Es mostren 88939 resultats

■ encomanar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encomanar</title>

Etimologia: de comanar 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Confiar a algú de fer alguna cosa. El que pots fer tu, no ho encomanis a ningú!
    2. Confiar a algú de tenir cura d’algú o alguna cosa. M’ha encomanat la vigilància dels seus fills.
  2. pronominal
    1. Posar-se sota l’empara d’algú. Encomanar-se a Déu.
    2. història del dret A l’edat mitjana, posar-se, voluntàriament o per manament superior, sota la potestat d’un senyor.
    3. sense encomanar-se a Déu ni al diable (o al dimoni, o a santa Maria) Sense prendre cap precaució, sense meditar allò que hom vol fer.
    1. transitiu Contagiar.
    2. pronominal Contagiar-se.
  4. transitiu indústria tèxtil
    1. Fer acompanyar, en la màquina de parar, un fil trencat per un dels del seu costat quan hom no pot trobar el cap del fil trencat.
    2. Posar plegats tot al llarg dos o més fils, però sense retòrcer-los perquè formin un sol fil.

■ encomanar

verb transitiu Confiar a algú de fer alguna cosa El que pots fer tu, no ho encomanis a ningú Confiar a algú de tenir cura d’algú o alguna cosa M’ha encomanat la vigilància dels seus fills pronominal Posar-se sota l’empara d’algú Encomanar-se a Déu història del dret A l’edat mitjana, posar-se, voluntàriament o per manament superior, sota la potestat d’un senyor sense encomanar-se a Déu ni al diable o al dimoni , o a santa Maria Sense prendre cap precaució, sense meditar allò que hom vol fer transitiu Contagiar pronominal Contagiar-se transitiu indústria tèxtil Fer acompanyar, en la màquina de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encomanda

■ encomanda

femení Acció d’ encomanar 1 i 2 l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encomi

■ encomi

masculí Lloança, elogi Paraules d’encomi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encomiable

■ encomiable

adjectiu Digne d’encomi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encomiar

■ encomiar

verb transitiu Fer un encomi o encomis d’algú o d’alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encomiasta

■ encomiasta

masculí i femení Panegirista
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encomiàstic
| encomiàstica

■ encomiàstic
| encomiàstica

adjectiu Que conté encomi Una carta encomiàstica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enconadora

■ enconadora

femení Dona que dona la primera llet a un infant d’una altra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enconament

■ enconament

masculí Acció d’enconar o d’enconar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enconar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enconar</title>

Etimologia: del ll. ĭnquĭnare ‘tacar, corrompre’, en ll. vg. ‘aviciar’ i d’aquí ‘avesar’, a través d’una pronúncia -kue-, reduïda després a -co-, enconar 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu
    1. Donar la primera llet a un infant. La Maria va enconar el meu fill.
    2. per extensió Fer que un animal jove aprengui de menjar donant-li les primeres menjades.
    3. Posar mel o una altra cosa suau en el paladar d’un nadó per fer-li agafar el gust de mamar.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer agafar a algú el gust, l’habitud, d’una cosa. L’han enconat en aquestes idees.
    2. pronominal S’encona en tots els costums estrangers.

■ enconar

verb transitiu Donar la primera llet a un infant La Maria va enconar el meu fill per extensió Fer que un animal jove aprengui de menjar donant-li les primeres menjades Posar mel o una altra cosa suau en el paladar d’un nadó per fer-li agafar el gust de mamar figuradament transitiu Fer agafar a algú el gust, l’habitud, d’una cosa L’han enconat en aquestes idees pronominal S’encona en tots els costums estrangers
Informació complementària
Traducció