Es mostren 88953 resultats

■ emboetat

■ emboetat

masculí fusteria Empostissat fet de posts emboetades en què el crestall de cadascuna encaixa amb el solc de la immediata
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embofegar

■ embofegar

verb transitiu i pronominal Embotornar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embogar

■ embogar

verb transitiu oficis manuals Enformar el seient d’una cadira o canapè teixint-lo amb boga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embogidor
| embogidora

■ embogidor
| embogidora

adjectiu Que embogeix o fa embogir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embogiment

■ embogiment

masculí Acció d’embogir o d’embogir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embogir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embogir</title>

Etimologia: de boig 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
  1. transitiu Fer tornar boig. Deixa el gos tranquil, que l’embogiràs! La música l’embogeix.
  2. intransitiu Esdevenir boig. Embogí, i el van haver d’internar. Embogir de content.
  3. pronominal Embogir-se per excés de feina. S’embogirà, quan et vegi!

■ embogir

verb transitiu Fer tornar boig Deixa el gos tranquil, que l’embogiràs La música l’embogeix intransitiu Esdevenir boig Embogí, i el van haver d’internar Embogir de content pronominal Embogir-se per excés de feina S’embogirà, quan et vegi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emboirament

■ emboirament

masculí Acció d’emboirar o d’emboirar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emboirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emboirar</title>

Partició sil·làbica: em_boi_rar
Etimologia: de boira
    verb
  1. transitiu Omplir o cobrir de boira.
  2. pronominal Cobrir-se de boira.
  3. transitiu figuradament Ofuscar, torbar l’enteniment, l’esperit. Els anys li emboiraven la memòria i els records. Tenir el cap emboirat.

■ emboirar

verb transitiu Omplir o cobrir de boira pronominal Cobrir-se de boira transitiu figuradament Ofuscar, torbar l’enteniment, l’esperit Els anys li emboiraven la memòria i els records Tenir el cap emboirat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

emboixar

emboixar

masculí geobotànica boixeda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ èmbol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">èmbol</title>

Etimologia: del ll. embŏlus ‘pistó d’una bomba’, i aquest, del gr. émbolos ‘forrellat, palanca’, der. de embállō ‘llançar’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. tecnologia
    1. Òrgan de certes màquines, de forma cilíndrica, que es pot moure amb moviment alternatiu a l’interior d’un cilindre.
    2. èmbol rotatiu Òrgan del motor rotatiu (o motor Wankel) format per tres lòbuls, que gira, amb moviment planetari, impulsat per la força d’expansió del combustible en ignició.
  2. medicina Cos d’origen generalment orgànic que pot ésser arrossegat pel corrent sanguini a través d’artèries i venes.

■ èmbol

masculí tecnologia Òrgan de certes màquines, de forma cilíndrica, que es pot moure amb moviment alternatiu a l’interior d’un cilindre èmbol rotatiu Òrgan del motor rotatiu o motor Wankel format per tres lòbuls, que gira, amb moviment planetari, impulsat per la força d’expansió del combustible en ignició medicina Cos d’origen generalment orgànic que pot ésser arrossegat pel corrent sanguini a través d’artèries i venes
Informació complementària
Traducció