Es mostren 88939 resultats

endoteliocorial

endoteliocorial

adjectiu embriologia Dit d’un tipus de placenta decídua
Gran Diccionari de la llengua catalana

endotelioma


<title type="display">endotelioma</title>

Partició sil·làbica: en_do_te_li_o_ma
masculí patologia Nom genèric d’un grup de neoplàsies derivades del teixit endotelial que recobreix els vasos sanguinis o les cavitats seroses.

endotelioma

masculí patologia Nom genèric d’un grup de neoplàsies derivades del teixit endotelial que recobreix els vasos sanguinis o les cavitats seroses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endotèrmia

■ endotèrmia

femení fisiologia Capacitat de regular la temperatura pròpia, com en els animals homeoterms o de sang calenta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endotèrmic
| endotèrmica

■ endotèrmic
| endotèrmica

adjectiu química física Que absorbeix calor Reacció endotèrmica Format amb absorció de calor Un cos endotèrmic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endotoxina

■ endotoxina

femení microbiologia Toxina continguda a l’interior d’algunes soques bacterianes que exerceix la seva acció tòxica en produir-se la lisi de la membrana cellular
Gran Diccionari de la llengua catalana

endòtrof
| endòtrofa

endòtrof
| endòtrofa

adjectiu botànica Dit del cefalodi format a l’interior del tallus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endovenós
| endovenosa

■ endovenós
| endovenosa

adjectiu anatomia animal i medicina Intravenós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endozoic
| endozoica

■ endozoic
| endozoica

adjectiu ecologia Dit de l’organisme que viu a l’interior d’un animal
Gran Diccionari de la llengua catalana

endozoocor
| endozoocora


<title type="display">endozoocor</title>

Partició sil·làbica: en_do_zo_o_cor
adjectiu botànica Dit dels vegetals les diàspores dels quals es disseminen mitjançant la intervenció d’animals que les transporten en llur tub digestiu i les dipositen juntament amb les deposicions.

endozoocor
| endozoocora

adjectiu botànica Dit dels vegetals les diàspores dels quals es disseminen mitjançant la intervenció d’animals que les transporten en llur tub digestiu i les dipositen juntament amb les deposicions
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endrapar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endrapar</title>

Etimologia: de drap 1a font: 1362
    verb
  1. transitiu Aplicar drap a la superfície d’un objecte en enguixar-lo, pintar-lo, folrar-lo, etc. Era un cofre endrapat de la part de dins.
    1. intransitiu figuradament Menjar voraçment. Endrapava com un lladre!
    2. transitiu Endrapaven les sobralles del festí.

■ endrapar

verb transitiu Aplicar drap a la superfície d’un objecte en enguixar-lo, pintar-lo, folrar-lo, etc Era un cofre endrapat de la part de dins intransitiu figuradament Menjar voraçment Endrapava com un lladre transitiu Endrapaven les sobralles del festí
Informació complementària
Traducció