Es mostren 88939 resultats

empenyalar-se

empenyalar-se

empenyedor
| empenyedora

empenyedor
| empenyedora

Informació complementària

empènyer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empènyer</title>

Accessory
Homòfon: empenya
Compareu: empentar
Etimologia: del ll. ĭmpĭngĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb [p p empès -esa] transitiu
  1. Moure o tractar de moure (algú o alguna cosa) exercint una pressió. Empènyer un carretó. Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar.
    1. figuradament Fer pressió (sobre algú) perquè faci quelcom. Els seus adeptes l’hi empenyeren. Ho feu empès per les circumstàncies.
    2. qui dia passa, any empeny Expressió per a indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d’una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant.

empènyer

empenyiment

empenyiment

empenyorament

empenyorament

Informació complementària

empenyorar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empenyorar</title>

Accessory
Etimologia: de penyorar 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
    verb
  1. transitiu Donar (alguna cosa) en penyora. Empenyorar les joies, el rellotge, en una casa de préstecs, en un mont de pietat.
  2. pronominal Carregar-se de deutes; endeutar-se. S’ha empenyorat fins al coll.

empenyorar

emperador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emperador</title>

Accessory
Etimologia: del ll. imperator, -ōris ‘el qui mana, emperador’, der. de imperare ‘manar, donar ordres’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. història Sobirà d’un imperi.
    2. per analogia Nom donat, a Occident, als sobirans de nacions extenses o poderoses, els quals dominen amb poders personals absoluts i han tingut sovint prínceps vassalls sota llur autoritat.
  1. ictiologia
    1. Peix espasa.
    2. Peix serra.

emperador

emperadriu

emperadriu

emperesidor
| emperesidora

emperesidor
| emperesidora

Informació complementària

emperesiment

emperesiment

Informació complementària