Es mostren 88939 resultats

■ emprendre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emprendre</title>

Etimologia: de prendre 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu antigament Decidir, resoldre de fer una cosa.
  2. transitiu Posar-se a fer, començar una cosa, especialment una activitat que comporta un esforç considerable, que enclou dificultats, riscs, etc. Emprendre una feina, una tasca, una obra, un negoci, un viatge, una carrera. Emprendre una campanya contra la implantació dels nous imposts. No gosar emprendre res.
  3. transitiu Escometre algú per fer-li una demanda, una recomanació. Veient que tu no volies prestar-li ajut, em va emprendre a mi explicant-me detalladament els seus propòsits.
  4. pronominal dialectal Prendre’s massa confiances. Si no els plantes cara, aquests al·lots se n’emprenen.

■ emprendre

verb transitiu antigament Decidir, resoldre de fer una cosa transitiu Posar-se a fer, començar una cosa, especialment una activitat que comporta un esforç considerable, que enclou dificultats, riscs, etc Emprendre una feina, una tasca, una obra, un negoci, un viatge, una carrera Emprendre una campanya contra la implantació dels nous imposts No gosar emprendre res transitiu Escometre algú per fer-li una demanda, una recomanació Veient que tu no volies prestar-li ajut, em va emprendre a mi explicant-me detalladament els seus propòsits pronominal dialectal Prendre’s massa confiances Si no els…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprenedor1
| emprenedora

■ emprenedor1
| emprenedora

adjectiu i masculí i femení Que té iniciativa i coratge per a emprendre i dur a terme, amb una gran activitat, les pròpies empreses, especialment empreses difícils, arriscades És un home molt emprenedor masculí i femení economia Persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial Vegeu també emprenedor 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprenedor2
| emprenedora

■ emprenedor2
| emprenedora

adjectiu Que pot emprendre’s o que ha d’emprendre’s Les obres emprenedores per a fer el canal duraran tres anys Vegeu també emprenedor 1
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

emprenedoria

emprenedoria

femení economia Qualitat d’ emprenedor 1 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

emprenyada

emprenyada

femení vulgarment Emprenyament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprenyador
| emprenyadora

■ emprenyador
| emprenyadora

adjectiu i masculí i femení vulgarment Que molesta, enutja, fortament Una feina força emprenyadora Ves, no siguis emprenyador És una emprenyadora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprenyament

■ emprenyament

masculí vulgarment Acció d’emprenyar o d’emprenyar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprenyar

■ emprenyar

verb antigament transitiu Prenyar pronominal Concebre, una femella vulgarment transitiu Molestar fortament pronominal Enutjar-se Té mal caràcter s’emprenya de seguida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprenyavelles

■ emprenyavelles

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies Ranunculus bullatus , de fulles basals, en roseta, i flors grogues, flairoses, pròpia d’indrets àrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empresa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empresa</title>

Etimologia: de emprendre 1a font: 1370
    femení
    1. Allò que hom emprèn, designi que hom posa en execució. Una empresa atrevida, perillosa, àrdua. Abandonar una empresa. Reeixir en una empresa.
    2. home (o dona, o gent, etc.) d’empresa Persona emprenedora, que té empenta.
  2. economia
    1. Unitat economicojurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la producció, per a l’obtenció de béns o de serveis destinats al canvi.
    2. empresa emergent Empresa de constitució recent que respon a una oportunitat de mercat important i que té un marcat caràcter innovador i un creixement fort i ràpid.
    3. home (o dona, o gent, etc.) d’empresa Empresari.
    4. home (o dona, o gent, etc.) d’empresa Persona que té qualitats, aptituds, per a dirigir un negoci, una indústria, etc.
    5. petita i mitjana empresa [sigla PIME] Empresa de dimensions reduïdes quant al nombre de treballadors, vendes anuals i actius totals, la més freqüent en el sistema econòmic de lliure empresa.
    1. història Objectiu cavalleresc proposat per una associació voluntària de professionals de la milícia o un particular.
    2. heràldica Emblema o distintiu usat pels membres d’una empresa.
  4. història Distintiu, de caràcter personal, polític i cavalleresc, emprat pels sobirans medievals i membres de llurs famílies per a distingir o premiar llurs servidors o amics.

■ empresa

femení Allò que hom emprèn, designi que hom posa en execució Una empresa atrevida, perillosa, àrdua Abandonar una empresa Reeixir en una empresa home o dona , o gent , etc d’empresa Persona emprenedora, que té empenta economia Unitat economicojurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la producció, per a l’obtenció de béns o de serveis destinats al canvi empresa emergent Empresa de constitució recent que respon a una oportunitat de mercat important i que té un marcat caràcter innovador i un creixement fort i ràpid home o dona , o gent , etc d’empresa Empresari home o dona , o gent…
Informació complementària
Traducció