Es mostren 88953 resultats

■ empitrat
| empitrada

■ empitrat
| empitrada

adjectiu patologia Carregat de pit, que pateix d’empitrament femení Acció d’ empitrar 1 figuradament Reprensió forta, violenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empiuladura

■ empiuladura

femení Acció d’empiular l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empiulament

■ empiulament

masculí Acció d’empiular l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empiular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empiular</title>

Partició sil·làbica: em_piu_lar
Etimologia: de piula2 1a font: 1466
    verb transitiu
  1. construcció i fusteria Enllaçar dues fustes, posts, etc., per llurs caps, de manera que restin una a continuació de l’altra.
  2. folklore Posar piules als bous que hom fa córrer.

■ empiular

verb transitiu construcció i fusteria Enllaçar dues fustes, posts, etc, per llurs caps, de manera que restin una a continuació de l’altra folklore Posar piules als bous que hom fa córrer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empiulat
| empiulada

■ empiulat
| empiulada

adjectiu folklore Dit del bou al qual han estat posades piules per córrer-lo figuradament Enrabiat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empixonament

■ empixonament

masculí Acció d’empixonar o d’empixonar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empixonar

■ empixonar

verb transitiu Empipar fortament pronominal Empipar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emplaçament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emplaçament</title>

Etimologia: de emplaçar
    masculí
  1. Acció d’emplaçar.
  2. especialment
    1. Lloc on és emplaçat algú o alguna cosa, especialment un edifici, un monument, etc.
    2. Lloc designat per emplaçar-hi algú o alguna cosa, especialment un edifici, un monument, etc.
  3. geografia Localització d’una població, una indústria, etc., dins el seu marc topogràfic.
  4. geologia Fet pel qual una massa de matèria s’immobilitza després d’un cert desplaçament.

■ emplaçament

masculí Acció d’emplaçar especialment Lloc on és emplaçat algú o alguna cosa, especialment un edifici, un monument, etc Lloc designat per emplaçar-hi algú o alguna cosa, especialment un edifici, un monument, etc geografia Localització d’una població, una indústria, etc, dins el seu marc topogràfic geologia Fet pel qual una massa de matèria s’immobilitza després d’un cert desplaçament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emplaçar

■ emplaçar

verb transitiu Situar, collocar, en un lloc determinat especialment Designar el lloc que ha d’ocupar un edifici, un monument, etc Atribuir, suposar, un cert emplaçament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emplafonar

■ emplafonar

verb transitiu decoració i mobiliari Encaixar el plafó o plafons en els muntants d’un moble, d’una porta, etc
Informació complementària
Traducció