Es mostren 88953 resultats

■ empavellonar

■ empavellonar

verb transitiu Posar pavelló a un llit, un altar, etc
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empavesar

■ empavesar

verb transitiu antigament Voltar d’una empavesada, especialment una nau marina, marítim Ornar una nau amb draps, banderes, gallardets, etc per analogia Empavesar els edificis públics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empavesat
| empavesada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empavesat</title>

Etimologia: de empavesar 1a font: 1368
  1. masculí antigament Guerrer armat de pavès.
  2. femení
    1. antigament Defensa que hom feia amb una fila de pavesos, especialment al voltant d’una nau.
    2. per extensió marina, marítim Petita orla que hi ha al damunt de la batallola de la part de popa d’una barca de mitjana.
    3. per extensió marina, marítim Conjunt de banderoles i gallardets per a ornamentar les embarcacions els dies de festa.
    4. figuradament Nosa, embaràs.
  3. adjectiu
    1. Guarnit d’empavesada. Una nau empavesada.
    2. per analogia Els balcons de l’ajuntament eren empavesats.

■ empavesat
| empavesada

masculí antigament Guerrer armat de pavès femení antigament Defensa que hom feia amb una fila de pavesos, especialment al voltant d’una nau per extensió marina, marítim Petita orla que hi ha al damunt de la batallola de la part de popa d’una barca de mitjana per extensió marina, marítim Conjunt de banderoles i gallardets per a ornamentar les embarcacions els dies de festa figuradament Nosa, embaràs adjectiu Guarnit d’empavesada Una nau empavesada per analogia Els balcons de l’ajuntament eren empavesats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empavonament

■ empavonament

masculí metallúrgia Tractament d’oxidació superficial que hom aplica als acers suaus a fi de formar-hi una pellícula anticorrosiva que protegeixi el metall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empavonar

■ empavonar

verb transitiu metallúrgia Efectuar l’empavonament d’un objecte d’acer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empebrar

■ empebrar

verb transitiu Assaonar amb pebre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empecadar

■ empecadar

verb transitiu antigament Omplir de pecats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empeçolar

■ empeçolar

verb transitiu ramaderia Travar les potes d’un animal amb peçols Empeçolaven les ovelles abans de tondre-les
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

empeder
| empedera


<title type="display">empeder</title>

Etimologia: d’origen incert, potser del gr. empathḗs ‘malaltís’ 1a font: 1803
adjectiu dialectal Que pateix sovint d’un mal o molèstia, que hi és propens. És molt empedera de migranya.

empeder
| empedera

adjectiu dialectal Que pateix sovint d’un mal o molèstia, que hi és propens És molt empedera de migranya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empedrador
| empedradora

■ empedrador
| empedradora

masculí i femení oficis manuals Persona que té per ofici empedrar
Traducció