empastat
Accessory
Homòfon: empestat
Body
-
masculí
- Efecte d’empastar.
- odontologia Material emprat en una obturació dental, usualment or, amalgama, ciment o resina sintètica.
Es mostren 88934 resultats
empastat
empastat
masculí Efecte d’empastar odontologia Material emprat en una obturació dental, usualment or, amalgama, ciment o resina sintètica
■
empastellament
empastellament
Accessory
Etimologia: de empastellar
Body
masculí arts gràfiques Acció d’empastellar o d’empastellar-se.
■
empastellament
masculí arts gràfiques Acció d’empastellar o d’empastellar-se
■
empastellar
empastellar
Accessory
Etimologia: de pastell
Body
-
verb
arts gràfiques
- transitiu Fer un pastell.
- pronominal S’han empastellat totes les lletres del motlle.
■
empastellar
verb arts gràfiques transitiu Fer un pastell pronominal S’han empastellat totes les lletres del motlle
■
empastifada
empastifada
Accessory
Etimologia: de empastifar
Body
-
femení
- Acció d’empastifar o d’empastifar-se;
- l’efecte.
■
empastifada
femení Acció d’empastifar o d’empastifar-se l’efecte
■
empastifament
empastifament
Accessory
Etimologia: de empastifar
Body
masculí Empastifada.
■
empastifament
masculí Empastifada
■
empastifar
empastifar
Accessory
Etimologia: deriv. de pasta amb la partícula sufixal -if- popular que apareix en altres mots com enganyifa, esborrifar, espellifar 1a font: 1918
Body
-
verb
- transitiu Embrutar amb una substància pastosa, viscosa, amb tint.
- transitiu per extensió No donis cap llapis al nen, que empastifarà les parets.
- pronominal S’ha empastifat les mans de greix.
- pronominal figuradament Involucrar-se en un afer tèrbol i sortir-ne malparat.
■
empastifar
verb transitiu Embrutar amb una substància pastosa, viscosa, amb tint transitiu per extensió No donis cap llapis al nen, que empastifarà les parets pronominal S’ha empastifat les mans de greix pronominal figuradament Involucrar-se en un afer tèrbol i sortir-ne malparat
■
empastissar
empastissar
Accessory
Etimologia: de pasta
Body
verb
transitiu i pronominal Engrutar.
■
empastissar
verb transitiu i pronominal Engrutar
■
empatar
empatar
Accessory
Etimologia: de l’it. impattare, íd., der. de patta ‘empat’, ll. pacta, pl. de pactum ‘pacte’, d’on empatar significa bàsicament ‘pactar, quedar en paus’ 1a font: 1839, DLab.
Body
-
verb
- intransitiu No guanyar ni perdre en un joc o en una votació perquè hom hi ha obtingut el mateix nombre de punts o de vots. Van molt igualats: em sembla que empataran. El Barcelona ha empatat.
- transitiu Han empatat el partit d’anada.
■
empatar
verb intransitiu No guanyar ni perdre en un joc o en una votació perquè hom hi ha obtingut el mateix nombre de punts o de vots Van molt igualats em sembla que empataran El Barcelona ha empatat transitiu Han empatat el partit d’anada
■
empatia
empatia
Accessory
Partició sil·làbica: em_pa_ti_a
Etimologia: de en-3 i -patia
Etimologia: de en-3 i -patia
Body
femení psicologia Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona.
■
empatia
femení psicologia Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona