Es mostren 88953 resultats
■
encollar2
■
encollar2
verb transitiu Reunir en colla o en colles Enjovar bèsties de tir per fer-los fer una feina Vegeu també encollar 1 encollar 3
encollar3
verb transitiu Collar, estrènyer Vegeu també encollar 1 encollar 2
■
encollarat
| encollarada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encollarat</title>
Accessory
Etimologia: de collar1
Body
adjectiu heràldica Dit de l’animal que porta un collar, generalment d’un esmalt diferent.
■
encollarat
| encollarada
adjectiu heràldica Dit de l’animal que porta un collar, generalment d’un esmalt diferent
encollir
<title type="display">encollir</title>
Accessory
Etimologia: calc del cast. encoger 1a font: 1616
Body
encollir
verb transitiu i pronominal encongir
■
encolomar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encolomar</title>
Accessory
Etimologia: de colom
Body
■
encolomar
verb transitiu endossar 3
■
encomanadís
| encomanadissa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encomanadís</title>
Accessory
Etimologia: de encomanar 1a font: s. XX, Ruyra
Body
-
adjectiu
- Contagiós.
- enganxós 2.
■
encomanadís
| encomanadissa
adjectiu Contagiós enganxós 2
■
encomanament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encomanament</title>
Accessory
Etimologia: de encomanar
Body
-
masculí
- Acció d’encomanar 3 o d’encomanar-se;
- l’efecte.
■
encomanament
masculí Acció d’ encomanar 3 o d’encomanar-se l’efecte
■
encomanar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encomanar</title>
Accessory
Etimologia: de comanar 1a font: 1696, DLac.
Body
-
verb
-
transitiu
- Confiar a algú de fer alguna cosa. El que pots fer tu, no ho encomanis a ningú!
- Confiar a algú de tenir cura d’algú o alguna cosa. M’ha encomanat la vigilància dels seus fills.
-
pronominal
- Posar-se sota l’empara d’algú. Encomanar-se a Déu.
- història del dret A l’edat mitjana, posar-se, voluntàriament o per manament superior, sota la potestat d’un senyor.
- sense encomanar-se a Déu ni al diable (o al dimoni, o a santa Maria) Sense prendre cap precaució, sense meditar allò que hom vol fer.
-
- transitiu Contagiar.
- pronominal Contagiar-se.
-
transitiu
indústria tèxtil
- Fer acompanyar, en la màquina de parar, un fil trencat per un dels del seu costat quan hom no pot trobar el cap del fil trencat.
- Posar plegats tot al llarg dos o més fils, però sense retòrcer-los perquè formin un sol fil.
■
encomanar
verb transitiu Confiar a algú de fer alguna cosa El que pots fer tu, no ho encomanis a ningú Confiar a algú de tenir cura d’algú o alguna cosa M’ha encomanat la vigilància dels seus fills pronominal Posar-se sota l’empara d’algú Encomanar-se a Déu història del dret A l’edat mitjana, posar-se, voluntàriament o per manament superior, sota la potestat d’un senyor sense encomanar-se a Déu ni al diable o al dimoni , o a santa Maria Sense prendre cap precaució, sense meditar allò que hom vol fer transitiu Contagiar pronominal Contagiar-se transitiu indústria tèxtil Fer acompanyar, en la màquina de…
■
encomanda
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encomanda</title>
Accessory
Etimologia: de encomanar amb la -d- llatinitzant, com en comanda, comandar, etc
Body
-
femení
- Acció d’encomanar 1 i 2;
- l’efecte.
■
encomanda
femení Acció d’ encomanar 1 i 2 l’efecte
■
encomi
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encomi</title>
Accessory
Etimologia: del gr. egkṓmion ‘elogi’, der. de kō͂mos ‘festa amb cants’ 1a font: 1803, DEst.
Body
masculí Lloança, elogi. Paraules d’encomi.
■
encomi
masculí Lloança, elogi Paraules d’encomi