Es mostren 88939 resultats

■ emparellar

■ emparellar

verb intransitiu Posar-se al mateix nivell que un altre, formant-hi parella Per a entrar al ball heu d’emparellar transitiu apariar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emparentament

■ emparentament

masculí Acció d’emparentar o d’emparentar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emparentar

■ emparentar

verb intransitiu Esdevenir parent, adquirir parentiu, per matrimoni Volia emparentar amb els Roca pronominal Pensa bé amb qui t’emparentes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

emparentat
| emparentada

emparentat
| emparentada

adjectiu Que té parentiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emparquetar

■ emparquetar

verb transitiu fusteria Proveir de parquet una habitació, un pati, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emparrador
| emparradora

■ emparrador
| emparradora

adjectiu botànica enfiladís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emparrar

■ emparrar

verb agricultura transitiu Donar a una planta forma de parra, formar amb ella un emparrat pronominal Emparrar-se una heura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emparrat

■ emparrat

masculí agricultura Cobert fet amb barres, llistons, etc, que sostenen una o més parres o plantes enfiladisses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empassada

■ empassada

femení Acció d’empassar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empassar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empassar-se</title>

Etimologia: de passar
    verb pronominal
    1. Fer passar quelcom gola avall, de la boca a l’esòfag.
    2. per extensió La canonada no s’empassa l’aigua: es deu haver embussat.
    3. figuradament S’empassarà tot el llibre en un parell d’hores.
    4. figuradament Creure’s ingènuament alguna cosa. S’empassa unes mentides!
    5. figuradament Callar, algú, allò que hauria volgut dir. Li volia dir que era un pòtol, però m’ho he empassat.
    6. figuradament Pair un tort, un dany, etc. No s’ha pogut empassar que no la convidéssim.
  2. Passar, alguna cosa, per un forat, un conducte, etc. La pilota s’ha empassat per la claveguera.
  3. obsolet Passar-se, canviar de bàndol.

■ empassar-se

verb pronominal Fer passar quelcom gola avall, de la boca a l’esòfag per extensió La canonada no s’empassa l’aigua es deu haver embussat figuradament S’empassarà tot el llibre en un parell d’hores figuradament Creure’s ingènuament alguna cosa S’empassa unes mentides figuradament Callar, algú, allò que hauria volgut dir Li volia dir que era un pòtol, però m’ho he empassat figuradament Pair un tort, un dany, etc No s’ha pogut empassar que no la convidéssim Passar, alguna cosa, per un forat, un conducte, etc La pilota s’ha empassat per la claveguera obsolet Passar-se, canviar de bàndol
Informació complementària
Traducció