Es mostren 88940 resultats

■ empinar

■ empinar

verb transitiu i pronominal alzinar 2 pronominal Posar-se de puntetes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empinyar-se

■ empinyar-se

verb pronominal Agafar la pinya, embriagar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empiocar-se

■ empiocar-se

verb pronominal Posar-se pioc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empipada

■ empipada

femení Empipament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empipador
| empipadora

■ empipador
| empipadora

adjectiu i masculí i femení Que empipa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empipament

■ empipament

masculí Acció d’empipar o d’empipar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empipar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empipar</title>

Etimologia: deriv. de pipa, amb significat primitiu de ‘atipar’, procedent de la idea de conducte, propi de la pipa, que fica alguna substància a la boca, d’on el sentit de ‘atipar-se moralment d’una cosa’
    verb
    1. transitiu Enutjar, irritar. Això, que no hagis dit la veritat, m’empipa molt!
    2. pronominal S’ha empipat tant, que em volia pegar!
  2. transitiu Destorbar, incomodar. Quan treballa, no l’heu d’empipar.

■ empipar

verb transitiu Enutjar, irritar Això, que no hagis dit la veritat, m’empipa molt pronominal S’ha empipat tant, que em volia pegar transitiu Destorbar, incomodar Quan treballa, no l’heu d’empipar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empireuma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empireuma</title>

Partició sil·làbica: em_pi_reu_ma
Etimologia: del gr. empýreuma ‘acció d’encendre, de coure; tió; olor i sabor de cremat’, der. de empyreúō ‘encendre, cremar’
masculí Olor i sabor peculiars que adquireixen certes substàncies orgàniques sotmeses a un procés de descomposició tèrmica.

■ empireuma

masculí Olor i sabor peculiars que adquireixen certes substàncies orgàniques sotmeses a un procés de descomposició tèrmica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empireumàtic
| empireumàtica

■ empireumàtic
| empireumàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’empireuma oli empireumàtic química orgànica Producte resultant de la destillació seca de matèries orgàniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empiri
| empíria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empiri</title>

Etimologia: del ll. empўrĭus, i aquest, del gr. empýrios ‘de foc’, perquè els antics situaven el foc pur i etern en la part més alta del cel
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’empiri. Cel empiri, esfera empíria.
  2. masculí El més alt dels cels, segons els antics.

■ empiri
| empíria

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’empiri Cel empiri, esfera empíria masculí El més alt dels cels, segons els antics
Informació complementària
Traducció