Es mostren 88953 resultats

■ embuinar

■ embuinar

verb transitiu agricultura Untar amb buina especialment Regar l’era amb un suc compost d’aigua i buina de bou per evitar que els animals facin massa pols en batre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

embulada

embulada

femení dialectal Esllavissada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embull

■ embull

masculí Disposició intricada d’una cosa o un conjunt de coses Embrolla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embulladament

■ embulladament

adverbi Intricadament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embulladís
| embulladissa

■ embulladís
| embulladissa

adjectiu Que s’embulla fàcilment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embullador
| embulladora

■ embullador
| embulladora

adjectiu Que embulla o embrolla Una actitud embulladora adjectiu i masculí i femení Que es complau a embullar, embrollaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embullar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embullar</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. vg. *imbŏtŭlare, der. de bŏtŭlus ‘budell’; semblantment el seu contrari esbullar provindria d’un exbotulare 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Fer que diverses coses o parts d’una cosa s’entortolliguin intricadament. No m’embullis els cabells! Qui ha embullat la corda?
    2. transitiu per extensió Desordenar, capgirar. Que no remenin més els calaixos: m’ho embullen tot!
    3. pronominal Deixa la troca, que s’embullarà! Els papers que tenies damunt la taula, amb el vent, s’han embullat.
  2. figuradament
    1. transitiu Embrollar.
    2. pronominal La cosa ha anat embullant-se i ja no sabem com sortir-nos-en! Com més xerren més s’embullen! Volia embullar-me, però no ho ha pas aconseguit!

■ embullar

verb transitiu Fer que diverses coses o parts d’una cosa s’entortolliguin intricadament No m’embullis els cabells Qui ha embullat la corda transitiu per extensió Desordenar, capgirar Que no remenin més els calaixos m’ho embullen tot pronominal Deixa la troca, que s’embullarà Els papers que tenies damunt la taula, amb el vent, s’han embullat figuradament transitiu Embrollar pronominal La cosa ha anat embullant-se i ja no sabem com sortir-nos-en Com més xerren més s’embullen Volia embullar-me, però no ho ha pas aconseguit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embullós
| embullosa

■ embullós
| embullosa

adjectiu Que implica embull o embrolla Embullador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embús

■ embús

plural embussos masculí Obstacle que embussa un conducte Al canó hi ha un embús i l’aigua no passa embussament 1 transports Acumulació de vehicles en una via que impedeix la circulació o en provoca l’alentiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embussada

■ embussada

femení Fet d’embussar o d’embussar-se un conducte, un pas
Traducció