Es mostren 88939 resultats

■ empeltador
| empeltadora

■ empeltador
| empeltadora

agricultura adjectiu Que empelta masculí Instrument tallant emprat per a empeltar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empeltament

■ empeltament

masculí agricultura i cirurgia Acció d’empeltar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empeltar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empeltar</title>

Etimologia: probablement d’un ll. vg. *emputare (cl. imputare, de putare ‘podar’), alterat potser en *empeltare per influx de pellis ‘pell, escorça’ 1a font: 1161
    verb
  1. transitiu agricultura i cirurgia Fer un empelt.
  2. figuradament
    1. transitiu Encomanar (una qualitat, una habitud, etc.). La dona li ha empeltat la passió per la música.
    2. pronominal S’empeltà del gust pels clàssics.

■ empeltar

verb transitiu agricultura i cirurgia Fer un empelt figuradament transitiu Encomanar una qualitat, una habitud, etc La dona li ha empeltat la passió per la música pronominal S’empeltà del gust pels clàssics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

empenar


<title type="display">empenar</title>

Homòfon: empanar
Etimologia: de pena2 1a font: s. XIV, Muntaner
verb transitiu marina, marítim Plegar (la vela) sense arriar-la, lligant-la al car i a la pena de l’arbre mestre.

empenar

verb transitiu marina, marítim Plegar la vela sense arriar-la, lligant-la al car i a la pena de l’arbre mestre
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

empenatge


<title type="display">empenatge</title>

Etimologia: de empenar
masculí aeronàutica Conjunt de les superfícies de control i estabilització d’una aeronau agrupades a l’extrem de la cua o popa, format pels estabilitzadors i els timons de direcció i de capcineig.

empenatge

masculí aeronàutica Conjunt de les superfícies de control i estabilització d’una aeronau agrupades a l’extrem de la cua o popa, format pels estabilitzadors i els timons de direcció i de capcineig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empenta</title>

Etimologia: fem. substantivat de l’ant. empent, participi passat de empènyer, ll. vg. *impĭnctus, -a, -um, participi vg. de impingĕre ‘empènyer’, en lloc del cl. impactus 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Cop fort donat a una persona o cosa per empènyer-la. Li vaig donar una empenta, que de poc el faig caure!
    2. figuradament Esforç intens i breu, especialment el que cal per a acabar una feina o arribar a un lloc. Una altra empenta i ja hi som! Ho fa tot a empentes.
    3. figuradament Ajuda definitiva, impuls decisiu que hom dona a algú per a fer una cosa. Em cal una empenta dels pares per a acabar de pagar la hipoteca.
    4. a empentes figuradament Amb descortesia. M’ha tractat a empentes!
    5. a empentes i rodolons Amb dificultats i entrebancs. Hi han arribat a empentes i rodolons.
    1. Embranzida. L’empenta de l’aigua.
    2. figuradament L’empenta irresistible de les noves idees. Un home d’empenta.

■ empenta

femení Cop fort donat a una persona o cosa per empènyer-la Li vaig donar una empenta, que de poc el faig caure figuradament Esforç intens i breu, especialment el que cal per a acabar una feina o arribar a un lloc Una altra empenta i ja hi som Ho fa tot a empentes figuradament Ajuda definitiva, impuls decisiu que hom dona a algú per a fer una cosa Em cal una empenta dels pares per a acabar de pagar la hipoteca a empentes figuradament Amb descortesia M’ha tractat a empentes a empentes i rodolons Amb dificultats i entrebancs Hi han arribat a empentes i rodolons Embranzida L’empenta de l’aigua…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empentar

■ empentar

verb transitiu Donar empentes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empentejar

■ empentejar

verb transitiu Empentar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empentís
| empentissa

■ empentís
| empentissa

adjectiu malaltís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empenya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empenya</title>

Homòfon: empènyer
Etimologia: probablement del fr. empeigne, íd., potser d’un ll. vg. *impectĭne, der. del cl. pecten, -ĭnis ‘pinta’, aplicat a les falanges del metatars 1a font: 1356
    femení
  1. anatomia animal Part superior del peu corresponent al metatars.
  2. indústries del calçat Peça de cuir que forma la part principal de la sabata, que cobreix el peu i va cosida o clavada a la sola.

■ empenya

femení anatomia animal Part superior del peu corresponent al metatars indústries del calçat Peça de cuir que forma la part principal de la sabata, que cobreix el peu i va cosida o clavada a la sola
Traducció