Es mostren 88940 resultats

■ endimoniadura

■ endimoniadura

femení Entremaliadura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endimoniar

■ endimoniar

verb transitiu religió Introduir els dimonis en el cos d’una persona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endimoniat
| endimoniada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endimoniat</title>

Partició sil·làbica: en_di_mo_ni_at
Etimologia: de endimoniar 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení religió Posseït del dimoni.
  2. adjectiu Que manifesta perversitat, mal caràcter, etc. Té un geni endimoniat!
  3. adjectiu Entremaliat. És una criatura endimoniada!

■ endimoniat
| endimoniada

adjectiu i masculí i femení religió Posseït del dimoni adjectiu Que manifesta perversitat, mal caràcter, etc Té un geni endimoniat adjectiu Entremaliat És una criatura endimoniada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endins

■ endins

adverbi En direcció a l’interior d’una cosa des de la perifèria Aquesta bala no s’ha ficat tan endins del tronc com l’altra Més o menys lluny en aquesta direcció Mar endins
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endinsament

■ endinsament

masculí Acció d’endinsar o d’endinsar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endinsar

■ endinsar

verb transitiu Ficar endins introduir Heu d’endinsar més aquest clau a la paret, si voleu que aguanti el quadre pronominal Ens vam endinsar en un bosc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endintre

■ endintre

adverbi Endins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endinyar

■ endinyar

verb transitiu colloquialment Llançar, etzibar contra algú un tret, un objecte Afluixar, amollar diners, etc vulgarment Donar com a bo quelcom dolent Encolomar, endossar 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

èndisi

èndisi

femení zoologia Procés de desenvolupament d’una nova coberta corporal de pèl, ploma o d’epidermis, després d’una muda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endiumenjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endiumenjar</title>

Partició sil·làbica: en_diu_men_jar
Etimologia: de diumenge
    verb
    1. transitiu Vestir amb la roba de les festes. Endiumenjava les criatures per anar a veure l’àvia.
    2. pronominal S’endiumenjaven per anar al ball.
    1. transitiu Donar (a alguna cosa) l’aspecte que presenta els dies de festa. Els veïns van endiumenjar el carrer per la festa major.
    2. pronominal Prendre, alguna cosa, l’aspecte que presenta els dies de festa. La ciutat es va endiumenjar amb la visita del president.

■ endiumenjar

verb transitiu Vestir amb la roba de les festes Endiumenjava les criatures per anar a veure l’àvia pronominal S’endiumenjaven per anar al ball transitiu Donar a alguna cosa l’aspecte que presenta els dies de festa Els veïns van endiumenjar el carrer per la festa major pronominal Prendre, alguna cosa, l’aspecte que presenta els dies de festa La ciutat es va endiumenjar amb la visita del president
Informació complementària