Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ emmudiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmudiment</title>

Etimologia: de emmudir

masculí Acció d’emmudir o d’emmudir-se.

■ emmudir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmudir</title>

Etimologia: de mut 1a font: c. 1900, Maragall

verb

intransitiu
1. patologia Esdevenir mut, perdre la paraula.
2. Esdevenir com mut, restar sense dir un mot.
fonètica, fonologia
1. transitiu Elidir un fonema.
2. pronominal La “a” de l’article “la” s’emmudeix davant certes vocals.

verb intransitiu patologia Esdevenir mut, perdre la paraula Esdevenir com mut, restar sense dir un mot fonètica, fonologia transitiu Elidir un fonema pronominal La “a” de l’article “la” s’emmudeix davant certes vocals

■ emmurallament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmurallament</title>

Etimologia: de emmurallar

masculí

Acció d’emmurallar;
l’efecte.

■ emmurallament

masculí Acció d’emmurallar l’efecte

■ emmurallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmurallar</title>

Etimologia: de muralla 1a font: s. XX, V. Català

verb transitiu Encerclar amb muralla una ciutat, una fortalesa, etc.

■ emmurallar

verb transitiu Encerclar amb muralla una ciutat, una fortalesa, etc

■ emmurriament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmurriament</title>

Partició sil·làbica: em_mur_ri_a_ment
Etimologia: de emmurriar-se

masculí Estat del qui està emmurriat.

■ emmurriament

masculí Estat del qui està emmurriat

■ emmurriar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmurriar-se</title>

Partició sil·làbica: em_mur_ri_ar-se
Etimologia: de murri

verb pronominal Enutjar-se ostensivament.

■ emmurriar-se

verb pronominal Enutjar-se ostensivament

■ emmusteïment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmusteïment</title>

Partició sil·làbica: em_mus_te_ï_ment
Etimologia: de emmusteir

masculí

Acció d’emmusteir o d’emmusteir-se;
l’efecte.

■ emmusteïment

masculí Acció d’emmusteir o d’emmusteir-se l’efecte

■ emmusteir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmusteir</title>

Partició sil·làbica: em_mus_te_ir
Etimologia: de musteir 1a font: 1696, DLac.

verb transitiu i pronominal Marcir.

■ emmusteir

verb transitiu i pronominal Marcir

■ emmustigar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmustigar</title>

Etimologia: de mustigar

verb transitiu i pronominal Marcir.

■ emmustigar

verb transitiu i pronominal Marcir

■ emoció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emoció</title>

Partició sil·làbica: e_mo_ci_ó
Homòfon: amoció
Compareu: emotivitat
Etimologia: del fr. émotion, der. de émouvoir ‘commoure’ (ll. vg. *exmŏvēre, cl. ēmŏvēre ‘posar en moviment’) sobre la base del b. ll. emotio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1800

femení psicologia Estat d’ànim que oscil·la entre el plaer i el desplaer i reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscil·lar entre l’atracció i la fugida.

■ emoció

femení psicologia Estat d’ànim que oscilla entre el plaer i el desplaer i reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscillar entre l’atracció i la fugida

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ emmudiment

■ emmudir

■ emmurallament

■ emmurallar

■ emmurriament

■ emmurriar-se

■ emmusteïment

■ emmusteir

■ emmustigar

■ emoció

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia