Es mostren 88953 resultats

■ empipador
| empipadora

■ empipador
| empipadora

adjectiu i masculí i femení Que empipa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empipament

■ empipament

masculí Acció d’empipar o d’empipar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empipar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empipar</title>

Etimologia: deriv. de pipa, amb significat primitiu de ‘atipar’, procedent de la idea de conducte, propi de la pipa, que fica alguna substància a la boca, d’on el sentit de ‘atipar-se moralment d’una cosa’
    verb
    1. transitiu Enutjar, irritar. Això, que no hagis dit la veritat, m’empipa molt!
    2. pronominal S’ha empipat tant, que em volia pegar!
  2. transitiu Destorbar, incomodar. Quan treballa, no l’heu d’empipar.

■ empipar

verb transitiu Enutjar, irritar Això, que no hagis dit la veritat, m’empipa molt pronominal S’ha empipat tant, que em volia pegar transitiu Destorbar, incomodar Quan treballa, no l’heu d’empipar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empireuma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empireuma</title>

Partició sil·làbica: em_pi_reu_ma
Etimologia: del gr. empýreuma ‘acció d’encendre, de coure; tió; olor i sabor de cremat’, der. de empyreúō ‘encendre, cremar’
masculí Olor i sabor peculiars que adquireixen certes substàncies orgàniques sotmeses a un procés de descomposició tèrmica.

■ empireuma

masculí Olor i sabor peculiars que adquireixen certes substàncies orgàniques sotmeses a un procés de descomposició tèrmica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empireumàtic
| empireumàtica

■ empireumàtic
| empireumàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’empireuma oli empireumàtic química orgànica Producte resultant de la destillació seca de matèries orgàniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empiri
| empíria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empiri</title>

Etimologia: del ll. empўrĭus, i aquest, del gr. empýrios ‘de foc’, perquè els antics situaven el foc pur i etern en la part més alta del cel
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’empiri. Cel empiri, esfera empíria.
  2. masculí El més alt dels cels, segons els antics.

■ empiri
| empíria

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’empiri Cel empiri, esfera empíria masculí El més alt dels cels, segons els antics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empíric
| empírica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empíric</title>

Etimologia: del ll. empīrĭcus, i aquest, del gr. empeirikós, íd., der. de peĩra ‘experiència, prova, temptativa’ 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Que es funda solament en l’experiència, en l’observació dels fets, en la mera pràctica. Per mètodes empírics.
    2. filosofia empírica filosofia Empirisme.
    3. llei empírica física Llei a la qual hom ha arribat per coneixements obtinguts estadísticament de l’experiència directa.
  2. masculí i femení Partidari de l’empirisme.

■ empíric
| empírica

adjectiu Que es funda solament en l’experiència, en l’observació dels fets, en la mera pràctica Per mètodes empírics filosofia empírica filosofia Empirisme llei empírica física Llei a la qual hom ha arribat per coneixements obtinguts estadísticament de l’experiència directa masculí i femení Partidari de l’empirisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empíricament

■ empíricament

adverbi D’una manera empírica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

empiriocriticisme


<title type="display">empiriocriticisme</title>

Partició sil·làbica: em_pi_ri_o_cri_ti_cis_me
Etimologia: del gr. empeiría ‘experiència’ i criticisme
masculí filosofia Doctrina positivista que pretén d’establir una filosofia de l’experiència pura.

empiriocriticisme

masculí filosofia Doctrina positivista que pretén d’establir una filosofia de l’experiència pura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empirisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empirisme</title>

Etimologia: de empíric
    masculí
    1. Sistema fundat en la pràctica o experiència.
    2. filosofia Doctrina filosòfica que nega l’existència d’altres principis de coneixement que no siguin l’experiència.
  2. empirisme científic història de la ciència Punt de reunió dels moviments del positivisme lògic, de l’empirisme lògic i de l’escola analista.

■ empirisme

masculí Sistema fundat en la pràctica o experiència filosofia Doctrina filosòfica que nega l’existència d’altres principis de coneixement que no siguin l’experiència empirisme científic història de la ciència Punt de reunió dels moviments del positivisme lògic, de l’empirisme lògic i de l’escola analista
Informació complementària
Traducció