Es mostren 88953 resultats

■ empedrament

■ empedrament

masculí Acció d’empedrar L’empedrament del carrer costa una fortuna empedrat 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empedrar

■ empedrar

verb transitiu obres públiques Formar, amb pedres convenientment tallades i ajustades, el paviment d’un carrer, d’una plaça, d’un pati, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empedrat
| empedrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empedrat</title>

Etimologia: de empedrar 1a font: 1475
  1. adjectiu
    1. Cobert de pedra.
    2. figuradament Ple, farcit. Una enciclopèdia empedrada d’errors.
  2. masculí col·loquialment gastronomia
    1. Truita de mongetes.
    2. Truita amb talls de botifarra i de pernil.
    3. Arròs amb llegums.
    4. Mena d’amanida a base de mongetes, tomàquet, ceba i olives i, sovint també, bacallà esqueixat, condimentada amb una salsa vinagreta.
  3. masculí especialment obres públiques Paviment constituït per pedres de forma i dimensions variables. S’ha fet malbé un tros d’empedrat.

■ empedrat
| empedrada

adjectiu Cobert de pedra figuradament Ple, farcit Una enciclopèdia empedrada d’errors masculí colloquialment gastronomia Truita de mongetes Truita amb talls de botifarra i de pernil Arròs amb llegums Mena d’amanida a base de mongetes, tomàquet, ceba i olives i, sovint també, bacallà esqueixat, condimentada amb una salsa vinagreta masculí especialment obres públiques Paviment constituït per pedres de forma i dimensions variables S’ha fet malbé un tros d’empedrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empedregar

■ empedregar

verb transitiu Empedrar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

empedregat
| empedregada

empedregat
| empedregada

adjectiu i masculí empedrat 1 1 i 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empedreïment

■ empedreïment

masculí Acció d’empedreir o d’empedreir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empedreir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empedreir</title>

Partició sil·làbica: em_pe_dre_ir
Etimologia: de pedra 1a font: s. XIV, Alcoatí
    verb
    1. transitiu Endurir com una pedra. El trepig sovintejat empedreeix la terra.
    2. pronominal Tornar-se dur com una pedra, especialment el menjar durant la cocció. Empedreir-se un filet.
  2. pronominal figuradament Esdevenir dur, insensible.

■ empedreir

verb transitiu Endurir com una pedra El trepig sovintejat empedreeix la terra pronominal Tornar-se dur com una pedra, especialment el menjar durant la cocció Empedreir-se un filet pronominal figuradament Esdevenir dur, insensible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empedreït
| empedreïda

■ empedreït
| empedreïda

adjectiu Endurit Un filet molt empedreït figuradament Dur, insensible Un cor empedreït Apoderat d’un costum, d’un vici És un bevedor empedreït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empegar

■ empegar

verb transitiu Untar amb pega o una altra matèria agafatosa Empegar una bota
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empegueïdor
| empegueïdora

■ empegueïdor
| empegueïdora

adjectiu Que s’empegueeix fàcilment És una noia molt empegueïdora
Traducció