Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ encrostissar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encrostissar</title>

Etimologia: de crosta

verb transitiu i pronominal Encrostar.

■ encrostissar

verb transitiu i pronominal Encrostar

■ encruar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encruar-se</title>

Partició sil·làbica: en_cru_ar-se
Etimologia: de cru

verb pronominal Endurir-se, enravenar-se, els llegums, les verdures, etc., en refredar-se a mig coure.

■ encruar-se

verb pronominal Endurir-se, enravenar-se, els llegums, les verdures, etc, en refredar-se a mig coure

■ encrueliment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encrueliment</title>

Partició sil·làbica: en_cru_e_li_ment
Etimologia: de encruelir

masculí

Acció d’encruelir o d’encruelir-se;
l’efecte.

■ encrueliment

masculí Acció d’encruelir o d’encruelir-se l’efecte

■ encruelir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encruelir</title>

Partició sil·làbica: en_cru_e_lir
Etimologia: de cruel 1a font: s. XV, Curial

verb

1. transitiu Exacerbar. El fred li ha encruelit la ferida.
2. pronominal La pestilència s’encrueleix cada dia més fort.
pronominal Portar-se amb crueltat envers algú, adelitar-se a causar nou dany, dolor, etc., a l’enemic vençut, a la víctima.

■ encruelir

verb transitiu Exacerbar El fred li ha encruelit la ferida pronominal La pestilència s’encrueleix cada dia més fort pronominal Portar-se amb crueltat envers algú, adelitar-se a causar nou dany, dolor, etc, a l’enemic vençut, a la víctima

■ encubar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encubar</title>

Homòfon: encovar
Etimologia: de cup

verb transitiu Posar alguna cosa en un cup o en cups.

■ encubar

verb transitiu Posar alguna cosa en un cup o en cups

■ encubat

| encubada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encubat</title>

Etimologia: de encubar

adjectiu Anxovat.

■ encubat

| encubada

adjectiu Anxovat

■ encubellada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encubellada</title>

Etimologia: de encubellar

femení

Acció d’encubellar.
Cubellada.

■ encubellada

femení Acció d’encubellar Cubellada

■ encubellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encubellar</title>

Etimologia: de cubell

verb transitiu Posar alguna cosa en un cubell o en cubells.

■ encubellar

verb transitiu Posar alguna cosa en un cubell o en cubells

■ encuirar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encuirar</title>

Partició sil·làbica: en_cui_rar
Etimologia: de cuir 1a font: s. XIV, Muntaner

verb transitiu Cobrir alguna cosa amb cuir.

■ encuirar

verb transitiu Cobrir alguna cosa amb cuir

■ encuirassar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encuirassar</title>

Partició sil·làbica: en_cui_ras_sar
Etimologia: de cuirassa 1a font: 1443

verb transitiu Cuirassar.

■ encuirassar

verb transitiu Cuirassar