Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ encontradís

| encontradissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encontradís</title>

Etimologia: de encontrar

adjectiu topadís.

■ encontradís

| encontradissa

adjectiu topadís

■ encontrador

| encontradora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encontrador</title>

Etimologia: de encontrar 1a font: s. XV, Ausiàs

adjectiu Que encontra.

■ encontrador

| encontradora

adjectiu Que encontra

■ encontrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encontrar</title>

Etimologia: de contra 1a font: s. XIII

verb

1. transitiu Trobar, una persona o cosa que es mou, una altra que li surt al pas. Un dia l’encontrí sola.
2. pronominal especialment Trobar-se dues persones o coses que es mouen en direcció oposada.
1. transitiu Topar, una persona o cosa que es mou, amb una altra que li impedeix de prosseguir el moviment.
2. pronominal Topar dues persones o coses, especialment hostilment. Ell l’envestí i s’encontraren al mig del camp.

■ encontrar

verb transitiu Trobar, una persona o cosa que es mou, una altra que li surt al pas Un dia l’encontrí sola pronominal especialment Trobar-se dues persones o coses que es mouen en direcció oposada transitiu Topar, una persona o cosa que es mou, amb una altra que li impedeix de prosseguir el moviment pronominal Topar dues persones o coses, especialment hostilment Ell l’envestí i s’encontraren al mig del camp

■ encontre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encontre</title>

Etimologia: de encontrar 1a font: s. XIV, St. Vicent F.

masculí

1. Acció d’encontrar o d’encontrar-se;
2. l’efecte.
3. anar (o venir, o sortir, o ésser, etc.) a l’encontre (d’algú) Anar, venir, etc., a trobar-lo, anar-li en direcció contrària fins a ajuntar-s’hi.
figuradament Desgràcia impensada; contrarietat. Tot anava bé, però vam tenir llavors un encontre i de poc ho perdem tot!
heràldica Cap d’animal, excepte el lleopard, posat de cara i sense coll.

■ encontre

masculí Acció d’encontrar o d’encontrar-se l’efecte anar o venir , o sortir , o ésser , etc a l’encontre d’algú Anar, venir, etc, a trobar-lo, anar-li en direcció contrària fins a ajuntar-s’hi figuradament Desgràcia impensada contrarietat Tot anava bé, però vam tenir llavors un encontre i de poc ho perdem tot heràldica Cap d’animal, excepte el lleopard, posat de cara i sense coll