Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ emmangrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmangrar</title>

Etimologia: de mangra

verb transitiu Pintar amb mangra.

■ emmangrar

verb transitiu Pintar amb mangra

■ emmanillar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanillar</title>

Etimologia: de manilla¹

verb transitiu Lligar (algú) amb manilles.

■ emmanillar

verb transitiu Lligar algú amb manilles

■ emmanisar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanisar</title>

Etimologia: de manisa

verb transitiu construcció Enrajolar amb manises. Emmanisar el bany.

■ emmanisar

verb transitiu construcció Enrajolar amb manises Emmanisar el bany

■ emmanlleu

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanlleu</title>

Partició sil·làbica: em_man_lleu
Etimologia: de emmanllevar

masculí Manlleu.

■ emmanlleu

masculí Manlleu

■ emmanllevar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanllevar</title>

Etimologia: de manllevar 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb transitiu Manllevar.

■ emmanllevar

verb transitiu Manllevar

■ emmanseir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanseir</title>

Partició sil·làbica: em_man_se_ir
Etimologia: de mans

verb transitiu Amansir.

■ emmanseir

verb transitiu Amansir

■ emmantar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmantar</title>

Etimologia: de manta 1a font: 1414

verb transitiu Cobrir amb una manta o amb mantes.

■ emmantar

verb transitiu Cobrir amb una manta o amb mantes

■ emmantellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmantellar</title>

Etimologia: de mantell 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb

transitiu

Cobrir, envoltar, amb un mantell.
figuradament La boira emmantellava tota la muntanya.

■ emmantellar

verb transitiu Cobrir, envoltar, amb un mantell figuradament La boira emmantellava tota la muntanya

■ emmarament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarament</title>

Etimologia: de mare

masculí Estat del qui està emmarat.

■ emmarament

masculí Estat del qui està emmarat

■ emmarar-se¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarar-se</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de mar

verb pronominal marina, marítim Anar una embarcació molt mar endins.

Vegeu també:
emmarar-se²

■ emmarar-se¹

verb pronominal marina, marítim Anar una embarcació molt mar endins Vegeu també emmarar-se 2

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ emmangrar

■ emmanillar

■ emmanisar

■ emmanlleu

■ emmanllevar

■ emmanseir

■ emmantar

■ emmantellar

■ emmarament

■ emmarar-se1

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ emmarar-se¹

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia