Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ emmalurar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmalurar-se</title>

Etimologia: de malura

verb pronominal agricultura Emmalurir-se.

■ emmalurar-se

verb pronominal agricultura Emmalurir-se

■ emmalurir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmalurir-se</title>

Etimologia: de malura

verb pronominal agricultura Agafar, les plantes, una malura.

■ emmalurir-se

verb pronominal agricultura Agafar, les plantes, una malura

■ emmandridor

| emmandridora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmandridor</title>

Etimologia: de emmandrir

adjectiu Que fa agafar mandra.

■ emmandridor

| emmandridora

adjectiu Que fa agafar mandra

■ emmandriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmandriment</title>

Etimologia: de emmandrir

masculí

1. Acció d’emmandrir o d’emmandrir-se;
2. l’efecte.
Estat del qui s’ha emmandrit.

■ emmandriment

masculí Acció d’emmandrir o d’emmandrir-se l’efecte Estat del qui s’ha emmandrit

■ emmandrir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmandrir</title>

Etimologia: de mandra 1a font: s. XX, Ruyra

verb

transitiu Fer agafar mandra; emperesir.
pronominal Agafar mandra; emperesir-se.

■ emmandrir

verb transitiu Fer agafar mandra emperesir pronominal Agafar mandra emperesir-se

■ emmanegament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanegament</title>

Etimologia: de emmanegar

masculí Acció d’emmanegar.

■ emmanegament

masculí Acció d’emmanegar

■ emmanegar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanegar</title>

Etimologia: de mànec

verb transitiu Posar mànec a una cosa. Han emmanegat la destral.

■ emmanegar

verb transitiu Posar mànec a una cosa Han emmanegat la destral

■ emmangrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmangrar</title>

Etimologia: de mangra

verb transitiu Pintar amb mangra.

■ emmangrar

verb transitiu Pintar amb mangra

■ emmanillar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanillar</title>

Etimologia: de manilla¹

verb transitiu Lligar (algú) amb manilles.

■ emmanillar

verb transitiu Lligar algú amb manilles

■ emmanisar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanisar</title>

Etimologia: de manisa

verb transitiu construcció Enrajolar amb manises. Emmanisar el bany.

■ emmanisar

verb transitiu construcció Enrajolar amb manises Emmanisar el bany

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ emmalurar-se

■ emmalurir-se

■ emmandridor | emmandridora

■ emmandridor | emmandridora

■ emmandriment

■ emmandrir

■ emmanegament

■ emmanegar

■ emmangrar

■ emmanillar

■ emmanisar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ emmandridor

| emmandridora

■ emmandridor

| emmandridora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia