verb intransitiu Ésser aturat i no poder anar, un vehicle, per raó d’un obstacle que trava el seu moviment Encallar, un carro, en un fanguissar El cotxe ha encallat enmig de l’aiguamoll pronominal Entre aquells dos pins no hi ha gens de neu i el trineu s’hi encallarà intransitiu Ésser aturada, una embarcació, i no poder navegar perquè no té prou aigua per a surar La nau encallà en la sorra pronominal Encallar-se, una barca, en les roques intransitiu per extensió Tinc una espina encallada a la gola pronominal per extensió Aquests engranatges s’encallen sovint La xarxa s’ha encallat en les…
