Es mostren 88953 resultats

■ enclusa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enclusa</title>

Etimologia: del ll. incus, -ūdis, a través d’un ll. vg. *inclūdĭnem influït per ĭnclūdĕre ‘encastar’, perquè va encastada al soc o per les enclusetes dels inclusores ‘joiers’ 1a font: s. XI
    femení
  1. metal·lúrgia
    1. Bloc d’acer que hom empra com a suport de l’escalaborn en els treballs manuals de forja.
    2. Part inferior, estàtica, dels martinets de forja moderns.
  2. anatomia Os de l’orella mitjana situat entre el martell i l’estrep.
  3. meteorologia Complement d’un núvol del gènere cumulonimbe en forma d’enclusa.
  4. oficis manuals Peça d’acer, de forma semblant a l’enclusa, que empren els boters, els argenters, etc., per a treballar els metalls.

■ enclusa

femení metallúrgia Bloc d’acer que hom empra com a suport de l’escalaborn en els treballs manuals de forja Part inferior, estàtica, dels martinets de forja moderns anatomia Os de l’orella mitjana situat entre el martell i l’estrep meteorologia Complement d’un núvol del gènere cumulonimbe en forma d’enclusa oficis manuals Peça d’acer, de forma semblant a l’enclusa, que empren els boters, els argenters, etc, per a treballar els metalls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encobeir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encobeir</title>

Partició sil·làbica: en_co_be_ir
Etimologia: variant de l’oc. ant. encobir i cobeïda i fr. ant. encovir, derivats de l’oc. ant. cobe ‘desitjós’, ll. cŭpĭdus, -a, -um, íd. (cat. ant. cóbeu)
    verb transitiu dialectal
    1. Protegir, acollir amb amor.
    2. figuradament L’arc de Sant Martí s’estenia encobeint la terra.
  2. no poder encobeir No poder sofrir, suportar, algú o alguna cosa.

■ encobeir

verb transitiu dialectal Protegir, acollir amb amor figuradament L’arc de Sant Martí s’estenia encobeint la terra no poder encobeir No poder sofrir, suportar, algú o alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encobertar

■ encobertar

verb transitiu Guarnir de coberta especialment Cobrir un cavall amb roba, cuir, metall, etc, com a protecció, ornament, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

encobertat
| encobertada

encobertat
| encobertada

adjectiu heràldica Dit del cavall revestit de l’arnès complet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encobertorar

■ encobertorar

verb transitiu Proveir una capsa, un atuell, etc, d’una tapa o cobertora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encoblament

■ encoblament

masculí Acció d’encoblar o d’encoblar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encoblar

■ encoblar

verb transitiu Acoblar Encoblar egües per a batre pronominal Encoblar-se el boc i la cabra transitiu Fer entrar algú a formar part d’una cobla de músics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encoblat
| encoblada

■ encoblat
| encoblada

adjectiu Acoblat adjectiu heràldica Dit d’un parell d’animals acoblats per una corretja femení Conjunt d’animals, d’objectes, encoblats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encobridor
| encobridora

■ encobridor
| encobridora

masculí i femení Persona que encobreix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encobriment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encobriment</title>

Etimologia: de encobrir
    masculí
    1. Acció d’encobrir;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.

■ encobriment

masculí Acció d’encobrir l’efecte dret penal Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte
Informació complementària
Traducció