Es mostren 88934 resultats

■ encorbar

encorbar

Etimologia: de corb2 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
    1. transitiu Corbar.
    2. pronominal Corbar-se.
  2. transitiu transports Posar les corbes a una roda de carro o d’un altre vehicle.

■ encorbar

verb transitiu Corbar pronominal Corbar-se transitiu transports Posar les corbes a una roda de carro o d’un altre vehicle
Informació complementària
Traducció

■ encorbatat | encorbatada

encorbatat

Etimologia: de corbata
adjectiu Que duu corbata. Una fotografia del novel·lista, somrient i encorbatat.

■ encorbatat | encorbatada

adjectiu Que duu corbata Una fotografia del novellista, somrient i encorbatat

■ encorcobit | encorcobida

encorcobit

Etimologia: alteració de l’ant. encorbit
adjectiu Arrupit, decaigut.

■ encorcobit | encorcobida

adjectiu Arrupit, decaigut
Traducció

■ encorda

encorda

Etimologia: de corda 1a font: 1363
femení pesca Lligam de cordes proveïdes d’hams per a pescar.

■ encorda

femení pesca Lligam de cordes proveïdes d’hams per a pescar
Traducció

■ encordada

encordada

Etimologia: de encordar 1a font: 1864
    femení
    1. Acció d’encordar;
    2. l’efecte.
  2. Conjunt de persones, animals o coses lligats amb una corda o amb cordes.

■ encordada

femení Acció d’encordar l’efecte Conjunt de persones, animals o coses lligats amb una corda o amb cordes
Traducció

■ encordador | encordadora

encordador

Etimologia: de encordar
  1. masculí i femení Persona que encorda bales, etc.
  2. masculí Pal emprat per a encordar bales, etc.

■ encordador | encordadora

masculí i femení Persona que encorda bales, etc masculí Pal emprat per a encordar bales, etc
Traducció

■ encordar

encordar

Etimologia: de corda
    verb
  1. transitiu Posar cordes, guarnir de cordes.
  2. transitiu Lligar, embolicar, amb una corda o amb cordes.
  3. pronominal excursionisme Fer cordada.
  4. transitiu música Posar les cordes a un instrument de música.
  5. transitiu indústria tèxtil Col·locar els cordills, anomenats pianos, a les màquines de filar en què les pues eren mogudes amb cordills.
  6. transitiu indústria tèxtil Guarnir els corrons dels clapons amb una corda o llibant d’espart.

■ encordar

verb transitiu Posar cordes, guarnir de cordes transitiu Lligar, embolicar, amb una corda o amb cordes pronominal excursionisme Fer cordada transitiu música Posar les cordes a un instrument de música transitiu indústria tèxtil Collocar els cordills, anomenats pianos , a les màquines de filar en què les pues eren mogudes amb cordills transitiu indústria tèxtil Guarnir els corrons dels clapons amb una corda o llibant d’espart
Informació complementària
Traducció

■ encordar-se

encordar-se

Etimologia: de corda
verb pronominal Encarcarar-se.

■ encordar-se

verb pronominal Encarcarar-se
Informació complementària

■ encordat

encordat

Etimologia: de encordar 1a font: 1410
masculí Conjunt de cordes o cordills que lliguen, guarneixen, etc., una cosa.

■ encordat

masculí Conjunt de cordes o cordills que lliguen, guarneixen, etc, una cosa
Traducció

■ encordatge

encordatge

Etimologia: de encordar
    masculí
  1. Acció d’encordar;
  2. l’efecte.

■ encordatge

masculí Acció d’encordar l’efecte