Es mostren 88939 resultats

■ endreç

■ endreç

masculí Manera com hom arranja o disposa alguna cosa règim mals endreços Estris, mobles, etc, inservibles que hom té arraconats Ho tenim a la cambra dels mals endreços
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endreça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endreça</title>

Etimologia: de endreçar 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció d’endreçar;
    2. l’efecte. Heu de fer una bona endreça del local.
    3. donar endreça a un afer Prendre totes les mesures per tal que reïxi.
  2. literatura
    1. Acció de dedicar una obra a algú.
    2. Fórmula emprada per a redactar la dedicatòria.

■ endreça

femení Acció d’endreçar l’efecte Heu de fer una bona endreça del local donar endreça a un afer Prendre totes les mesures per tal que reïxi literatura Acció de dedicar una obra a algú Fórmula emprada per a redactar la dedicatòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endreçadament

■ endreçadament

adverbi Amb endreçament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endreçament

■ endreçament

masculí Acció d’endreçar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endreçar

■ endreçar

verb transitiu Posar en bon ordre, disposar o arranjar bé Aquesta dona es passa el matí endreçant la casa literatura Dedicar una obra a algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endreçat
| endreçada

■ endreçat
| endreçada

adjectiu Que es plau a tenir les coses ben endreçades És una minyona endreçada anar endreçat Anar net, polit Posat en el seu lloc i amb la netedat i disposició que cal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endreçúries

■ endreçúries

femení plural Indrets desavinents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endret

■ endret

masculí indústria tèxtil Dret o cara bona d’un teixit endret o a l’endret adverbi antigament Davant per davant, enfront, a l’altura d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

endrina

endrina

femení química orgànica Hidrocarbur clorat emprat com a plaguicida
Gran Diccionari de la llengua catalana

endròmids


<title type="display">endròmids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família de macrolepidòpters integrada per una sola espècie, migradora, l’Endromis versicolora.
  2. singular Insecte de la família dels endròmids.

endròmids

masculí entomologia plural Família de macrolepidòpters integrada per una sola espècie, migradora, l’ Endromis versicolora singular Insecte de la família dels endròmids