Es mostren 88939 resultats

■ embenador
| embenadora

■ embenador
| embenadora

adjectiu Que embena femení antigament Dona que curava d’embenar els infants trencats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embenadura

■ embenadura

femení Embenat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embenament

■ embenament

masculí Acció d’embenar l’efecte Embenat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embenar

■ embenar

verb transitiu Embolicar, aguantar, tapar, amb una bena o benes Embenaren el cos del mort Li han embenat el braç Aquesta ferida té mal aspecte l’haurem d’embenar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embenat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embenat</title>

Etimologia: de embenar
    masculí terapèutica
  1. Lligadura que hom fa amb una o més benes per tal d’aguantar en el seu lloc un apòsit, un òrgan.
  2. embenat de guix Embenat inamovible obtingut per mitjà de la impregnació d’una bena en una solució de guix que posteriorment se solidifica.

■ embenat

masculí terapèutica Lligadura que hom fa amb una o més benes per tal d’aguantar en el seu lloc un apòsit, un òrgan embenat de guix Embenat inamovible obtingut per mitjà de la impregnació d’una bena en una solució de guix que posteriorment se solidifica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embenatge

■ embenatge

masculí terapèutica Conjunt de materials que, aplicats, formen l’embenat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emberízids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emberízids</title>

Etimologia: del ll. cient. emberizidae, i aquest, també del ll. cient. emberiza, llatinització de l’alt. al. Emmeritz ‘pinsà’
    masculí
  1. plural Família d’ocells granívors, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d’hàbitats arreu de les contrades catalanes.
  2. singular Ocell de la família dels emberízids.

■ emberízids

masculí plural Família d’ocells granívors, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d’hàbitats arreu de les contrades catalanes singular Ocell de la família dels emberízids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embero

■ embero

masculí botànica Dibetú
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embessonar-se

■ embessonar-se

verb pronominal Lligar-se íntimament dues coses com formant-ne una de sola Acostar-se per l’amor dues ànimes i embessonar-se per sempre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embetumar

■ embetumar

verb transitiu Cobrir una cosa amb betum per extensió Enllustrar les sabates colloquialment Enganyar amb bones paraules
Informació complementària
Traducció