Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ embrutar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embrutar</title>

Etimologia: de brut 1a font: 1402

verb

transitiu Llevar la netedat (d’alguna cosa) amb taques, pols, greix, etc.
transitiu per extensió Les begudes alcohòliques embruten la sang. Tants caramels t’embrutaran l’estómac!
pronominal Fer-se brut. Aquest vestit s’embruta de seguida.
transitiu figuradament Embrutar la reputació, el nom, d’algú.
pronominal Va embrutar-se acceptant diners en aquest afer.
embrutar-se les mans Participar en un negoci o afer fraudulent, delictuós, poc honest, etc.

■ embrutar

verb transitiu Llevar la netedat d’alguna cosa amb taques, pols, greix, etc transitiu per extensió Les begudes alcohòliques embruten la sang Tants caramels t’embrutaran l’estómac pronominal Fer-se brut Aquest vestit s’embruta de seguida transitiu figuradament Embrutar la reputació, el nom, d’algú pronominal Va embrutar-se acceptant diners en aquest afer embrutar-se les mans Participar en un negoci o afer fraudulent, delictuós, poc honest, etc

embrutidor

| embrutidora

embrutidor

Etimologia: de embrutir

adjectiu Que embruteix.

embrutidor

| embrutidora

adjectiu Que embruteix

■ embrutiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embrutiment</title>

Etimologia: de embrutir

masculí

Acció d’embrutir o d’embrutir-se;
l’efecte.

■ embrutiment

masculí Acció d’embrutir o d’embrutir-se l’efecte

■ embrutir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embrutir</title>

Etimologia: de brut

verb

transitiu Embrutar.
1. transitiu Fer tornar (algú) com una bèstia.
2. pronominal S’ha embrutit tant, que ja no és capaç de pensar!

■ embrutir

verb transitiu Embrutar transitiu Fer tornar algú com una bèstia pronominal S’ha embrutit tant, que ja no és capaç de pensar

■ embuatar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embuatar</title>

Partició sil·làbica: em_bu_a_tar
Homòfon: emboetar
Etimologia: de buata²

verb

transitiu

Posar buata en una peça de roba.
Farcir de buata.

■ embuatar

verb transitiu Posar buata en una peça de roba Farcir de buata

■ embudaire

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embudaire</title>

Partició sil·làbica: em_bu_dai_re
Etimologia: de embut

adjectiu i masculí i femení Que fa embuts, que barboteja. Jo no soc embudaire i m’agrada parlar clar!

■ embudaire

adjectiu i masculí i femení Que fa embuts, que barboteja Jo no soc embudaire i m’agrada parlar clar

■ embudell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embudell</title>

Etimologia: de embut

masculí Embut petit.

■ embudell

masculí Embut petit

■ embudella

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embudella</title>

Etimologia: de embudell

femení embudell.

■ embudella

femení embudell

■ embuder

| embudera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embuder</title>

Etimologia: de embut

adjectiu i masculí i femení embudaire.

■ embuder

| embudera

adjectiu i masculí i femení embudaire

■ embufec

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embufec</title>

Etimologia: de bufar

masculí Ofec, respiració dificultosa.

■ embufec

masculí Ofec, respiració dificultosa