Es mostren 88939 resultats

■ endossant

■ endossant

masculí i femení dret mercantil Persona que endossa una lletra de canvi o un altre document de crèdit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endossar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endossar</title>

Etimologia: deriv. de dors (ant. dòs), però probablement també del fr. endosser, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb
    1. transitiu Posar a algú la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors, l’esquena.
    2. pronominal S’endossà la capa amb una elegància d’allò més aristocràtica.
  2. transitiu dret mercantil Cedir a favor d’altri la titularitat d’una lletra de canvi o d’un altre document de crèdit expedit a l’ordre, fent-ho constar així al dors.
  3. transitiu figuradament Fer passar a càrrec d’altri l’execució, la cura, etc., d’alguna cosa desagradable, difícil, etc. Sempre m’endossa les feines més ingrates! Vosaltres rai, que podeu endossar les criatures als avis.

■ endossar

verb transitiu Posar a algú la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors, l’esquena pronominal S’endossà la capa amb una elegància d’allò més aristocràtica transitiu dret mercantil Cedir a favor d’altri la titularitat d’una lletra de canvi o d’un altre document de crèdit expedit a l’ordre, fent-ho constar així al dors transitiu figuradament Fer passar a càrrec d’altri l’execució, la cura, etc, d’alguna cosa desagradable, difícil, etc Sempre m’endossa les feines més ingrates Vosaltres rai, que podeu endossar les criatures als avis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endossatari
| endossatària

■ endossatari
| endossatària

masculí i femení dret mercantil Persona en benefici de la qual hom endossa un document de crèdit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endosserar

■ endosserar

verb transitiu Posar dosser a alguna cosa figuradament Formar com un dosser sobre alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

endosti

endosti

masculí anatomia animal Membrana fina del teixit connectiu que recobreix la superfície de la cavitat medullar de l’os
Gran Diccionari de la llengua catalana

endostil

endostil

masculí anatomia Solc estret del centre de la paret ventral de la faringe dels tunicats i cefalocordats, des de la cavitat bucal fins a l’esòfag
Gran Diccionari de la llengua catalana

endoteci

endoteci

masculí botànica Conjunt de cèllules internes d’un esporangi En el sac pollínic, capa fibrosa que hi ha sota l’epidermis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endoteli

■ endoteli

masculí histologia Teixit intern de les seroses, de l’aparell circulatori i de les cavitats sinovials compost de cèllules planes, poligonals i disposades en forma de mosaic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endotelial

■ endotelial

adjectiu histologia Relatiu o pertanyent a l’endoteli
Gran Diccionari de la llengua catalana

endotelioblastema


<title type="display">endotelioblastema</title>

Partició sil·làbica: en_do_te_li_o_blas_te_ma
masculí embriologia Regió situada en el límit entre l’àrea opaca i l’àrea pel·lúcida de la blàstula secundària dels ocells.

endotelioblastema

masculí embriologia Regió situada en el límit entre l’àrea opaca i l’àrea pellúcida de la blàstula secundària dels ocells