Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ aigualir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aigualir</title>

Partició sil·làbica: ai_gua_lir
Etimologia: de aigual 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu Fer més ric en aigua (un licor, un suc, una solució, una emulsió, etc.). En aquell bar aigualeixen el vi.
pronominal Esdevenir excessivament ric en aigua. Amb tant de glaç el còctel s’ha aigualit.
transitiu figuradament Torbar, interrompre (una festa, una cerimònia, etc., una alegria, un goig, l’entusiasme, etc.). Aquella notícia va aigualir les celebracions.

■ aigualir

verb transitiu Fer més ric en aigua un licor, un suc, una solució, una emulsió, etc En aquell bar aigualeixen el vi pronominal Esdevenir excessivament ric en aigua Amb tant de glaç el còctel s’ha aigualit transitiu figuradament Torbar, interrompre una festa, una cerimònia, etc, una alegria, un goig, l’entusiasme, etc Aquella notícia va aigualir les celebracions

■ aigualit

| aigualida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aigualit</title>

Partició sil·làbica: ai_gua_lit
Etimologia: de aigualir

adjectiu

Dit d’un suc, un licor, etc., que conté una quantitat excessiva d’aigua. Cafè aigualit.
Dit d’una festa, una cerimònia, etc., acompanyades de pluja o de pluges. Un casament aigualit.

■ aigualit

| aigualida

adjectiu Dit d’un suc, un licor, etc, que conté una quantitat excessiva d’aigua Cafè aigualit Dit d’una festa, una cerimònia, etc, acompanyades de pluja o de pluges Un casament aigualit

■ aigualleix

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aigualleix</title>

Partició sil·làbica: ai_gua_lleix
Etimologia: de aigua i el postverbal del verb ant. lleixar ‘deixar’ 1a font: s. XIII

masculí Aiguadeix.

■ aigualleix

masculí Aiguadeix

■ aigualós

| aigualosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aigualós</title>

Partició sil·làbica: ai_gua_lós
Etimologia: de aigual 1a font: s. XV

adjectiu

Carregat d’aigua, excessivament humit.
ecologia Propi d’indrets amarats o inundats, com les torberes o els creixenars.

■ aigualós

| aigualosa

adjectiu Carregat d’aigua, excessivament humit ecologia Propi d’indrets amarats o inundats, com les torberes o els creixenars

■ aiguamans

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aiguamans</title>

Partició sil·làbica: ai_gua_mans
Etimologia: de aigua i mà, trets de l’expressió donar aigua a mans 1a font: s. XIII

masculí

Aigua que serveix per a rentar-se les mans.
Bacina per a rentar-s’hi les mans; rentamans.
Gerra grossa que hom posava en una fornícula sobre un recipient o una pica, que contenia l’aigua per a rentar-se les mans.

■ aiguamans

masculí Aigua que serveix per a rentar-se les mans Bacina per a rentar-s’hi les mans rentamans Gerra grossa que hom posava en una fornícula sobre un recipient o una pica, que contenia l’aigua per a rentar-se les mans