Es mostren 88939 resultats

■ encarcanyar

■ encarcanyar

verb transitiu Engargullar S’acuitava a fer aigua de valeriana i me l’encarcanyava per força
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarcarament

■ encarcarament

masculí Qualitat d’encarcarat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarcarar

■ encarcarar

verb transitiu Fer perdre la flexibilitat a algú o alguna cosa pronominal Perdre la flexibilitat, esdevenir rígid
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarcarat
| encarcarada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarcarat</title>

Etimologia: probablement del més ant. i dial. enarquerat i enarcat, der. de arc, en el sentit de ‘rígid, com un arc tens’, amb possible influx de mots de sentit semblant, per exemple encarcerar 1a font: 1740
    adjectiu
  1. Rígid, mancat de flexibilitat.
  2. figuradament Un estil, un llenguatge, encarcarat.

■ encarcarat
| encarcarada

adjectiu Rígid, mancat de flexibilitat figuradament Un estil, un llenguatge, encarcarat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarcerament

■ encarcerament

masculí Acció d’encarcerar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarcerar

■ encarcerar

verb transitiu Empresonar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarestiar

■ encarestiar

verb transitiu antigament Causar la carestia d’alguna cosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaridament

■ encaridament

adverbi Amb encariment, amb viva instància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaridor
| encaridora

■ encaridor
| encaridora

adjectiu Que encareix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encariment

■ encariment

masculí Acció d’encarir o d’encarir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció