Es mostren 88953 resultats

■ eminència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eminència</title>

Partició sil·làbica: e_mi_nèn_ci_a
Etimologia: del ll. eminentia, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
    1. Lloc eminent.
    2. anatomia Protuberància.
    1. Qualitat d’eminent.
    2. catolicisme Títol d’honor donat als cardenals.
  3. Persona eminent.
  4. eminència grisa Conseller privat que actua a l’ombra.

■ eminència

femení Lloc eminent anatomia Protuberància Qualitat d’eminent catolicisme Títol d’honor donat als cardenals Persona eminent eminència grisa Conseller privat que actua a l’ombra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eminent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eminent</title>

Etimologia: del ll. emĭnens, -ntis, íd., participi pres. de eminēre ‘elevar-se’, der. de minae ‘sobresortints d’un mur’ 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Més alt o sobresortint que les coses circumdants. La torre és en una posició eminent.
  2. figuradament Que excel·leix. Un científic eminent. Té un paper eminent.

■ eminent

adjectiu Més alt o sobresortint que les coses circumdants La torre és en una posició eminent figuradament Que excelleix Un científic eminent Té un paper eminent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eminentíssim
| eminentíssima

eminentíssim
| eminentíssima

adjectiu Molt eminent abreviatura Emm Emma, Emtm Emtma catolicisme Tractament donat especialment als cardenals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eminentment

■ eminentment

adverbi En alt grau Un gest necessari en aquesta societat tan eminentment consumista especialment Principalment, sobretot És una regió eminentment agrícola i ramadera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emir</title>

Etimologia: de l’àr. ʾämîr ‘cap, comandant’, der. de ʿámar ‘manar’ 1a font: s. XIX
    masculí història
  1. Als països islàmics, cap militar, governador o príncep.
    1. Als països islàmics, títol que porten els prínceps de les famílies reials.
    2. Sobirà d’un emirat.

■ emir

masculí història Als països islàmics, cap militar, governador o príncep Als països islàmics, títol que porten els prínceps de les famílies reials Sobirà d’un emirat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emirat

■ emirat

masculí Dignitat d’emir Durada del govern d’un emir història Territori governat per un emir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

emis

emis

masculí zoologia Tortuga d’estany
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emissari
| emissària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emissari</title>

Etimologia: del ll. emissarius, íd. 1a font: s. XV
  1. masculí
    1. Canal que serveix per a buidar un estany, una bassa, etc.
    2. especialment geomorfologia Riu que s’origina en un llac i que en transporta l’aigua a un altre llac o riu o a la mar.
    3. obres públiques Conducció que recull les aigües residuals d’una xarxa de clavegueres o les aigües tractades en una depuradora i les transporta a la mar, a una certa distància de la costa.
  2. masculí i femení Agent, encarregat d’una missió secreta.
  3. boc emissari Boc expiatori.

■ emissari
| emissària

masculí Canal que serveix per a buidar un estany, una bassa, etc especialment geomorfologia Riu que s’origina en un llac i que en transporta l’aigua a un altre llac o riu o a la mar obres públiques Conducció que recull les aigües residuals d’una xarxa de clavegueres o les aigües tractades en una depuradora i les transporta a la mar, a una certa distància de la costa masculí i femení Agent, encarregat d’una missió secreta boc emissari Boc expiatori
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emissió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emissió</title>

Partició sil·làbica: e_mis_si_ó
Homòfon: amissió
Etimologia: del ll. emissio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, I. de Villena
    femení
    1. Acció d’emetre;
    2. l’efecte. Emissió de diner, de títols.
    1. física Producció en un punt donat i transmissió a l’espai d’ones electromagnètiques, partícules elementals, calor (cos negre), vibracions mecàniques (so) i gasoses, etc. Emissió radiofònica, televisiva.
    2. ecologia Descàrrega d’un o més contaminants al medi.
    3. música Producció de sons musicals amb instruments o, sobretot, amb la veu.

■ emissió

femení Acció d’emetre l’efecte Emissió de diner, de títols física Producció en un punt donat i transmissió a l’espai d’ones electromagnètiques, partícules elementals, calor cos negre, vibracions mecàniques so i gasoses, etc Emissió radiofònica, televisiva ecologia Descàrrega d’un o més contaminants al medi música Producció de sons musicals amb instruments o, sobretot, amb la veu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emissiu
| emissiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emissiu</title>

Partició sil·làbica: e_mis_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. emissus, -a, -um, participi de emittĕre ‘emetre’
    adjectiu física
  1. Que té la propietat de produir una emissió.
  2. poder emissiu Emissivitat.
  3. poder emissiu total Energia total emesa per un cos termoradiant per unitat de temps i de superfície.

■ emissiu
| emissiva

adjectiu física Que té la propietat de produir una emissió poder emissiu Emissivitat poder emissiu total Energia total emesa per un cos termoradiant per unitat de temps i de superfície
Traducció