Es mostren 88939 resultats

■ emigrat
| emigrada

■ emigrat
| emigrada

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que viu fora de la seva pàtria obligat per una causa política
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emigratori
| emigratòria

■ emigratori
| emigratòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’emigració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

emilià
| emiliana


<title type="display">emilià</title>

Partició sil·làbica: e_mi_li_à
  1. adjectiu i masculí i femení De l’Emília (regió d’Itàlia) o de l’emilià (dialecte).
  2. masculí lingüística Dialecte italià septentrional, gal·loitàlic, parlat a la regió de l’Emília.

emilià
| emiliana

adjectiu i masculí i femení De l’Emília regió d’Itàlia o de l’emilià dialecte masculí lingüística Dialecte italià septentrional, galloitàlic, parlat a la regió de l’Emília
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eminència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eminència</title>

Partició sil·làbica: e_mi_nèn_ci_a
Etimologia: del ll. eminentia, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
    1. Lloc eminent.
    2. anatomia Protuberància.
    1. Qualitat d’eminent.
    2. catolicisme Títol d’honor donat als cardenals.
  3. Persona eminent.
  4. eminència grisa Conseller privat que actua a l’ombra.

■ eminència

femení Lloc eminent anatomia Protuberància Qualitat d’eminent catolicisme Títol d’honor donat als cardenals Persona eminent eminència grisa Conseller privat que actua a l’ombra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eminent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eminent</title>

Etimologia: del ll. emĭnens, -ntis, íd., participi pres. de eminēre ‘elevar-se’, der. de minae ‘sobresortints d’un mur’ 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Més alt o sobresortint que les coses circumdants. La torre és en una posició eminent.
  2. figuradament Que excel·leix. Un científic eminent. Té un paper eminent.

■ eminent

adjectiu Més alt o sobresortint que les coses circumdants La torre és en una posició eminent figuradament Que excelleix Un científic eminent Té un paper eminent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eminentíssim
| eminentíssima

eminentíssim
| eminentíssima

adjectiu Molt eminent abreviatura Emm Emma, Emtm Emtma catolicisme Tractament donat especialment als cardenals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eminentment

■ eminentment

adverbi En alt grau especialment Principalment, sobretot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emir</title>

Etimologia: de l’àr. ʾämîr ‘cap, comandant’, der. de ʿámar ‘manar’ 1a font: s. XIX
    masculí història
  1. Als països islàmics, cap militar, governador o príncep.
    1. Als països islàmics, títol que porten els prínceps de les famílies reials.
    2. Sobirà d’un emirat.

■ emir

masculí història Als països islàmics, cap militar, governador o príncep Als països islàmics, títol que porten els prínceps de les famílies reials Sobirà d’un emirat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emirat

■ emirat

masculí Dignitat d’emir Durada del govern d’un emir història Territori governat per un emir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

emis

emis

masculí zoologia Tortuga d’estany
Traducció