Es mostren 88939 resultats

■ embolisme2

■ embolisme2

masculí embriologia i patologia embòlia Vegeu també embolisme 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embonadora

■ embonadora

femení indústria tèxtil La primera de les cardes d’un assortiment per a filatura de la llana en la qual la llana és objecte de l’operació d’embonar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embonar

■ embonar

verb transitiu construcció naval Afegir taulons sobre el folre d’un vaixell a fi d’augmentar la seva mànega i donar-li més estabilitat indústria tèxtil Disposar una floca en forma de napa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emboniquir

■ emboniquir

verb transitiu Fer tornar bonic o més bonic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emborbollar

■ emborbollar

verb transitiu Avalotar una munió, un país, etc, provocant-hi borbolls, tumults, baralles pronominal Parlar atropelladament, a borbolls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embordeir-se

■ embordeir-se

verb pronominal Embordonir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

embordir-se

embordir-se

verb pronominal Embordonir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embordonir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embordonir</title>

Etimologia: de bord2
    verb
    1. transitiu Fer esdevenir bord.
    2. pronominal Esdevenir bord. Els avellaners trasplantats s’embordoniran.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer degenerar, corrompre. Era un bon noi, però les males companyies l’embordoniren.
    2. pronominal Degenerar, corrompre’s. Embordonir-se els costums.

■ embordonir

verb transitiu Fer esdevenir bord pronominal Esdevenir bord Els avellaners trasplantats s’embordoniran figuradament transitiu Fer degenerar, corrompre Era un bon noi, però les males companyies l’embordoniren pronominal Degenerar, corrompre’s Embordonir-se els costums
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emborlat
| emborlada

■ emborlat
| emborlada

adjectiu Guarnit amb borles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embornal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embornal</title>

Etimologia: de l’ant. embrunals , metàtesi de *umbrenals, i aquest, del gr. ombrinà trḗmata ‘forats per a la pluja’, de ombrinós ‘pluvial’, der. de ómbros ‘pluja’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. construcció naval i obres públiques Cadascun dels forats de desguàs practicats a cada costat d’una nau, d’una calçada, etc.
  2. ecologia Fase, procés o mitjà responsable de la desaparició d’un contaminant de l’ambient. Les aigües marines són l’embornal del diòxid de carboni.

■ embornal

masculí construcció naval i obres públiques Cadascun dels forats de desguàs practicats a cada costat d’una nau, d’una calçada, etc ecologia Fase, procés o mitjà responsable de la desaparició d’un contaminant de l’ambient Les aigües marines són l’embornal del diòxid de carboni
Traducció