Es mostren 88953 resultats

■ empudeir

■ empudeir

verb transitiu Empudegar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empudentir

■ empudentir

verb transitiu Empudegar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empunyadura

■ empunyadura

femení Part d’una arma per on hom l’empunya puny
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empunyant

■ empunyant

adjectiu heràldica Dit d’una mà o d’una pota que agafa un objecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ empunyar

■ empunyar

verb transitiu Agafar una cosa estrenyent-la fortament amb la mà Empunyar una espasa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

empunyat
| empunyada


<title type="display">empunyat</title>

Etimologia: de empunyar 1a font: s. XIV, Alcoatí
    adjectiu heràldica
  1. Dit d’un objecte qualsevol agafat per una mà humana o una grapa d’animal.
  2. Dit de les sagetes reunides en un feix i retingudes per un llaç.

empunyat
| empunyada

adjectiu heràldica Dit d’un objecte qualsevol agafat per una mà humana o una grapa d’animal Dit de les sagetes reunides en un feix i retingudes per un llaç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

empunyidura


<title type="display">empunyidura</title>

Etimologia: de puny
    femení nàutica
  1. Lligada del puny del gràtil d’una vela en el penol de la verga respectiva.
  2. Lligam dels extrems d’una faixa de rissos que hom fa a la verga quan es prenen aquests.
  3. Cap o corda prima que hom utilitza per a fer els rissos.
  4. Cadascun dels dos angles de la part superior de la vela.

empunyidura

femení nàutica Lligada del puny del gràtil d’una vela en el penol de la verga respectiva Lligam dels extrems d’una faixa de rissos que hom fa a la verga quan es prenen aquests Cap o corda prima que hom utilitza per a fer els rissos Cadascun dels dos angles de la part superior de la vela
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

emsià
| emsiana


<title type="display">emsià</title>

Partició sil·làbica: em_si_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’emsià.
  2. masculí Tercer estatge (i edat) del devonià inferior, situat damunt el siegenià i sota el couvinià.

emsià
| emsiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’emsià masculí Tercer estatge i edat del devonià inferior, situat damunt el siegenià i sota el couvinià
Gran Diccionari de la llengua catalana

Emtm.
| Emtma.

Emtm.
| Emtma.

abreviatura catolicisme eminentíssim 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emú

■ emú

masculí plural emús ornitologia Ocell de l’ordre dels casuariformes, de la família dels dromaids Dromiceius novaehollandiae , que té el coll llarg, el bec de color groc fosc i ateny 1,5 m d’alçada
Traducció