Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ encoler

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encoler</title>

masculí indústria tèxtil A la màquina jacquard, unió que hi ha entre cada ganxo i la seva arcada.

■ encoler

masculí indústria tèxtil A la màquina jacquard, unió que hi ha entre cada ganxo i la seva arcada

■ encolerir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encolerir-se</title>

Etimologia: de còlera²

verb pronominal Posar-se colèric.

■ encolerir-se

verb pronominal Posar-se colèric

■ encollar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encollar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de coll¹

verb

transitiu

Empassar-se coll avall; engolir.
Empènyer un automòbil, per fer-lo engegar, amb la força del cos.

Vegeu també:

encollar²

encollar³

■ encollar¹

verb transitiu Empassar-se coll avall engolir Empènyer un automòbil, per fer-lo engegar, amb la força del cos Vegeu també encollar 2 encollar 3

■ encollar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encollar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de colla

verb

transitiu

Reunir en colla o en colles.
Enjovar bèsties de tir per fer-los fer una feina.

Vegeu també:

encollar¹

encollar³

■ encollar²

verb transitiu Reunir en colla o en colles Enjovar bèsties de tir per fer-los fer una feina Vegeu també encollar 1 encollar 3

encollar³

<title type="display">encollar</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: de coll¹

verb transitiu Collar, estrènyer.

Vegeu també:
encollar¹
encollar²

encollar³

verb transitiu Collar, estrènyer Vegeu també encollar 1 encollar 2

■ encollarat

| encollarada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encollarat</title>

Etimologia: de collar¹

adjectiu heràldica Dit de l’animal que porta un collar, generalment d’un esmalt diferent.

■ encollarat

| encollarada

adjectiu heràldica Dit de l’animal que porta un collar, generalment d’un esmalt diferent

encollir

<title type="display">encollir</title>

Etimologia: calc del cast. encoger 1a font: 1616

verb transitiu i pronominal encongir.

encollir

verb transitiu i pronominal encongir

■ encolomar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encolomar</title>

Etimologia: de colom

verb transitiu endossar 3.

■ encolomar

verb transitiu endossar 3

■ encomanadís

| encomanadissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encomanadís</title>

Etimologia: de encomanar 1a font: s. XX, Ruyra

adjectiu

Contagiós.
enganxós 2.

■ encomanadís

| encomanadissa

adjectiu Contagiós enganxós 2

■ encomanament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encomanament</title>

Etimologia: de encomanar

masculí

Acció d’encomanar 3 o d’encomanar-se;
l’efecte.

■ encomanament

masculí Acció d’ encomanar 3 o d’encomanar-se l’efecte

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ encoler

■ encolerir-se

■ encollar1

■ encollar2

encollar3

■ encollarat | encollarada

■ encollarat | encollarada

encollir

■ encolomar

■ encomanadís | encomanadissa

■ encomanadís | encomanadissa

■ encomanament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ encollar¹

■ encollar²

encollar³

■ encollarat

| encollarada

■ encollarat

| encollarada

■ encomanadís

| encomanadissa

■ encomanadís

| encomanadissa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia