Es mostren 88940 resultats

■ emboirament

■ emboirament

masculí Acció d’emboirar o d’emboirar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emboirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emboirar</title>

Partició sil·làbica: em_boi_rar
Etimologia: de boira
    verb
  1. transitiu Omplir o cobrir de boira.
  2. pronominal Cobrir-se de boira.
  3. transitiu figuradament Ofuscar, torbar l’enteniment, l’esperit. Els anys li emboiraven la memòria i els records. Tenir el cap emboirat.

■ emboirar

verb transitiu Omplir o cobrir de boira pronominal Cobrir-se de boira transitiu figuradament Ofuscar, torbar l’enteniment, l’esperit Els anys li emboiraven la memòria i els records Tenir el cap emboirat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

emboixar

emboixar

masculí geobotànica Boixeda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ èmbol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">èmbol</title>

Etimologia: del ll. embŏlus ‘pistó d’una bomba’, i aquest, del gr. émbolos ‘forrellat, palanca’, der. de embállō ‘llançar’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. tecnologia
    1. Òrgan de certes màquines, de forma cilíndrica, que es pot moure amb moviment alternatiu a l’interior d’un cilindre.
    2. èmbol rotatiu Òrgan del motor rotatiu (o motor Wankel) format per tres lòbuls, que gira, amb moviment planetari, impulsat per la força d’expansió del combustible en ignició.
  2. medicina Cos d’origen generalment orgànic que pot ésser arrossegat pel corrent sanguini a través d’artèries i venes.

■ èmbol

masculí tecnologia Òrgan de certes màquines, de forma cilíndrica, que es pot moure amb moviment alternatiu a l’interior d’un cilindre èmbol rotatiu Òrgan del motor rotatiu o motor Wankel format per tres lòbuls, que gira, amb moviment planetari, impulsat per la força d’expansió del combustible en ignició medicina Cos d’origen generalment orgànic que pot ésser arrossegat pel corrent sanguini a través d’artèries i venes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embolada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embolada</title>

Homòfon: embulada
Etimologia: de èmbol
    femení hidràulica i motors
  1. Moviment de l’èmbol d’un extrem a l’altre del cilindre dins el qual es mou.
  2. Volum de fluid desplaçat per l’èmbol en efectuar el recorregut complet d’un extrem a l’altre del cilindre.

■ embolada

femení hidràulica i motors Moviment de l’èmbol d’un extrem a l’altre del cilindre dins el qual es mou Volum de fluid desplaçat per l’èmbol en efectuar el recorregut complet d’un extrem a l’altre del cilindre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embolar1

■ embolar1

verb transitiu Posar una bola a la punta d’una cosa per evitar de punxar-s’hi Embola la pua de la màquina Empiular un bou Vegeu també embolar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embolar2

■ embolar2

verb transitiu Enllustrar amb bola el calçat embetumar Vegeu també embolar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embolcall

■ embolcall

masculí Allò amb què és embolcada alguna cosa Bolquers embolcall pupal entomologia Cobertura que realitzen alguns insectes per a protegir la crisàlide
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embolcallament

■ embolcallament

masculí Acció d’embolcallar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embolcallar

■ embolcallar

verb transitiu bolcar 1 Embolcar
Informació complementària
Traducció