Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ encopresi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encopresi</title>

femení psicologia Defecació involuntària, sovint de nit, independent de qualsevol lesió orgànica.

■ encopresi

femení psicologia Defecació involuntària, sovint de nit, independent de qualsevol lesió orgànica

■ encoratjador

| encoratjadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encoratjador</title>

Etimologia: de encoratjar

adjectiu Que encoratja. Paraules encoratjadores.

■ encoratjador

| encoratjadora

adjectiu Que encoratja Paraules encoratjadores

■ encoratjament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encoratjament</title>

Etimologia: de encoratjar

masculí

Acció d’encoratjar;
l’efecte.

■ encoratjament

masculí Acció d’encoratjar l’efecte

■ encoratjar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encoratjar</title>

Etimologia: de coratge 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu Donar ànim, coratge, a algú.
pronominal Agafar ànim, coratge. En veure que guanyaven, es van encoratjar.

■ encoratjar

verb transitiu Donar ànim, coratge, a algú pronominal Agafar ànim, coratge En veure que guanyaven, es van encoratjar

■ encorbament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encorbament</title>

Etimologia: de encorbar 1a font: s. XV, Cauliach

masculí

Acció d’encorbar o d’encorbar-se;
l’efecte.

■ encorbament

masculí Acció d’encorbar o d’encorbar-se l’efecte

■ encorbar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encorbar</title>

Etimologia: de corb² 1a font: s. XIII, Desclot

verb

1. transitiu Corbar.
2. pronominal Corbar-se.
transitiu transports Posar les corbes a una roda de carro o d’un altre vehicle.

■ encorbar

verb transitiu Corbar pronominal Corbar-se transitiu transports Posar les corbes a una roda de carro o d’un altre vehicle

■ encorbatat

| encorbatada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encorbatat</title>

Etimologia: de corbata

adjectiu Que duu corbata. Una fotografia del novel·lista, somrient i encorbatat.

■ encorbatat

| encorbatada

adjectiu Que duu corbata Una fotografia del novellista, somrient i encorbatat

■ encorcobit

| encorcobida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encorcobit</title>

Etimologia: alteració de l’ant. encorbit

adjectiu Arrupit, decaigut.

■ encorcobit

| encorcobida

adjectiu Arrupit, decaigut

■ encorda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encorda</title>

Etimologia: de corda 1a font: 1363

femení pesca Lligam de cordes proveïdes d’hams per a pescar.

■ encorda

femení pesca Lligam de cordes proveïdes d’hams per a pescar

■ encordada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encordada</title>

Etimologia: de encordar 1a font: 1864

femení

1. Acció d’encordar;
2. l’efecte.
Conjunt de persones, animals o coses lligats amb una corda o amb cordes.

■ encordada

femení Acció d’encordar l’efecte Conjunt de persones, animals o coses lligats amb una corda o amb cordes

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ encopresi

■ encoratjador | encoratjadora

■ encoratjador | encoratjadora

■ encoratjament

■ encoratjar

■ encorbament

■ encorbar

■ encorbatat | encorbatada

■ encorbatat | encorbatada

■ encorcobit | encorcobida

■ encorcobit | encorcobida

■ encorda

■ encordada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ encoratjador

| encoratjadora

■ encoratjador

| encoratjadora

■ encorbatat

| encorbatada

■ encorbatat

| encorbatada

■ encorcobit

| encorcobida

■ encorcobit

| encorcobida

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia