Es mostren 88940 resultats

■ empostissar

■ empostissar

verb transitiu Cobrir amb posts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empostissat
| empostissada

■ empostissat
| empostissada

adjectiu Cobert amb posts masculí Conjunt de posts unides sòlidament especialment Soler, clos, cobert, etc, fet de posts femení Empostissat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empotar

■ empotar

verb transitiu Posar alguna cosa en un pot
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empotinar

■ empotinar

verb transitiu i pronominal dialectal Embrutar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empotingar

■ empotingar

verb transitiu Administrar un excés de medicaments No m’empotinguis amb tantes medecines pronominal Prendre un excés de medicaments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empouar

■ empouar

verb transitiu Posar al fons d’un pou, d’un sot pregon
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprament

■ emprament

masculí Acció d’emprar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emprar</title>

Homòfon: amprar
Etimologia: del ll. vg. i b. ll adĭmpĕrare ‘invitar per una ordre, sol·licitar, convocar’, der. de imperare ‘manar’ 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
    1. Usar, fer servir alguna cosa a un fi, per a fer alguna cosa. Per a fer aquest treball cal emprar una bona eina. Emprar diners en almoines. Emprar tots els mitjans possibles per a aconseguir una cosa.
    2. Utilitzar algú, servir-se’n, per a fer alguna cosa. Emprà un parent seu perquè anés a emmetzinar el príncep. Per a dissuadir-lo d’aquell matrimoni, hi empraren tots els parents.
  2. antigament Apoderar-se d’alguna cosa en virtut de manament o autoritat.
  3. antigament Demanar a algú que faci una cosa.
  4. Manllevar.

■ emprar

verb transitiu Usar, fer servir alguna cosa a un fi, per a fer alguna cosa Per a fer aquest treball cal emprar una bona eina Emprar diners en almoines Emprar tots els mitjans possibles per a aconseguir una cosa Utilitzar algú, servir-se’n, per a fer alguna cosa Emprà un parent seu perquè anés a emmetzinar el príncep Per a dissuadir-lo d’aquell matrimoni, hi empraren tots els parents antigament Apoderar-se d’alguna cosa en virtut de manament o autoritat antigament Demanar a algú que faci una cosa Manllevar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empre

■ empre

masculí Emprament Fan vi per a l’empre de la casa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empremta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empremta</title>

Etimologia: fem. de empremt, participi del cat. ant. emprémer ‘marcar una petjada’, del ll. imprĭmĕre ‘fer pressió sobre alguna cosa’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Senyal que deixa un cos, per pressió, damunt un altre. L’empremta del seu peu sobre el fang. Ha deixat les empremtes digitals sobre el moble.
  2. figuradament La seva cara porta l’empremta del dolor.
  3. empremta genètica biologia molecular Patró de fragments polimòrfics d’ADN que serveix per a identificar genomes individuals.

■ empremta

femení Senyal que deixa un cos, per pressió, damunt un altre L’empremta del seu peu sobre el fang Ha deixat les empremtes digitals sobre el moble figuradament La seva cara porta l’empremta del dolor empremta genètica biologia molecular Patró de fragments polimòrfics d’ADN que serveix per a identificar genomes individuals
Informació complementària
Traducció