<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmalesar-se</title>
Accessory
Etimologia: de malesa
Body
Es mostren 88939 resultats
■
emmallar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmallar</title>
Accessory
Etimologia: de malla1
Body
-
verb
-
transitiu
- Cobrir de malla.
- Guarnir amb malla.
-
pesca
- transitiu Agafar (peix) amb la malla d’una xarxa.
- pronominal Agafar-se, un peix, a la malla d’una xarxa.
- pronominal Encallar-se el rai en el fons del corrent.
■
emmallar
verb transitiu Cobrir de malla Guarnir amb malla pesca transitiu Agafar peix amb la malla d’una xarxa pronominal Agafar-se, un peix, a la malla d’una xarxa pronominal Encallar-se el rai en el fons del corrent
■
emmallat
| emmallada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmallat</title>
Accessory
Etimologia: de emmallar
Body
-
adjectiu
- Cobert de malla. Duia el cavall emmallat.
- Guarnit amb malla. Una brusa emmallada.
■
emmallat
| emmallada
adjectiu Cobert de malla Duia el cavall emmallat Guarnit amb malla Una brusa emmallada
■
emmalurar-se
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmalurar-se</title>
Accessory
Etimologia: de malura
Body
verb
pronominal agricultura Emmalurir-se.
■
emmalurar-se
verb pronominal agricultura Emmalurir-se
■
emmalurir-se
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmalurir-se</title>
Accessory
Etimologia: de malura
Body
verb
pronominal agricultura Agafar, les plantes, una malura.
■
emmalurir-se
verb pronominal agricultura Agafar, les plantes, una malura
■
emmandridor
| emmandridora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmandridor</title>
Accessory
Etimologia: de emmandrir
Body
adjectiu Que fa agafar mandra.
■
emmandridor
| emmandridora
adjectiu Que fa agafar mandra
■
emmandriment
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmandriment</title>
Accessory
Etimologia: de emmandrir
Body
-
masculí
-
- Acció d’emmandrir o d’emmandrir-se;
- l’efecte.
- Estat del qui s’ha emmandrit.
■
emmandriment
masculí Acció d’emmandrir o d’emmandrir-se l’efecte Estat del qui s’ha emmandrit
■
emmandrir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmandrir</title>
Accessory
Etimologia: de mandra 1a font: s. XX, Ruyra
Body
-
verb
- transitiu Fer agafar mandra; emperesir.
- pronominal Agafar mandra; emperesir-se.
■
emmandrir
verb transitiu Fer agafar mandra emperesir pronominal Agafar mandra emperesir-se
■
emmanegament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanegament</title>
Accessory
Etimologia: de emmanegar
Body
masculí Acció d’emmanegar.
■
emmanegament
masculí Acció d’emmanegar
■
emmanegar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanegar</title>
Accessory
Etimologia: de mànec
Body
verb
transitiu Posar mànec a una cosa. Han emmanegat la destral.
■
emmanegar
verb transitiu Posar mànec a una cosa Han emmanegat la destral