Es mostren 88953 resultats

■ empresonament

■ empresonament

masculí Acció d’empresonar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empresonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empresonar</title>

Etimologia: de presó 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Ficar a la presó.
  2. per extensió Tancar una persona o un animal en un lloc del qual no podrà sortir per mitjans propis. Empresonar l’ocell dins la gàbia. La neu ens empresonà durant deu dies.

■ empresonar

verb transitiu Ficar a la presó per extensió Tancar una persona o un animal en un lloc del qual no podrà sortir per mitjans propis Empresonar l’ocell dins la gàbia La neu ens empresonà durant deu dies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprestança

■ emprestança

femení antigament Préstec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprestar

■ emprestar

verb transitiu antigament Prestar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprèstit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emprèstit</title>

Etimologia: del cast. empréstito, del ll. praestĭtus, -a, -um, participi de praestare ‘sobresortir; proporcionar; respondre d’alguna cosa’, amb possible influx de l’it. imprestito, íd.
    masculí economia
  1. Manlleu.
  2. especialment Manlleu que un govern, una institució pública o una empresa privada obté per subscripció, tot obligant-se a pagar-ne els interessos i a tornar-ne l’import en un període determinat.

■ emprèstit

masculí economia Manlleu especialment Manlleu que un govern, una institució pública o una empresa privada obté per subscripció, tot obligant-se a pagar-ne els interessos i a tornar-ne l’import en un període determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprimació

■ emprimació

femení indústria de pintura i vernissos Acció d’emprimar l’efecte Pasta o pintura emprada per a emprimar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprimar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emprimar</title>

Etimologia: de prim 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. agricultura Fer la primera llaurada (d’un camp).
  2. indústria de pintura i vernissos Recobrir amb una primera capa de pintura (una superfície) per tal d’assegurar una bona adherència del recobriment definitiu.

■ emprimar

verb transitiu agricultura Fer la primera llaurada d’un camp indústria de pintura i vernissos Recobrir amb una primera capa de pintura una superfície per tal d’assegurar una bona adherència del recobriment definitiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empriu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empriu</title>

Partició sil·làbica: em_priu
Etimologia: deriv. de emprar, amb el sufix -iu aplicat a un radical verbal per formar substantius, com en reguiu, balafiu, desafiu, etc 1a font: s. XIII
    masculí
  1. antigament
    1. Emprament.
    2. Ús, aprofitament d’una cosa material, de béns immobles o d’accessoris d’altri.
  2. història del dret Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües, per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
  3. Terra o altre bé objecte del dret d’empriu.
  4. En algunes comarques (conca de la Tordera, el Montseny), servitud.

■ empriu

masculí antigament Emprament Ús, aprofitament d’una cosa material, de béns immobles o d’accessoris d’altri història del dret Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües, per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu Terra o altre bé objecte del dret d’empriu En algunes comarques conca de la Tordera, el Montseny, servitud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

empriuar

empriuar

verb transitiu dret Emprivar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emprivar

■ emprivar

verb transitiu dret Obtenir un empriu, concedir-lo Exercir el dret d’empriu o fer-ne ús
Informació complementària
Traducció