Es mostren 88953 resultats

■ embrancar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embrancar</title>

Etimologia: de branca 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. intransitiu Ajuntar-se un camí, via, etc., amb un altre, especialment un de secundari amb el principal.
  2. pronominal
    1. Enredar-se algú o alguna cosa entre branques.
    2. figuradament Ficar-se algú en un afer, una empresa, una discussió, etc., complicat, de difícil sortida.
    3. marina, marítim i pesca Enganxar-se un ormeig, una corda, etc., amb algun obstacle submarí.

■ embrancar

verb intransitiu Ajuntar-se un camí, via, etc, amb un altre, especialment un de secundari amb el principal pronominal Enredar-se algú o alguna cosa entre branques figuradament Ficar-se algú en un afer, una empresa, una discussió, etc, complicat, de difícil sortida marina, marítim i pesca Enganxar-se un ormeig, una corda, etc, amb algun obstacle submarí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embranzida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embranzida</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement resultat d’un encreuament entre brandir i brunzir, atesa l’existència de la forma barcelonina més ant. branzida i de les formes esbrandir, esbrunzir, esbranzida 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
    1. Velocitat adquirida. Portar embranzida.
    2. prendre (o agafar) embranzida Adquirir velocitat.
  2. Impuls que hom aplica a algú o a alguna cosa per comunicar-li una velocitat, un moviment, vèncer una resistència, etc. Donar una embranzida a algú.
  3. figuradament L’embranzida dels nous corrents ideològics.

■ embranzida

femení Velocitat adquirida Portar embranzida prendre o agafar embranzida Adquirir velocitat Impuls que hom aplica a algú o a alguna cosa per comunicar-li una velocitat, un moviment, vèncer una resistència, etc Donar una embranzida a algú figuradament L’embranzida dels nous corrents ideològics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embraviment

■ embraviment

masculí Acció d’embravir o d’embravir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embravir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embravir</title>

Etimologia: de brau 1a font: 1490, Tirant
    verb
    1. transitiu Infondre bravura o valentia. Aquesta primera victòria els embraví.
    2. pronominal Agafar bravura o valentia. Davant la nostra reculada, ells s’embraviren i ens atacaren abrivadament.
    1. transitiu Fer tornar agressiu, enfurir, especialment un animal.
    2. pronominal Aquest gos només s’embraveix quan té por!
    3. pronominal figuradament Embravir-se la mar, els elements.

■ embravir

verb transitiu Infondre bravura o valentia Aquesta primera victòria els embraví pronominal Agafar bravura o valentia Davant la nostra reculada, ells s’embraviren i ens atacaren abrivadament transitiu Fer tornar agressiu, enfurir, especialment un animal pronominal Aquest gos només s’embraveix quan té por pronominal figuradament Embravir-se la mar, els elements
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embrear


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embrear</title>

Partició sil·làbica: em_bre_ar
Etimologia: de brea
    verb transitiu
  1. Revestir alguna cosa d’una capa de brea.
  2. construcció naval Pintar i revestir amb una capa de brea o quitrà en calent les juntures dels taulons del folre i les taules de la coberta, després de calafatar-les, per fer-les impermeables a l’aigua.

■ embrear

verb transitiu Revestir alguna cosa d’una capa de brea construcció naval Pintar i revestir amb una capa de brea o quitrà en calent les juntures dels taulons del folre i les taules de la coberta, després de calafatar-les, per fer-les impermeables a l’aigua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embretolir

■ embretolir

verb transitiu Fer tornar brètol pronominal Esdevenir brètol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

embretxita

embretxita

femení petrografia Tipus de migmatites homogènies que es caracteritzen pel fet de tenir una estructura cristallofíllica molt ben conservada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embriac
| embriaga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embriac</title>

Partició sil·làbica: em_bri_ac
Etimologia: del ll. vg. ebriacus, -a, -um, íd., der. de ebrius, -a, -um, íd., amb probable canvi de la part inicial en emb- per influx del prefix en-1 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que té les facultats pertorbades pel vi o qualsevol altra beguda alcohòlica. Farts i embriacs com estaven, no podien córrer. Donant ensopegades com embriac.
    2. per analogia Embriacs de sang.
    3. figuradament Que té l’ànim pertorbat pel transport d’una passió. Embriac d’amor. Embriac d’orgull.
  2. masculí i femení Persona que sol prendre begudes alcohòliques en quantitat excessiva. L’embriac sortia de la taverna.

■ embriac
| embriaga

adjectiu Que té les facultats pertorbades pel vi o qualsevol altra beguda alcohòlica Farts i embriacs com estaven, no podien córrer Donant ensopegades com embriac per analogia Embriacs de sang figuradament Que té l’ànim pertorbat pel transport d’una passió Embriac d’amor Embriac d’orgull masculí i femení Persona que sol prendre begudes alcohòliques en quantitat excessiva L’embriac sortia de la taverna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embriagador
| embriagadora

■ embriagador
| embriagadora

adjectiu Que embriaga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embriagament

■ embriagament

masculí Acció d’embriagar o d’embriagar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció