Es mostren 88939 resultats

emenda

emenda

emergència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emergència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: e_mer_gèn_ci_a
Etimologia: de emergent 1a font: 1839, DLab.
Body
    femení
    1. Acció d’emergir;
    2. l’efecte.
    1. Esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata. En cas d’emergència, aviseu-me! Situació d’emergència. Sortida d’emergència.
    2. estat d’emergència Situació social greument anòmala que requereix l’aplicació de mesures excepcionals per part dels poders públics.
    3. vorera d’emergència carreteres Voral.
    1. Part sobresortint. Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls.
    2. botànica Ressalt de la superfície d’un òrgan vegetal en la formació del qual intervenen teixits subepidèrmics.

emergència

emergent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emergent</title>

Accessory
Etimologia: del ll. emergens, -ntis, participi pres. de emergĕre ‘emergir’ 1a font: 1365
Body
    adjectiu
    1. Que emergeix. Raigs emergents.
    2. geologia Dit de la part de la superfície terrestre que surt per sobre del nivell de l’aigua.
    3. any emergent cronologia Any que comença una era.
  1. Resultant, com a conseqüència natural o lògica. Dany emergent.

emergent

emergir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emergir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. emergĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb intransitiu
    1. Sortir d’un líquid en què era immergit.
    2. per analogia Sobresortir. El campanar emergia del mig del poble.
    1. física Sortir, els raigs de llum, les ones sonores, etc., d’un medi després d’haver-lo travessat.
    2. per analogia Sortir de l’obscuritat o vèncer l’obstacle que en tapava la vista.
    3. Sortir a la superfície un curs d’aigua subterrània.

emergir

emèrit
| emèrita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emèrit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. emerĭtus, -a, -um, íd., participi de emerēre ‘merèixer, guanyar’, der. de merēre
Body
adjectiu Dit de la persona que, un cop retirada del seu càrrec, en conserva el grau i els honors i, sovint, l’estipendi. Professor emèrit. Bisbe emèrit.

emèrit
| emèrita

emersió

emersió

èmesi

èmesi

emètic
| emètica

emètic
| emètica

emetina

emetina

Traducció

emetitzar

emetitzar

Informació complementària
Traducció