Es mostren 88953 resultats

■ embussament

■ embussament

masculí Acció d’embussar o d’embussar-se l’efecte Estat d’embussat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embussar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embussar</title>

Homòfon: emboçar, embossar
Etimologia: probablement variant de emboçar, aplicat figuradament a l’obturació d’un conducte (v. emboçar) 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Obstruir (un conducte) un obstacle qualsevol. La brossa ha embussat la canonada.
    2. pronominal El clavegueró s’ha embussat i no engoleix l’aigua.
    3. tenir el nas embussat Estar constipat del nas.
  2. transports
    1. transitiu Obstaculitzar o immobilitzar la circulació, els vehicles, en un punt.
    2. pronominal especialment La circulació s’ha embussat al pont per culpa dels camions!

■ embussar

verb transitiu Obstruir un conducte un obstacle qualsevol La brossa ha embussat la canonada pronominal El clavegueró s’ha embussat i no engoleix l’aigua tenir el nas embussat Estar constipat del nas transports transitiu Obstaculitzar o immobilitzar la circulació, els vehicles, en un punt pronominal especialment La circulació s’ha embussat al pont per culpa dels camions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embut</title>

Etimologia: del ll. td. ĭmbūtum, íd., abreviació de trajectorium ‘conducte’ imbutum, participi de imbuĕre ‘mullar o amarar, impregnar’ 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d’una bota, ampolla, etc., per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc.
  2. per extensió Objecte o detall d’un objecte la forma del qual s’assembla a la d’un embut.
  3. plural figuradament
    1. Circumloquis, ambigüitats, etc., emprats per a no dir clarament una cosa.
    2. anar amb embuts Parlar sense sinceritat, disfressant la veritat.
    3. fer embuts Parlar d’una forma confusa o incompleta.
  4. geomorfologia Depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d’embut, l’origen del qual pot ésser degut a moltes causes.
  5. llei de l’embut Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir a llurs subordinats, als pobres, als mancats d’influència, etc., però no pas a ells mateixos.

■ embut

masculí Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d’una bota, ampolla, etc, per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc per extensió Objecte o detall d’un objecte la forma del qual s’assembla a la d’un embut plural figuradament Circumloquis, ambigüitats, etc, emprats per a no dir clarament una cosa anar amb embuts Parlar sense sinceritat, disfressant la veritat fer embuts Parlar d’una forma confusa o incompleta geomorfologia Depressió, excavació o forat amb la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embutllofar

■ embutllofar

verb patologia transitiu Fer una butllofa pronominal Fer-se una butllofa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

embutllofat
| embutllofada

embutllofat
| embutllofada

adjectiu patologia Que té butllofes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embutxacar

■ embutxacar

verb transitiu Ficar a la butxaca pronominal especialment Apoderar-se d’una quantitat de diners
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

emena

emena

femení història del dret Esmena
Gran Diccionari de la llengua catalana

emenda

emenda

femení història del dret Esmena
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emergència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emergència</title>

Partició sil·làbica: e_mer_gèn_ci_a
Etimologia: de emergent 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció d’emergir;
    2. l’efecte.
    1. Esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata. En cas d’emergència, aviseu-me! Situació d’emergència. Sortida d’emergència.
    2. estat d’emergència Situació social greument anòmala que requereix l’aplicació de mesures excepcionals per part dels poders públics.
    3. vorera d’emergència carreteres Voral.
    1. Part sobresortint. Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls.
    2. botànica Ressalt de la superfície d’un òrgan vegetal en la formació del qual intervenen teixits subepidèrmics.

■ emergència

femení Acció d’emergir l’efecte Esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata En cas d’emergència, aviseu-me Situació d’emergència Sortida d’emergència estat d’emergència Situació social greument anòmala que requereix l’aplicació de mesures excepcionals per part dels poders públics vorera d’emergència carreteres Voral Part sobresortint Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls botànica Ressalt de la superfície d’un òrgan vegetal en la formació del qual intervenen teixits subepidèrmics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emergent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emergent</title>

Etimologia: del ll. emergens, -ntis, participi pres. de emergĕre ‘emergir’ 1a font: 1365
    adjectiu
    1. Que emergeix. Raigs emergents.
    2. geologia Dit de la part de la superfície terrestre que surt per sobre del nivell de l’aigua.
    3. any emergent cronologia Any que comença una era.
  2. Resultant, com a conseqüència natural o lògica. Dany emergent.

■ emergent

adjectiu Que emergeix Raigs emergents geologia Dit de la part de la superfície terrestre que surt per sobre del nivell de l’aigua any emergent cronologia Any que comença una era Resultant, com a conseqüència natural o lògica Dany emergent
Traducció