Es mostren 88940 resultats

embretxita

embretxita

femení petrografia Tipus de migmatites homogènies que es caracteritzen pel fet de tenir una estructura cristallofíllica molt ben conservada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embriac
| embriaga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embriac</title>

Partició sil·làbica: em_bri_ac
Etimologia: del ll. vg. ebriacus, -a, -um, íd., der. de ebrius, -a, -um, íd., amb probable canvi de la part inicial en emb- per influx del prefix en-1 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que té les facultats pertorbades pel vi o qualsevol altra beguda alcohòlica. Farts i embriacs com estaven, no podien córrer. Donant ensopegades com embriac.
    2. per analogia Embriacs de sang.
    3. figuradament Que té l’ànim pertorbat pel transport d’una passió. Embriac d’amor. Embriac d’orgull.
  2. masculí i femení Persona que sol prendre begudes alcohòliques en quantitat excessiva. L’embriac sortia de la taverna.

■ embriac
| embriaga

adjectiu Que té les facultats pertorbades pel vi o qualsevol altra beguda alcohòlica Farts i embriacs com estaven, no podien córrer Donant ensopegades com embriac per analogia Embriacs de sang figuradament Que té l’ànim pertorbat pel transport d’una passió Embriac d’amor Embriac d’orgull masculí i femení Persona que sol prendre begudes alcohòliques en quantitat excessiva L’embriac sortia de la taverna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embriagador
| embriagadora

■ embriagador
| embriagadora

adjectiu Que embriaga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embriagament

■ embriagament

masculí Acció d’embriagar o d’embriagar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embriagar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embriagar</title>

Partició sil·làbica: em_bri_a_gar
Etimologia: de embriac 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Fer tornar embriac. L’embriagaren per fer-lo parlar.
  2. usat absolutament Les begudes alcohòliques embriaguen.
  3. pronominal No està avesat a beure i s’embriaga de seguida.
  4. usat absolutament figuradament L’ambició satisfeta embriaga.

■ embriagar

verb transitiu Fer tornar embriac L’embriagaren per fer-lo parlar usat absolutament Les begudes alcohòliques embriaguen pronominal No està avesat a beure i s’embriaga de seguida usat absolutament figuradament L’ambició satisfeta embriaga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embriagós
| embriagosa

■ embriagós
| embriagosa

adjectiu Donat a l’embriaguesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embriaguesa

■ embriaguesa

femení Estat del qui està embriac
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embridar

■ embridar

verb transitiu Posar la brida a una haveria, a una eina, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embrió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embrió</title>

Partició sil·làbica: em_bri_ó
Etimologia: del gr. émbryon, íd., ‘nou nat’, der. de brýō ‘brotar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. botànica Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació.
    2. embriologia Organisme viu des de l’estat d’òvul fecundat, o bé activat durant un període determinat arbitràriament, que mena una vida reclosa i que és alimentat per l’organisme maternal que l’ha format o per les reserves nutritives que l’envolten, fins que el nou ésser ja manifesta una estructura bàsica semblant a l’adulta (desenvolupament directe) o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l’aspecte d’una larva (desenvolupament indirecte).
    3. embrió hexacant zoologia Oncosfera.
  2. figuradament Cosa en el seu naixement, quan tot just es comença a desenvolupar.
  3. en embrió locució adverbial En un estat incipient o no desenvolupat.

■ embrió

masculí botànica Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació embriologia Organisme viu des de l’estat d’òvul fecundat, o bé activat durant un període determinat arbitràriament, que mena una vida reclosa i que és alimentat per l’organisme maternal que l’ha format o per les reserves nutritives que l’envolten, fins que el nou ésser ja manifesta una estructura bàsica semblant a l’adulta desenvolupament directe o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l’aspecte d’una larva desenvolupament indirecte embrió hexacant zoologia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embrio-

■ embrio-

Forma prefixada del mot grec émbryon , que significa ‘embrió, fetus’ Ex embriologia, embriogènia