Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ emmoquetador

| emmoquetadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmoquetador</title>

masculí i femení oficis manuals Persona que es dedica a emmoquetar.

■ emmoquetador

| emmoquetadora

masculí i femení oficis manuals Persona que es dedica a emmoquetar

■ emmoquetar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmoquetar</title>

verb transitiu oficis manuals Col·locar moqueta (sobre el sòl o les parets d’una habitació).

■ emmoquetar

verb transitiu oficis manuals Collocar moqueta sobre el sòl o les parets d’una habitació

■ emmorcar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmorcar</title>

Etimologia: de morca

verb transitiu Untar amb morques.

■ emmorcar

verb transitiu Untar amb morques

■ emmordassament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmordassament</title>

Etimologia: de emmordassar

masculí

Acció d’emmordassar;
l’efecte.

■ emmordassament

masculí Acció d’emmordassar l’efecte

■ emmordassar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmordassar</title>

Etimologia: de mordassa

verb transitiu Posar (a un animal o a una persona) mordassa 1.

■ emmordassar

verb transitiu Posar a un animal o a una persona mordassa 1

emmordassat

| emmordassada

<title type="display">emmordassat</title>

Etimologia: de emmordassar

adjectiu heràldica Dit de l’animal que té un bastó entre les dents.

emmordassat

| emmordassada

adjectiu heràldica Dit de l’animal que té un bastó entre les dents

■ emmorenidor

| emmorenidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmorenidor</title>

Etimologia: de emmorenir

adjectiu i masculí Embrunidor.

■ emmorenidor

| emmorenidora

adjectiu i masculí Embrunidor

■ emmoreniment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmoreniment</title>

Etimologia: de emmorenir

masculí Embruniment.

■ emmoreniment

masculí Embruniment

■ emmorenir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmorenir</title>

Etimologia: de moreno 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb transitiu Embrunir.

■ emmorenir

verb transitiu Embrunir

■ emmorrallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmorrallar</title>

Etimologia: de morralles

verb transitiu Arrear amb les morralles una bèstia de càrrega.

■ emmorrallar

verb transitiu Arrear amb les morralles una bèstia de càrrega

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ emmoquetador | emmoquetadora

■ emmoquetador | emmoquetadora

■ emmoquetar

■ emmorcar

■ emmordassament

■ emmordassar

emmordassat | emmordassada

emmordassat | emmordassada

■ emmorenidor | emmorenidora

■ emmorenidor | emmorenidora

■ emmoreniment

■ emmorenir

■ emmorrallar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ emmoquetador

| emmoquetadora

■ emmoquetador

| emmoquetadora

emmordassat

| emmordassada

emmordassat

| emmordassada

■ emmorenidor

| emmorenidora

■ emmorenidor

| emmorenidora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia