Diccionari - GDLC | diccionari.cat

adjectiu Que embelleix. La força embellidora de la poesia.
masculí
1. Peça o motllura que serveix per a adornar una cosa, una superfície o per a amagar una part d’alguna cosa.
2. especialment automòbil, automobilisme Tapaboques.

■ embellidor

| embellidora

adjectiu Que embelleix La força embellidora de la poesia masculí Peça o motllura que serveix per a adornar una cosa, una superfície o per a amagar una part d’alguna cosa especialment automòbil, automobilisme Tapaboques

■ embelliment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embelliment</title>

Homòfon: envelliment
Etimologia: de embellir 1a font: s. XIII, Desclot

masculí

Acció d’embellir o d’embellir-se;
l’efecte.

■ embelliment

masculí Acció d’embellir o d’embellir-se l’efecte

■ embellir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embellir</title>

Homòfon: envellir
Etimologia: de bell 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Fer tornar bell o més bell. Hem embellit el jardí amb noves plantes.
pronominal Esdevenir bell o més bell.

■ embellir

verb transitiu Fer tornar bell o més bell Hem embellit el jardí amb noves plantes pronominal Esdevenir bell o més bell

■ embellit

| embellida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embellit</title>

Etimologia: de embellir

adjectiu heràldica Dit dels ornaments, les línies, les cintes, etc., d’una figura quan són d’un esmalt diferent del seu.

■ embellit

| embellida

adjectiu heràldica Dit dels ornaments, les línies, les cintes, etc, d’una figura quan són d’un esmalt diferent del seu

■ embenador

| embenadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embenador</title>

Etimologia: de embenar

adjectiu Que embena.
femení antigament Dona que curava d’embenar els infants trencats.

■ embenador

| embenadora

adjectiu Que embena femení antigament Dona que curava d’embenar els infants trencats

■ embenadura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embenadura</title>

Etimologia: de embenar

femení Embenat.

■ embenadura

femení Embenat

■ embenament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embenament</title>

Etimologia: de embenar

masculí

1. Acció d’embenar;
2. l’efecte.
Embenat.

■ embenament

masculí Acció d’embenar l’efecte Embenat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ embatol

■ embeinador | embeinadora

■ embeinador | embeinadora

■ embeinar

■ embellidor | embellidora

■ embellidor | embellidora

■ embelliment

■ embellir

■ embellit | embellida

■ embellit | embellida

■ embenador | embenadora

■ embenador | embenadora

■ embenadura

■ embenament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ embeinador

| embeinadora

■ embeinador

| embeinadora

■ embellidor

| embellidora

■ embellidor

| embellidora

■ embellit

| embellida

■ embellit

| embellida

■ embenador

| embenadora

■ embenador

| embenadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia