Es mostren 88940 resultats

■ empedreir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empedreir</title>

Partició sil·làbica: em_pe_dre_ir
Etimologia: de pedra 1a font: s. XIV, Alcoatí
    verb
    1. transitiu Endurir com una pedra. El trepig sovintejat empedreeix la terra.
    2. pronominal Tornar-se dur com una pedra, especialment el menjar durant la cocció. Empedreir-se un filet.
  2. pronominal figuradament Esdevenir dur, insensible.

■ empedreir

verb transitiu Endurir com una pedra El trepig sovintejat empedreeix la terra pronominal Tornar-se dur com una pedra, especialment el menjar durant la cocció Empedreir-se un filet pronominal figuradament Esdevenir dur, insensible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empedreït
| empedreïda

■ empedreït
| empedreïda

adjectiu Endurit Un filet molt empedreït figuradament Dur, insensible Un cor empedreït Apoderat d’un costum, d’un vici És un bevedor empedreït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empegar

■ empegar

verb transitiu Untar amb pega o una altra matèria agafatosa Empegar una bota
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empegueïdor
| empegueïdora

■ empegueïdor
| empegueïdora

adjectiu Que s’empegueeix fàcilment És una noia molt empegueïdora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empegueïment

■ empegueïment

masculí Estat del qui està empegueït
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empegueir-se

■ empegueir-se

verb pronominal Torbar-se, avergonyir-se En dir aquella inconveniència, les noies s’empegueïren
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empeguntar

■ empeguntar

verb transitiu Empegar pronominal Sempre que pinta, s’empegunta tot ell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empel

■ empel

Mot emprat en l’expressió a l’empel locució adverbial Sense sella Muntar a l’empel
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empellar

■ empellar

verb intransitiu i pronominal Cobrir-se de pell una nafra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empelt


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empelt</title>

Etimologia: de empeltar 1a font: 1372
    masculí
  1. agricultura
    1. Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc.) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
    2. Part d’una planta amb una o més gemmes que s’insereix sobre una altra, anomenada patró.
    3. Planta resultant de la unió de dues o més parts de plantes diferents.
  2. cirurgia
    1. Inserció d’una porció de teixit viu en una lesió de manera que s’estableixi una unió orgànica.
    2. Part del teixit trasplantat en l’operació de l’empelt.

■ empelt

masculí agricultura Acció d’ajuntar dues o més parts tija, tronc, branca, etc de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta Part d’una planta amb una o més gemmes que s’insereix sobre una altra, anomenada patró Planta resultant de la unió de dues o més parts de plantes diferents cirurgia Inserció d’una porció de teixit viu en una lesió de manera que s’estableixi una unió orgànica Part del teixit trasplantat en l’operació de l’empelt
Informació complementària
Traducció