Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ encolatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encolatge</title>

Etimologia: de encolar

masculí

Encolada.
papereria En la fabricació del paper, operació consistent a fixar a les seves fibres substàncies hidròfobes que hi retarden la penetració del líquid a l’interior.
encolatge d’ordits indústria tèxtil Paratge.

■ encolatge

masculí Encolada papereria En la fabricació del paper, operació consistent a fixar a les seves fibres substàncies hidròfobes que hi retarden la penetració del líquid a l’interior encolatge d’ordits indústria tèxtil Paratge

■ encoler

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encoler</title>

masculí indústria tèxtil A la màquina jacquard, unió que hi ha entre cada ganxo i la seva arcada.

■ encoler

masculí indústria tèxtil A la màquina jacquard, unió que hi ha entre cada ganxo i la seva arcada

■ encolerir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encolerir-se</title>

Etimologia: de còlera²

verb pronominal Posar-se colèric.

■ encolerir-se

verb pronominal Posar-se colèric

■ encollar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encollar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de coll¹

verb

transitiu

Empassar-se coll avall; engolir.
Empènyer un automòbil, per fer-lo engegar, amb la força del cos.

Vegeu també:

■ encollar¹

verb transitiu Empassar-se coll avall engolir Empènyer un automòbil, per fer-lo engegar, amb la força del cos Vegeu també encollar 2 encollar 3

■ encollar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encollar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de colla

verb

transitiu

Reunir en colla o en colles.
Enjovar bèsties de tir per fer-los fer una feina.

Vegeu també:

■ encollar²

verb transitiu Reunir en colla o en colles Enjovar bèsties de tir per fer-los fer una feina Vegeu també encollar 1 encollar 3

encollar³

<title type="display">encollar</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: de coll¹

verb transitiu Collar, estrènyer.

Vegeu també:
encollar¹
encollar²

encollar³

verb transitiu Collar, estrènyer Vegeu també encollar 1 encollar 2

■ encollarat

| encollarada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encollarat</title>

Etimologia: de collar¹

adjectiu heràldica Dit de l’animal que porta un collar, generalment d’un esmalt diferent.

■ encollarat

| encollarada

adjectiu heràldica Dit de l’animal que porta un collar, generalment d’un esmalt diferent

encollir

<title type="display">encollir</title>

Etimologia: calc del cast. encoger 1a font: 1616

verb transitiu i pronominal Encongir.

encollir

verb transitiu i pronominal Encongir

■ encolomar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encolomar</title>

Etimologia: de colom

verb transitiu endossar 3.

■ encolomar

verb transitiu endossar 3

■ encomanadís

| encomanadissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encomanadís</title>

Etimologia: de encomanar 1a font: s. XX, Ruyra

adjectiu

Contagiós.
enganxós 2.

■ encomanadís

| encomanadissa

adjectiu Contagiós enganxós 2