Es mostren 88940 resultats

■ embarcació

■ embarcació

femení marina, marítim Denominació general de qualsevol construcció naval embarcació menor Bastiment de menys de 20 tones de desplaçament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embarcada

■ embarcada

femení Embarcament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embarcador

■ embarcador

masculí Lloc destinat a l’embarcament de gent, de mercaderies, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embarcament

■ embarcament

masculí Acció d’embarcar o d’embarcar-se L’embarcament de les mercaderies L’embarcament de les tropes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embarcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embarcar</title>

Etimologia: de barca 1a font: c. 1390, Torcimany
    verb
  1. nàutica i transports
    1. transitiu Posar alguna cosa, especialment equipatges i embalatges, dins una embarcació per procedir al seu transport.
    2. transitiu i usat absolutament El vaixell surt a les set, i a les quatre comencen a embarcar.
    3. pronominal Entrar, pujar, en una embarcació per emprendre un viatge.
    4. intransitiu Entrar com a tripulant d’una embarcació.
    5. pronominal Aquest any m’embarcaré en el “Ciutat de Mallorca”: hi treballaré els mesos d’estiu.
  2. per analogia transports
    1. transitiu Posar alguna cosa, especialment equipatges i embalatges, dins un cotxe, tren, etc., per procedir al seu transport.
    2. pronominal Entrar, pujar, en un cotxe, tren, etc., per emprendre un viatge.
  3. figuradament
    1. transitiu Ficar en un negoci, un afer, etc., perillós, poc convenient. Em sembla que l’embarcaré a sortir amb la Joana.
    2. pronominal Pensa-t’hi, abans d’embarcar-te: no fos que perdessis bous i esquelles!

■ embarcar

verb nàutica i transports transitiu Posar alguna cosa, especialment equipatges i embalatges, dins una embarcació per procedir al seu transport transitiu i usat absolutament El vaixell surt a les set, i a les quatre comencen a embarcar pronominal Entrar, pujar, en una embarcació per emprendre un viatge intransitiu Entrar com a tripulant d’una embarcació pronominal Aquest any m’embarcaré en el “Ciutat de Mallorca” hi treballaré els mesos d’estiu per analogia transports transitiu Posar alguna cosa, especialment equipatges i embalatges, dins un cotxe, tren, etc, per procedir al seu transport…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embardissar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embardissar</title>

Etimologia: de bardissa 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu Cobrir o guarnir de bardisses.
    1. transitiu Ficar dins bardisses.
    2. pronominal Ficar-se entre bardisses.
    3. transitiu figuradament Embolicar.
    4. pronominal figuradament Embolicar-se.
  3. pronominal Omplir-se de bardissa, convertir-se en bardissa. L’hort s’embardissà.

■ embardissar

verb transitiu Cobrir o guarnir de bardisses transitiu Ficar dins bardisses pronominal Ficar-se entre bardisses transitiu figuradament Embolicar pronominal figuradament Embolicar-se pronominal Omplir-se de bardissa, convertir-se en bardissa L’hort s’embardissà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embarg

■ embarg

masculí Embargament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embargable

■ embargable

adjectiu Que pot ésser embargat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embargador
| embargadora

■ embargador
| embargadora

adjectiu i masculí i femení Que embarga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embargament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embargament</title>

Etimologia: de embargar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. antigament Allò que embarga; impediment.
    1. dret civil Ocupació i retenció de béns ordenada per l’autoritat judicial, a conseqüència d’un deute o d’un delicte.
    2. dret internacional Retenció per un estat o prohibició de sortir de port de vaixells d’un altre estat com a mesura política, sanitària o de la policia.

■ embargament

masculí antigament Allò que embarga impediment dret civil Ocupació i retenció de béns ordenada per l’autoritat judicial, a conseqüència d’un deute o d’un delicte dret internacional Retenció per un estat o prohibició de sortir de port de vaixells d’un altre estat com a mesura política, sanitària o de la policia
Traducció