Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Partició sil·làbica: em_pai_tar
Etimologia: probablement del ll. vg. impactare, format sobre impactum, participi de impingĕre ‘empènyer’, o potser alteració de empatxar 1a font: s. XIII, Vides

verb

transitiu

Encalçar, perseguir. El gat està tan gras, que ja no vol empaitar les rates!
figuradament Anar darrere algú per aconseguir-ne alguna cosa. M’empaita nit i dia, i al capdavall em farà dir-li que sí!

■ empaitar

verb transitiu Encalçar, perseguir El gat està tan gras, que ja no vol empaitar les rates figuradament Anar darrere algú per aconseguir-ne alguna cosa M’empaita nit i dia, i al capdavall em farà dir-li que sí

■ empalament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empalament</title>

Etimologia: de empalar¹

masculí

1. Acció d’empalar¹;
2. l’efecte.
heràldica Ordenament o composició en pal de dues o més armories senceres en un sol escut.
història Suplici que hom aplicava als condemnats a mort consistent a enastar-los.

■ empalament

masculí Acció d’ empalar 1 l’efecte heràldica Ordenament o composició en pal de dues o més armories senceres en un sol escut història Suplici que hom aplicava als condemnats a mort consistent a enastar-los

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

empacament

■ empacar

■ empacat

■ empadronament

■ empadronar

■ empagesir

■ empait

■ empaitada

■ empaitar

■ empalament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia