Es mostren 88940 resultats

■ empíric
| empírica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empíric</title>

Etimologia: del ll. empīrĭcus, i aquest, del gr. empeirikós, íd., der. de peĩra ‘experiència, prova, temptativa’ 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Que es funda solament en l’experiència, en l’observació dels fets, en la mera pràctica. Per mètodes empírics.
    2. filosofia empírica filosofia Empirisme.
    3. llei empírica física Llei a la qual hom ha arribat per coneixements obtinguts estadísticament de l’experiència directa.
  2. masculí i femení Partidari de l’empirisme.

■ empíric
| empírica

adjectiu Que es funda solament en l’experiència, en l’observació dels fets, en la mera pràctica Per mètodes empírics filosofia empírica filosofia Empirisme llei empírica física Llei a la qual hom ha arribat per coneixements obtinguts estadísticament de l’experiència directa masculí i femení Partidari de l’empirisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empíricament

■ empíricament

adverbi D’una manera empírica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

empiriocriticisme


<title type="display">empiriocriticisme</title>

Partició sil·làbica: em_pi_ri_o_cri_ti_cis_me
Etimologia: del gr. empeiría ‘experiència’ i criticisme
masculí filosofia Doctrina positivista que pretén d’establir una filosofia de l’experiència pura.

empiriocriticisme

masculí filosofia Doctrina positivista que pretén d’establir una filosofia de l’experiència pura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empirisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empirisme</title>

Etimologia: de empíric
    masculí
    1. Sistema fundat en la pràctica o experiència.
    2. filosofia Doctrina filosòfica que nega l’existència d’altres principis de coneixement que no siguin l’experiència.
  2. empirisme científic història de la ciència Punt de reunió dels moviments del positivisme lògic, de l’empirisme lògic i de l’escola analista.

■ empirisme

masculí Sistema fundat en la pràctica o experiència filosofia Doctrina filosòfica que nega l’existència d’altres principis de coneixement que no siguin l’experiència empirisme científic història de la ciència Punt de reunió dels moviments del positivisme lògic, de l’empirisme lògic i de l’escola analista
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empirista

■ empirista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’empirisme adjectiu i masculí i femení Partidari de l’empirisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empissarrar

■ empissarrar

verb transitiu Cobrir de pissarra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empit</title>

Homòfon: ampit
Etimologia: del mateix origen que ampit, amb variació semàntica per comparació amb la forma de l’element de construcció i amb modificació gràfica
    masculí
  1. Pujada, costa, molt inclinada, especialment la part més forta d’una pujada.
  2. Vessant de muntanya.

■ empit

masculí Pujada, costa, molt inclinada, especialment la part més forta d’una pujada Vessant de muntanya
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empitada

■ empitada

femení tirapits 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empitarrament

■ empitarrament

masculí Empitrament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empitarrar-se

■ empitarrar-se

verb pronominal Empitrar-se
Informació complementària
Traducció