Es mostren 88939 resultats

■ endropidor
| endropidora

■ endropidor
| endropidora

adjectiu Que endropeix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endropiment

■ endropiment

masculí Acció d’endropir o d’endropir-se l’efecte Estat del qui està endropit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endropir

■ endropir

verb transitiu Fer tornar dropo pronominal Esdevenir dropo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endur-se

■ endur-se

verb pronominal pr ind 2 t’enduus o t’endús 3 s’enduu o s’endú imper 2 enduu-te o endú-te Emportar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endurança

■ endurança

femení Acció d’endurar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endurar

■ endurar

verb transitiu Suportar alguna cosa amb una paciència constant intransitiu especialment Dejunar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enduridor


<title type="display">enduridor</title>

Etimologia: de endurir
masculí fotografia Solució química que hom empra en les operacions del revelatge de les pel·lícules a fi de protegir la gelatina i evitar que es malmeti la imatge.

enduridor

masculí fotografia Solució química que hom empra en les operacions del revelatge de les pellícules a fi de protegir la gelatina i evitar que es malmeti la imatge
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enduriment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enduriment</title>

Etimologia: de endurir
    masculí
    1. Acció d’endurir o d’endurir-se;
    2. l’efecte.
  2. construcció i química industrial Procés que sofreix el ciment en adormir-se en el qual adquireix resistència mecànica.
  3. metal·lúrgia Operació consistent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics.

■ enduriment

masculí Acció d’endurir o d’endurir-se l’efecte construcció i química industrial Procés que sofreix el ciment en adormir-se en el qual adquireix resistència mecànica metallúrgia Operació consistent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endurir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endurir</title>

Etimologia: de dur2
    verb
    1. transitiu Fer tornar dur o més dur. La sequedat ha endurit la terra. L’egoisme endureix el cor.
    2. pronominal Se m’endureix la pell de les mans.
  2. transitiu construcció, química industrial i metal·lúrgia Produir un enduriment.

■ endurir

verb transitiu Fer tornar dur o més dur La sequedat ha endurit la terra L’egoisme endureix el cor pronominal Se m’endureix la pell de les mans transitiu construcció , química industrial i metallúrgia Produir un enduriment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enduro


<title type="display">enduro</title>

masculí esports Prova motociclista de resistència i de regularitat tot terreny disputada en un circuit de 40 a 120 km, que hom ha de recórrer diverses vegades a una velocitat mitjana determinada.

enduro

masculí esports Prova motociclista de resistència i de regularitat tot terreny disputada en un circuit de 40 a 120 km, que hom ha de recórrer diverses vegades a una velocitat mitjana determinada