Es mostren 88953 resultats

empenar


<title type="display">empenar</title>

Homòfon: empanar
Etimologia: de pena2 1a font: s. XIV, Muntaner
verb transitiu marina, marítim Plegar (la vela) sense arriar-la, lligant-la al car i a la pena de l’arbre mestre.

empenar

verb transitiu marina, marítim Plegar la vela sense arriar-la, lligant-la al car i a la pena de l’arbre mestre
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

empenatge


<title type="display">empenatge</title>

Etimologia: de empenar
masculí aeronàutica Conjunt de les superfícies de control i estabilització d’una aeronau agrupades a l’extrem de la cua o popa, format pels estabilitzadors i els timons de direcció i de capcineig.

empenatge

masculí aeronàutica Conjunt de les superfícies de control i estabilització d’una aeronau agrupades a l’extrem de la cua o popa, format pels estabilitzadors i els timons de direcció i de capcineig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empenta</title>

Etimologia: fem. substantivat de l’ant. empent, participi passat de empènyer, ll. vg. *impĭnctus, -a, -um, participi vg. de impingĕre ‘empènyer’, en lloc del cl. impactus 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Cop fort donat a una persona o cosa per empènyer-la. Li vaig donar una empenta, que de poc el faig caure!
    2. figuradament Esforç intens i breu, especialment el que cal per a acabar una feina o arribar a un lloc. Una altra empenta i ja hi som! Ho fa tot a empentes.
    3. figuradament Ajuda definitiva, impuls decisiu que hom dona a algú per a fer una cosa. Em cal una empenta dels pares per a acabar de pagar la hipoteca.
    4. a empentes figuradament Amb descortesia. M’ha tractat a empentes!
    5. a empentes i rodolons Amb dificultats i entrebancs. Hi han arribat a empentes i rodolons.
    1. Embranzida. L’empenta de l’aigua.
    2. figuradament L’empenta irresistible de les noves idees. Un home d’empenta.

■ empenta

femení Cop fort donat a una persona o cosa per empènyer-la Li vaig donar una empenta, que de poc el faig caure figuradament Esforç intens i breu, especialment el que cal per a acabar una feina o arribar a un lloc Una altra empenta i ja hi som Ho fa tot a empentes figuradament Ajuda definitiva, impuls decisiu que hom dona a algú per a fer una cosa Em cal una empenta dels pares per a acabar de pagar la hipoteca a empentes figuradament Amb descortesia M’ha tractat a empentes a empentes i rodolons Amb dificultats i entrebancs Hi han arribat a empentes i rodolons Embranzida L’empenta de l’aigua…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empentar

■ empentar

verb transitiu Donar empentes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empentejar

■ empentejar

verb transitiu Empentar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empentís
| empentissa

■ empentís
| empentissa

adjectiu malaltís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empenya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empenya</title>

Homòfon: empènyer
Etimologia: probablement del fr. empeigne, íd., potser d’un ll. vg. *impectĭne, der. del cl. pecten, -ĭnis ‘pinta’, aplicat a les falanges del metatars 1a font: 1356
    femení
  1. anatomia animal Part superior del peu corresponent al metatars.
  2. indústries del calçat Peça de cuir que forma la part principal de la sabata, que cobreix el peu i va cosida o clavada a la sola.

■ empenya

femení anatomia animal Part superior del peu corresponent al metatars indústries del calçat Peça de cuir que forma la part principal de la sabata, que cobreix el peu i va cosida o clavada a la sola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empenyalar-se

■ empenyalar-se

verb pronominal Enfilar-se per penyes o penyals en un lloc gairebé inaccessible, d’on és molt difícil de davallar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empenyedor
| empenyedora

■ empenyedor
| empenyedora

adjectiu Que empeny masculí i femení marina, marítim Persona que té per ofici d’empènyer les barques en avarar o treure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empènyer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empènyer</title>

Homòfon: empenya
Compareu: empentar
Etimologia: del ll. ĭmpĭngĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb [p p empès -esa] transitiu
  1. Moure o tractar de moure (algú o alguna cosa) exercint una pressió. Empènyer un carretó. Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar.
    1. figuradament Fer pressió (sobre algú) perquè faci quelcom. Els seus adeptes l’hi empenyeren. Ho feu empès per les circumstàncies.
    2. qui dia passa, any empeny Expressió per a indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d’una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant.

■ empènyer

verb p p empès -esa transitiu Moure o tractar de moure algú o alguna cosa exercint una pressió Empènyer un carretó Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar figuradament Fer pressió sobre algú perquè faci quelcom Els seus adeptes l’hi empenyeren Ho feu empès per les circumstàncies qui dia passa, any empeny Expressió per a indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d’una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant
Informació complementària
Traducció