Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ emparedat

| emparedada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emparedat</title>

Etimologia: de emparedar

adjectiu Que és entre parets.
masculí especialment Entrepà fet de llesques primes, generalment de pa de motlle, i untades amb mantega, maionesa, etc.

■ emparedat

| emparedada

adjectiu Que és entre parets masculí especialment Entrepà fet de llesques primes, generalment de pa de motlle, i untades amb mantega, maionesa, etc

■ emparellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emparellar</title>

Etimologia: de parell

verb

intransitiu Posar-se al mateix nivell que un altre, formant-hi parella. Per a entrar al ball heu d’emparellar.
transitiu apariar 1.

■ emparellar

verb intransitiu Posar-se al mateix nivell que un altre, formant-hi parella Per a entrar al ball heu d’emparellar transitiu apariar 1

■ emparentament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emparentament</title>

Etimologia: de emparentar

masculí

Acció d’emparentar o d’emparentar-se;
l’efecte.

■ emparentament

masculí Acció d’emparentar o d’emparentar-se l’efecte

■ emparentar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emparentar</title>

Etimologia: de parent

verb

intransitiu Esdevenir parent, adquirir parentiu, per matrimoni. Volia emparentar amb els Roca.
pronominal Pensa bé amb qui t’emparentes!

■ emparentar

verb intransitiu Esdevenir parent, adquirir parentiu, per matrimoni Volia emparentar amb els Roca pronominal Pensa bé amb qui t’emparentes

emparentat

| emparentada

<title type="display">emparentat</title>

Etimologia: de emparentar 1a font: s. XV, I. de Villena

adjectiu Que té parentiu.

emparentat

| emparentada

adjectiu Que té parentiu

■ emparquetar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emparquetar</title>

Etimologia: de parquet

verb transitiu fusteria Proveir de parquet una habitació, un pati, etc.

■ emparquetar

verb transitiu fusteria Proveir de parquet una habitació, un pati, etc

■ emparrador

| emparradora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emparrador</title>

Etimologia: de emparrar

adjectiu botànica Enfiladís.

■ emparrador

| emparradora

adjectiu botànica Enfiladís

■ emparrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emparrar</title>

Etimologia: de parra

verb

agricultura

transitiu Donar a una planta forma de parra, formar amb ella un emparrat.
pronominal Emparrar-se una heura.

■ emparrar

verb agricultura transitiu Donar a una planta forma de parra, formar amb ella un emparrat pronominal Emparrar-se una heura

■ emparrat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emparrat</title>

Etimologia: de emparrar

masculí agricultura Cobert fet amb barres, llistons, etc., que sostenen una o més parres o plantes enfiladisses.

■ emparrat

masculí agricultura Cobert fet amb barres, llistons, etc, que sostenen una o més parres o plantes enfiladisses

■ empassada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empassada</title>

Etimologia: de empassar-se

femení Acció d’empassar-se.

■ empassada

femení Acció d’empassar-se

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ emparedat | emparedada

■ emparedat | emparedada

■ emparellar

■ emparentament

■ emparentar

emparentat | emparentada

emparentat | emparentada

■ emparquetar

■ emparrador | emparradora

■ emparrador | emparradora

■ emparrar

■ emparrat

■ empassada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ emparedat

| emparedada

■ emparedat

| emparedada

emparentat

| emparentada

emparentat

| emparentada

■ emparrador

| emparradora

■ emparrador

| emparradora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia