Es mostren 88940 resultats

endròmids


<title type="display">endròmids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família de macrolepidòpters integrada per una sola espècie, migradora, l’Endromis versicolora.
  2. singular Insecte de la família dels endròmids.

endròmids

masculí entomologia plural Família de macrolepidòpters integrada per una sola espècie, migradora, l’ Endromis versicolora singular Insecte de la família dels endròmids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endropidor
| endropidora

■ endropidor
| endropidora

adjectiu Que endropeix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endropiment

■ endropiment

masculí Acció d’endropir o d’endropir-se l’efecte Estat del qui està endropit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endropir

■ endropir

verb transitiu Fer tornar dropo pronominal Esdevenir dropo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endur-se

■ endur-se

verb pronominal pr ind 2 t’enduus o t’endús 3 s’enduu o s’endú imper 2 enduu-te o endú-te Emportar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endurança

■ endurança

femení Acció d’endurar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endurar

■ endurar

verb transitiu Suportar alguna cosa amb una paciència constant intransitiu especialment Dejunar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enduridor


<title type="display">enduridor</title>

Etimologia: de endurir
masculí fotografia Solució química que hom empra en les operacions del revelatge de les pel·lícules a fi de protegir la gelatina i evitar que es malmeti la imatge.

enduridor

masculí fotografia Solució química que hom empra en les operacions del revelatge de les pellícules a fi de protegir la gelatina i evitar que es malmeti la imatge
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enduriment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enduriment</title>

Etimologia: de endurir
    masculí
    1. Acció d’endurir o d’endurir-se;
    2. l’efecte.
  2. construcció i química industrial Procés que sofreix el ciment en adormir-se en el qual adquireix resistència mecànica.
  3. metal·lúrgia Operació consistent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics.

■ enduriment

masculí Acció d’endurir o d’endurir-se l’efecte construcció i química industrial Procés que sofreix el ciment en adormir-se en el qual adquireix resistència mecànica metallúrgia Operació consistent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endurir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endurir</title>

Etimologia: de dur2
    verb
    1. transitiu Fer tornar dur o més dur. La sequedat ha endurit la terra. L’egoisme endureix el cor.
    2. pronominal Se m’endureix la pell de les mans.
  2. transitiu construcció, química industrial i metal·lúrgia Produir un enduriment.

■ endurir

verb transitiu Fer tornar dur o més dur La sequedat ha endurit la terra L’egoisme endureix el cor pronominal Se m’endureix la pell de les mans transitiu construcció , química industrial i metallúrgia Produir un enduriment
Informació complementària
Traducció