Es mostren 88953 resultats

■ empotingar

■ empotingar

verb transitiu Administrar un excés de medicaments No m’empotinguis amb tantes medecines pronominal Prendre un excés de medicaments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empouar

■ empouar

verb transitiu Posar al fons d’un pou, d’un sot pregon
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprament

■ emprament

masculí Acció d’emprar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emprar</title>

Homòfon: amprar
Etimologia: del ll. vg. i b. ll adĭmpĕrare ‘invitar per una ordre, sol·licitar, convocar’, der. de imperare ‘manar’ 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
    1. Usar, fer servir alguna cosa a un fi, per a fer alguna cosa. Per a fer aquest treball cal emprar una bona eina. Emprar diners en almoines. Emprar tots els mitjans possibles per a aconseguir una cosa.
    2. Utilitzar algú, servir-se’n, per a fer alguna cosa. Emprà un parent seu perquè anés a emmetzinar el príncep. Per a dissuadir-lo d’aquell matrimoni, hi empraren tots els parents.
  2. antigament Apoderar-se d’alguna cosa en virtut de manament o autoritat.
  3. antigament Demanar a algú que faci una cosa.
  4. Manllevar.

■ emprar

verb transitiu Usar, fer servir alguna cosa a un fi, per a fer alguna cosa Per a fer aquest treball cal emprar una bona eina Emprar diners en almoines Emprar tots els mitjans possibles per a aconseguir una cosa Utilitzar algú, servir-se’n, per a fer alguna cosa Emprà un parent seu perquè anés a emmetzinar el príncep Per a dissuadir-lo d’aquell matrimoni, hi empraren tots els parents antigament Apoderar-se d’alguna cosa en virtut de manament o autoritat antigament Demanar a algú que faci una cosa Manllevar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empre

■ empre

masculí Emprament Fan vi per a l’empre de la casa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empremta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empremta</title>

Etimologia: fem. de empremt, participi del cat. ant. emprémer ‘marcar una petjada’, del ll. imprĭmĕre ‘fer pressió sobre alguna cosa’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Senyal que deixa un cos, per pressió, damunt un altre. L’empremta del seu peu sobre el fang. Ha deixat les empremtes digitals sobre el moble.
  2. figuradament La seva cara porta l’empremta del dolor.
  3. empremta genètica biologia molecular Patró de fragments polimòrfics d’ADN que serveix per a identificar genomes individuals.

■ empremta

femení Senyal que deixa un cos, per pressió, damunt un altre L’empremta del seu peu sobre el fang Ha deixat les empremtes digitals sobre el moble figuradament La seva cara porta l’empremta del dolor empremta genètica biologia molecular Patró de fragments polimòrfics d’ADN que serveix per a identificar genomes individuals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empremtar

■ empremtar

verb transitiu Deixar una empremta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprendre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emprendre</title>

Etimologia: de prendre 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu antigament Decidir, resoldre de fer una cosa.
  2. transitiu Posar-se a fer, començar una cosa, especialment una activitat que comporta un esforç considerable, que enclou dificultats, riscs, etc. Emprendre una feina, una tasca, una obra, un negoci, un viatge, una carrera. Emprendre una campanya contra la implantació dels nous imposts. No gosar emprendre res.
  3. transitiu Escometre algú per fer-li una demanda, una recomanació. Veient que tu no volies prestar-li ajut, em va emprendre a mi explicant-me detalladament els seus propòsits.
  4. pronominal dialectal Prendre’s massa confiances. Si no els plantes cara, aquests al·lots se n’emprenen.

■ emprendre

verb transitiu antigament Decidir, resoldre de fer una cosa transitiu Posar-se a fer, començar una cosa, especialment una activitat que comporta un esforç considerable, que enclou dificultats, riscs, etc Emprendre una feina, una tasca, una obra, un negoci, un viatge, una carrera Emprendre una campanya contra la implantació dels nous imposts No gosar emprendre res transitiu Escometre algú per fer-li una demanda, una recomanació Veient que tu no volies prestar-li ajut, em va emprendre a mi explicant-me detalladament els seus propòsits pronominal dialectal Prendre’s massa confiances Si no els…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprenedor1
| emprenedora

■ emprenedor1
| emprenedora

adjectiu i masculí i femení Que té iniciativa i coratge per a emprendre i dur a terme, amb una gran activitat, les pròpies empreses, especialment empreses difícils, arriscades És un home molt emprenedor masculí i femení economia Persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial Vegeu també emprenedor 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprenedor2
| emprenedora

■ emprenedor2
| emprenedora

adjectiu Que pot emprendre’s o que ha d’emprendre’s Les obres emprenedores per a fer el canal duraran tres anys Vegeu també emprenedor 1
Informació complementària