Es mostren 88939 resultats

■ emulsionant

■ emulsionant

adjectiu i masculí química física Dit de la substància que permet d’obtenir una emulsió estable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emulsionar

■ emulsionar

verb transitiu química física Convertir en emulsió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emulsiu
| emulsiva

■ emulsiu
| emulsiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’emulsió adjectiu i masculí Emulsionant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emulsor

■ emulsor

masculí química industrial Agitador mecànic de gran potència emprat per a preparar emulsions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emunció

■ emunció

femení fisiologia Evacuació o excreció de matèries o líquids superflus del cos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emundació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emundació</title>

Partició sil·làbica: e_mun_da_ci_ó
Etimologia: del ll. emundatio, -ōnis ‘purificació’
femení obsolet farmàcia, indústria farmacèutica Acció de depurar, per eliminació, les parts que podrien modificar les propietats de les substàncies minerals o vegetals.

■ emundació

femení obsolet farmàcia, indústria farmacèutica Acció de depurar, per eliminació, les parts que podrien modificar les propietats de les substàncies minerals o vegetals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emuntori
| emuntòria

■ emuntori
| emuntòria

adjectiu i masculí anatomia Dit de qualsevol òrgan o part del cos que serveix per a evacuar o excretar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ en1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">en</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. ĭnde ‘d’allí’, que, evolucionant fonèticament en enne, ene i a causa de la seva posició proclítica o enclítica dins les frases, donà les formes en o ne (cf. el1) 1a font: s. XII, Hom.
    [pot tenir les formes n’, ne, ’n] pronom
    1. Pronom personal adverbial que substitueix una determinació circumstancial de lloc introduïda amb la preposició de. Ells anaven cap al riu i jo en tornava. Anem-nos-en.
    2. Reemplaça un complement introduït amb la preposició de. Abans tractava d’aquesta matèria, però ara ja no en tracta. D’aquell país, no en coneixia ni el nom!
    3. Reemplaça un substantiu pres en sentit partitiu (en el complement directe o en el subjecte). En vull més. Ja en tens prou! De turistes, ara en venen cada dia. De tots els convocats, només n’han vinguts cinc. Ja no en queden gaires, de bons polítics.
    4. Substitueix el complement d’un verb factitiu. A tu t’han fet secretari; a ell no l’en faran mai.
    5. Reemplaça l’atribut o el predicat nominal indeterminat, especialment en el llenguatge col·loquial, en competència amb la construcció normal amb ho. No en soc pas, de professor.
  2. En la literatura popular, especialment en el cançoner i en les seves imitacions, és usat abusivament, amb la funció de donar un lleu matís intensiu a la frase. Si n’eren tres tambors... N’és nat el Déu Infant...



    3. Vegeu també:
    en2
    en3

■ en1

pot tenir les formes n’, ne, ’n pronom Pronom personal adverbial que substitueix una determinació circumstancial de lloc introduïda amb la preposició de Ells anaven cap al riu i jo en tornava Anem-nos-en Reemplaça un complement introduït amb la preposició de Abans tractava d’aquesta matèria, però ara ja no en tracta D’aquell país, no en coneixia ni el nom Reemplaça un substantiu pres en sentit partitiu en el complement directe o en el subjecte En vull més Ja en tens prou De turistes, ara en venen cada dia De tots els convocats, només n’han vinguts cinc Ja no en queden gaires, de bons…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ en2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">en</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. ĭn ‘en, dins’ 1a font: s. XII, Hom.
    preposició
  1. Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten allà on és o s’esdevé alguna cosa o el terme final d’un moviment (és usada especialment quan precedeix adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals i mai davant noms propis). Treballen en un altre camp. Érem en mar. Els guardem en caixes de fusta. No troba sentit en la vida. Asseieu-vos en aquell banc. Torneu-me en terra. Entrar en guerra. Han introduït aquest article en el nostre mercat.
  2. [en relacions circumstancials de temps]
    1. Expressa en quant de temps s’acompleix una acció perfectiva. Ho han acabat en un mes, en menys de quinze dies. En poques hores es va morir.
    2. Indica l’interval dins el qual s’esdevé l’acció (és usada especialment quan precedeix adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals). Hi van anar en ple hivern. En aquell temps digué Jesús... Us ho contaré en una altra ocasió.
    3. En correlació amb de, expressa al cap de quin interval tindrà lloc l’acció. D’avui en quinze. De dijous en vuit.
    1. Indica relacions circumstancials de manera. Tot se’n va anar en doina, en orris. Parlàvem en veu alta. Escriu en occità. Feu-ho en record meu. Encara estic en dejú. M’ho han dit en secret.
    2. En correlació amb de, denota distribució, iteració o intensitat. Els mataven de deu en deu. Només ens ve a veure de tant en tant. La repressió augmentava de dia en dia. Trucaven de porta en porta. Els cremaven de viu en viu! Les coses s’han de fer de calent en calent!
  4. Davant un infinitiu, expressa relacions circumstancials que denoten precedència immediata o causalitat. En ésser les set, se’n va anar. En tenir un llibre, ja no es recorda de ningú! En acabar la feina tornarem.
  5. Introdueix el complement exigit pel règim de certs verbs usats pronominalment o intransitivament, complement que sempre és un nom o pronom substituïble per hi. Es desfeia en elogis. Creuen en Déu. Estem d’acord en tot. Es complau en el pecat. Tenen fe en vosaltres. Insistiu en el tema. Confiem en l’èxit de l’acció.
  6. Expressa relacions de complement del nom. Poeta en llengua castellana. Doctor en ciències. Poble en armes. Ciutat en festes. Ametllers en flor. Una veu en “off”. Treball en cadena. Un carrer en pendent. Boscs en flames. Un camí en ziga-zaga. Dos homes en calçotets. Paraules en cursiva. Llibres en alguerès. Creixement en progressió geomètrica.
  7. Expressa relacions de complement de l’adjectiu qualificatiu. Ric en minerals. Afectats en l’expressió. Entesa en matemàtiques. Hàbils en la feina. Violent en el tracte.



    8. Vegeu també:
    en1
    en3

■ en2

preposició Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten allà on és o s’esdevé alguna cosa o el terme final d’un moviment és usada especialment quan precedeix adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals i mai davant noms propis Treballen en un altre camp Érem en mar Els guardem en caixes de fusta No troba sentit en la vida Asseieu-vos en aquell banc Torneu-me en terra Entrar en guerra Han introduït aquest article en el nostre mercat en relacions circumstancials de temps Expressa en quant de temps s’acompleix una acció perfectiva Ho han acabat en un mes, en menys de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ en3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">en</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: del ll. dŏmĭne ‘senyor’, usat amb caràcter proclític i pronunciat cada vegada més imperfectament, fins a passar de Don a N’, ’N i el posterior reforçament en la forma En (v. el1) 1a font: orígens de la llengua
    [pot tenir la forma n’] article
  1. Article personal masculí d’ús familiar, substituït a bona part del domini català per l’article el. He vist en Joan.
  2. [en majúscula] arcaisme Títol de cortesia anteposat als noms propis de persona masculins. El rei En Jaume.



    3. Vegeu també:
    en1
    en2

■ en3

pot tenir la forma n’ article Article personal masculí d’ús familiar, substituït a bona part del domini català per l’article el He vist en Joan en majúscula arcaisme Títol de cortesia anteposat als noms propis de persona masculins El rei En Jaume Vegeu també en 1 en 2
Traducció