Es mostren 88940 resultats

■ embullar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embullar</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. vg. *imbŏtŭlare, der. de bŏtŭlus ‘budell’; semblantment el seu contrari esbullar provindria d’un exbotulare 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Fer que diverses coses o parts d’una cosa s’entortolliguin intricadament. No m’embullis els cabells! Qui ha embullat la corda?
    2. transitiu per extensió Desordenar, capgirar. Que no remenin més els calaixos: m’ho embullen tot!
    3. pronominal Deixa la troca, que s’embullarà! Els papers que tenies damunt la taula, amb el vent, s’han embullat.
  2. figuradament
    1. transitiu Embrollar.
    2. pronominal La cosa ha anat embullant-se i ja no sabem com sortir-nos-en! Com més xerren més s’embullen! Volia embullar-me, però no ho ha pas aconseguit!

■ embullar

verb transitiu Fer que diverses coses o parts d’una cosa s’entortolliguin intricadament No m’embullis els cabells Qui ha embullat la corda transitiu per extensió Desordenar, capgirar Que no remenin més els calaixos m’ho embullen tot pronominal Deixa la troca, que s’embullarà Els papers que tenies damunt la taula, amb el vent, s’han embullat figuradament transitiu Embrollar pronominal La cosa ha anat embullant-se i ja no sabem com sortir-nos-en Com més xerren més s’embullen Volia embullar-me, però no ho ha pas aconseguit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embullós
| embullosa

■ embullós
| embullosa

adjectiu Que implica embull o embrolla Embullador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embús

■ embús

plural embussos masculí Obstacle que embussa un conducte Al canó hi ha un embús i l’aigua no passa embussament 1 transports Acumulació de vehicles en una via que impedeix la circulació o en provoca l’alentiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embussada

■ embussada

femení Fet d’embussar o d’embussar-se un conducte, un pas
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embussament

■ embussament

masculí Acció d’embussar o d’embussar-se l’efecte Estat d’embussat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embussar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embussar</title>

Homòfon: emboçar, embossar
Etimologia: probablement variant de emboçar, aplicat figuradament a l’obturació d’un conducte (v. emboçar) 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Obstruir (un conducte) un obstacle qualsevol. La brossa ha embussat la canonada.
    2. pronominal El clavegueró s’ha embussat i no engoleix l’aigua.
    3. tenir el nas embussat Estar constipat del nas.
  2. transports
    1. transitiu Obstaculitzar o immobilitzar la circulació, els vehicles, en un punt.
    2. pronominal especialment La circulació s’ha embussat al pont per culpa dels camions!

■ embussar

verb transitiu Obstruir un conducte un obstacle qualsevol La brossa ha embussat la canonada pronominal El clavegueró s’ha embussat i no engoleix l’aigua tenir el nas embussat Estar constipat del nas transports transitiu Obstaculitzar o immobilitzar la circulació, els vehicles, en un punt pronominal especialment La circulació s’ha embussat al pont per culpa dels camions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embut</title>

Etimologia: del ll. td. ĭmbūtum, íd., abreviació de trajectorium ‘conducte’ imbutum, participi de imbuĕre ‘mullar o amarar, impregnar’ 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d’una bota, ampolla, etc., per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc.
  2. per extensió Objecte o detall d’un objecte la forma del qual s’assembla a la d’un embut.
  3. plural figuradament
    1. Circumloquis, ambigüitats, etc., emprats per a no dir clarament una cosa.
    2. anar amb embuts Parlar sense sinceritat, disfressant la veritat.
    3. fer embuts Parlar d’una forma confusa o incompleta.
  4. geomorfologia Depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d’embut, l’origen del qual pot ésser degut a moltes causes.
  5. llei de l’embut Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir a llurs subordinats, als pobres, als mancats d’influència, etc., però no pas a ells mateixos.

■ embut

masculí Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d’una bota, ampolla, etc, per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc per extensió Objecte o detall d’un objecte la forma del qual s’assembla a la d’un embut plural figuradament Circumloquis, ambigüitats, etc, emprats per a no dir clarament una cosa anar amb embuts Parlar sense sinceritat, disfressant la veritat fer embuts Parlar d’una forma confusa o incompleta geomorfologia Depressió, excavació o forat amb la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embutllofar

■ embutllofar

verb patologia transitiu Fer una butllofa pronominal Fer-se una butllofa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

embutllofat
| embutllofada

embutllofat
| embutllofada

adjectiu patologia Que té butllofes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embutxacar

■ embutxacar

verb transitiu Ficar a la butxaca pronominal especialment Apoderar-se d’una quantitat de diners
Informació complementària
Traducció