Es mostren 88939 resultats

■ empobridor
| empobridora

■ empobridor
| empobridora

adjectiu Que empobreix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empobriment

■ empobriment

masculí Acció d’empobrir o d’empobrir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empobrir

■ empobrir

verb transitiu Fer tornar pobre Les guerres empobriren el país pronominal Esdevenir pobre transitiu química Minvar la proporció d’un element actiu en una mescla, en un mineral, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empoderament

■ empoderament

masculí sociologia Acció d’empoderar o d’empoderar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empoderar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empoderar</title>

    verb sociologia
  1. transitiu Fer que (una persona o un grup social, especialment desafavorits) aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.
  2. pronominal Una persona o un grup social, especialment desafavorits, aconseguir la força o els mitjans necessaris per a enfortir el propi potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

■ empoderar

verb sociologia transitiu Fer que una persona o un grup social, especialment desafavorits aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals pronominal Una persona o un grup social, especialment desafavorits, aconseguir la força o els mitjans necessaris per a enfortir el propi potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empolainament

■ empolainament

masculí Acció d’empolainar o d’empolainar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empolainar

■ empolainar

verb transitiu Vestir algú amb vestits i abillaments elegants, que facin goig pronominal S’empolaina per anar a ballar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empolistrar

■ empolistrar

verb transitiu i pronominal Empolainar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

empollar


<title type="display">empollar</title>

Etimologia: del castellà
    verb col·loquialment
  1. transitiu Estudiar intensament (una matèria), especialment d’una manera memorística. Empollar matemàtiques.
  2. intransitiu He passat el cap de setmana empollant per a l’examen d’història.

empollar

verb colloquialment transitiu Estudiar intensament una matèria, especialment d’una manera memorística Empollar matemàtiques intransitiu He passat el cap de setmana empollant per a l’examen d’història
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empolsador

■ empolsador

masculí agricultura Aparell que serveix per a aplicar productes en pols als conreus