display">embancadura</title>

Etimologia: de embancar

femení construcció naval Conjunt de bancs d’una embarcació de rem o de vela.

embancadura

femení construcció naval Conjunt de bancs d’una embarcació de rem o de vela

■ embancar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embancar</title>

Etimologia: de banc

verb

marina, marítim
1. intransitiu Entrar, un vaixell, en un banc de sorra.
2. pronominal La nau s’ha embancat.
transitiu indústria tèxtil Preparar l’ordit per a teixir.

■ embancar

verb marina, marítim intransitiu Entrar, un vaixell, en un banc de sorra pronominal La nau s’ha embancat transitiu indústria tèxtil Preparar l’ordit per a teixir

■ embanderar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embanderar</title>

Etimologia: de bandera

verb transitiu Guarnir un edifici, una nau, etc., amb banderes.

■ embanderar

verb transitiu Guarnir un edifici, una nau, etc, amb banderes

embanderolat

| embanderolada

<title type="display">embanderolat</title>

Etimologia: de banderola

adjectiu heràldica Dit de l’edifici i del navili amb una banderola encimada, i també de la figura humana o animal que porta una banderola.

embanderolat

| embanderolada

adjectiu heràldica Dit de l’edifici i del navili amb una banderola encimada, i també de la figura humana o animal que porta una banderola

■ embanyat

| embanyada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embanyat</title>

Etimologia: de banya

adjectiu Proveït de banyes.

■ embanyat

| embanyada

adjectiu Proveït de banyes

■ embanyonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embanyonar</title>

Etimologia: de banyó

verb transitiu Agafar (una cosa) en els banyons d’una altra.

■ embanyonar

verb transitiu Agafar una cosa en els banyons d’una altra

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ embalum

■ embalumar

■ embambar

■ embambat | embambada

■ embambat | embambada

embancadura

■ embancar

■ embanderar

embanderolat | embanderolada

embanderolat | embanderolada

■ embanyat | embanyada

■ embanyat | embanyada

■ embanyonar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ embambat

| embambada

■ embambat

| embambada

embanderolat

| embanderolada

embanderolat

| embanderolada

■ embanyat

| embanyada

■ embanyat

| embanyada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia